La relativa senzillesa de la trama no impedeix una elaboració sofisticada tant visualment com conceptual. El mateix títol juga amb el doble sentit del quadrilàter, on els protagonistes exerceixen llur professió i dirimeixen llurs conflictes, i l'anell (en anglès, ring) que l'amant regala a la dona del protagonista; objecte que té la forma d'una serp -referència al pecat original- que es mossega la cua, motiu circular que s'estén a una història amb un final que recondueix la situació a l'inici, quan a Jack "One-Round" Sander totes li ponen -fins que topa amb el seu rival-.
El mateix Hitchcock, en la seva entrevista amb Truffaut, assenyala algunes de les moltes troballes narratives, en aquell moment pioneres:
Quan Jack Sander perd per primera vegada, els encarregats de l'espectacle han de treure un cartell nou on anunciar el resultat dels combats.
Per fer-nos saber que Sander ascendeix en el món de la boxa fins a poder enfrontar-se al campió i rival, Hitchcock utilitza novament un cartell, aquest més gran, en què el seu nom va canviant de posició mentre els arbres al darrere anuncien el pas de les estacions de l'any.
Quan es reuneixen per celebrar la seva primera gran victòria professional Sander i els seus amics, enceten ampolles de xampany, que veiem bombollejar a les copes. Però la dona (que ha sortit de festa amb l'amant) no arriba i, llavors, la càmera enfoca novament les copes i veiem que el líquid s'ha esbravat.
Afegiré un altre exemple de la saviesa narrativa d'un dels primers treballs del mestre britànic: la manera com el muntatge relaciona l'encaixada de mans entre Jack i l'apoderat del seu rival amb la mà d'aquest lliurant a la noia el braçalet; gestos que simbolitzen el parany que marcarà el destí del personatge.
L'afany de Hitchcock per narrar en imatges i innovar és palès des de la primera seqüència a la fira, simfonia de moviments de càmera. Curiosament, aquesta confiança en la posada en escena sembla contradir-se amb una utilització extenuant del joc de mirades entre els protagonistes del triangle; tot i que el director també fa servir amb elegància la ubicació dels personatges en el pla i en els decorats per mostrar el progressiu distanciament de la parella. En films posteriors, el cineasta prescindirà molt més del recurs a la teatralitat, tot i que el món del teatre centrarà l'acció en altres pel·lícules, com les que comentarem ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada