Un programa de televisió més o menys sensacionalista requereix a l'escriptor i director de cinema (d'una única pel·lícula acabada) Miguel Garay (excel·lent Manolo Solo) perquè intervingui en un capítol centrat en la desaparició sense deixar rastre, vint anys abans, de l'actor Julio Arenas (Jose Coronado). Garay sembla un àlter ego del mateix Erice, un home resignat a una vida ascètica, d'origen basc que viu tot sol a Andalusia, en una caravana i al costat del mar, i que ha patit moltes pèrdues sense comptar la del seu actor preferit i amic, que el va plantar enmig d'una pel·lícula d'aventures que, sembla, havia de transcórrer a Shanghai.
Potser cal recordar que Erice va veure amputada la seva segona pel·lícula "El sur" i no va aconseguir rodar-ne tota la part que transcorria, precisament, a Andalusia. Tampoc va poder rodar l'adaptació de la novel·la de Juan Marsé "El embrujo de Shanghai"; el productor Andrés Vicente Gómez va acomiadar tot l'equip quan era a punt de començar el rodatge, i el projecte va passar a mans de Fernando Trueba, qui, a la vista del resultat, no va estar a l'altura.
El lament per un film frustrat i unes vides frustrades constitueix l'eix d'un títol en què la referència a Dreyer no resulta gratuïta, sobri i impregnat del domini del tempo del director i de la seva capacitat per obtenir moments màgics. Un títol imponent que potser no està al nivell d'"El espíritu de la colmena" però sí, com a mínim, del film que va guanyar la tria del 2023, el dirigit per Spielberg i que, com "Cerrar los ojos", també parla del poder del cinema per il·luminar un misteri des del misteri intemporal de les imatges. Erice retroba Ana Torrent per a l'ocasió i, en l'escena final, recupera el motiu de la sorpresa davant d'una projecció, ahir "Frankenstein", ara el projecte inacabat de Miguel Garay i Julio Arenas.
