El fill de David Cronenberg sembla voler seguir els passos del seu pare (qui, per cert, fa molt temps que està inactiu).
"Possessor" (2020) és una mena de thriller fantàstic en què una assassina a sou que té aspecte de tot menys d'això executa els seus encàrrecs introduint-se en la ment de persones properes a les víctimes. Però li costa trobar un equilibri entre ella i les personalitats que adopta i també té seriosos problemes per conciliar la feina i la vida familiar.
Brandon Cronenberg ho exposa amb imatges elegants i simètriques i certa fredor que contrasten amb la violència dels assassinats i alguns moments en què una sort de psicodèlia visual vol reflectir la paranoia de tot plegat.
No diré que Brandon no pugui arribar a ser un gran cineasta com son pare i el film és correcte, fins i tot interessant, però tan desequilibrat com la seva protagonista.
La qual cosa no va impedir que l'any passat s'alcés a Sitges amb el guardó a la millor pel·lícula. Aquest any, en la nova edició del Festival, es parlarà segurament de "In The Earth", de Ben Wheatly. L'he poguda veure a Internet i... què voleu que us digui? Una versió lleugerament sofisticada del subgènere psicòpates rurals; substitueix la sang i el fetge (n'hi ha una mica però no gaire) per més psicodèlia visual i metafísica d'estar per casa.
Ja està bé que els directors que conreen el fantàstic vulguin ser originals però s'ha de vigilar que no et donin gat per llebre.
