Ja fa temps que Clint Eastwood es limita a dirigir biopics o quasi-biopics: "Invictus" (Nelson Mandela), "J. Edgar" (Hoover) o "El francotirador" (Chris Kyle).
"Jersey Boys" (2014), sobre la figura de Frankie Valli i els Four Seasons, no és una excepció. La crítica va ser força severa amb aquesta història sobre els músics italoamericans autors d'èxits de la música pop com "Sherry", "Walk Like A Man" o "Can't Take My Eyes Off You". Bé, jo mateix vaig dir en alguna ressenya anterior que la filmografia d'Eastwood no passava el seu millor moment però, a falta de veure "El francotirador", crec poder afirmar que "Jersey Boys" és el seu film més notable des de "Gran Torino". No té l'energia narrativa d'un Scorsese però sap definir amb concisió d'arrel clàssica l'origen i evolució dels personatges. I, com que Eastwood és un gran melòman, ens permet escoltar les cançons i ens fa partíceps de l'emoció d'uns anys irrepetibles per a l'evolució de la música popular; de manera que la música ocupa el centre del film, com era lògic, però sense perjudicar-ne l'apartat dramàtic.
Ara bé, després de veure les transformacions dels actors quan es fan grans i després de l'experiència de "J. Edgar", li diem a Estwood: si et plau, fot fora d'una vegada el maquillador!