dimarts, 29 de maig del 2012

Què? / Qui?.- Maig 2012.- Segon dia de Joc i ja tenim encertants!

Benvolguts, benvolgudes,

Sou uns magnífics especialistes en descobrir imatges misterioses, us felicito!!

No havien passat encara dos minuts des de que havia sortit el post que ja l’ELFREELANG encertava el raspall de dents i, gairebé seguit, la CARME i, després, en PONS007, la LLUÏSA, en McABEU, en SALVADOR MACIP, la RITS, la MIREIA, EL PORQUET, en XEXU, en PUIGMALET i en JJMIRACLE... Dotze en total!!

He de dir que a mi la imatge em semblava difícil. Ja estava disposada a llegir les vostres
queixes habituals quan m’he trobat que, no tan sols no protestàveu sinó que, a més, alguns dèieu que ho veieu claríssim! I és que, amics, ho heu de reconèixer, després de tant de temps, ja esteu agafant pràctica i el descobriment d’imatges va deixant de tenir secrets per a tots vosaltres :-)

Altres opcions que també s’han repetit han estat: alguna altre mena de raspall, de roba, escombra, etc (Alba i Jpmerch) i la regalèssia de colors (Ma. Victòria, Yáiza i Helena Arumí).

Gràcies a tots els que heu passat i heu dit la vostra!! Moltes gràcies!! Què trist quedaria proposar un joc i que ningú participés! Així que, cada vegada que en faig un i veig com van arribant comentaris, em doneu una gran alegria!!

I bé, aquesta és la imatge del raspall de dents, una mica més gran.



Recordar-vos que els DOTZE encertants d’avui optaran a “punt extra” el mes que ve si encerten el personatge (o sigui, que tindran el punt per l’encert del juny, més un d’extra per haver completat amb èxit la parella de mesos “maig-juny”)

I la CLASSIFICACIÓ GENERAL queda així (els empats van per ordre alfabètic)

CINC PUNTS: LLUÏSA
QUATRE PUNTS: JJMIRACLE, McABEU i XEXU
TRES PUNTS: JORDI-DE-TOT i YÁIZA
DOS PUNTS: CARME, ELFREELANG, EL PORQUET, MIREIA i SALVADOR MACIP
UN PUNT: JPMERCH, Ma.VICTÒRIA, PONS007, PUIGMALET i RITS

Si algú observa una errada en els càlculs, que m’ho digui, si us plau, que la cosa es comença a complicar amb xifres tan elevades ;-)

Gràcies de nou i, fins el mes que ve!! :-))

dilluns, 28 de maig del 2012

Què? / Qui?.- Maig 2012.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.

El mes de gener vaig començar un nou joc d’endevinar imatges, una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”: Un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.

Per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.

Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.

Aquest mes toca encertar un QUÈ (imatge misteriosa), així que recordo les normes:

- El Joc durarà dos dies (com a màxim).
- El primer es presentarà una foto molt ampliada, distorsionada o des d’un angle estrany per veure si es pot endevinar què és.
- Si algú encerta què és el primer dia, el Joc ja s’acaba.
- Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb una nova imatge de la mateixa "cosa" per fer-ho una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes "extra", només imatges.
- El segon dia es publicaran les respostes rebudes el primer dia.
- Es podran donar diverses solucions.
- La resposta ha de ser el més exacta possible. Si hi ha respostes poc concretes jo mateixa interpretaré si s’apropen suficientment o no a la solució "ideal" com per ser considerades correctes.
- Cada encertant tindrà un punt. Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Mentre duri el Joc els comentaris estaran moderats.

Us animeu a jugar? Si? Doncs us pregunto

Algú sap QUÈ ÉS AIXÒ?



La Classificació, a dia d'avui, està així: (els empats van per ordre alfabètic)

QUATRE PUNTS: LLUÏSA
TRES PUNTS: JJMIRACLE, JORDI-DE TOT, McABEU, XEXU i YÁIZA
UN PUNT: CARME, ELFREELANG, EL PORQUET, JPMERCH, Ma.VICTÒRIA, MIREIA i SALVADOR MACIP.

Bé doncs, fins demà a la mateixa hora!!

dissabte, 26 de maig del 2012

And the winner is...!!

El passat dia 20 d'abril vaig tenir la brillant idea (un rampell fruit de la meva forma de ser impulsiva) de proposar un Joc. Un Joc blaugrana. Es tractava d'endevinar quants títols guanyaria el Barça dels tres que quedaven pendents de resoldre llavors: Copa, Lliga i Champions.

El premi era un petit lot de productes culés artesanals (lot que encara no està fet, és clar, doncs primer havia de saber si hi hauria algú que encertés o no) i consistent en:

- Un clauer samarreta del Barça.
- Una llibreteta folrada en feltre on hi haurà els colors blaugranes.
- Un punt de llibre de feltre a joc amb la llibreteta.
- Un estoig de bolígrafs en feltre a joc amb la llibreteta i el punt.
- Unes arracades culés (de boletes blaugranes).


Les apostes van quedar així:

A.- Res.
Pons.

B.- Un títol, la Copa del rei.
XeXu i Jordi de la Banyera.

C.- Un títol, la Lliga.
---------

D.- Un títol, la Champions League.
Rits.

E.- Dos títols, Copa del rei i Lliga.
--------

F.- Dos títols, Copa del rei i Champions League.
Marta, Lluïsa, Joan Gasull, Montserratqp.

G.- Dos títols, Lliga i Champions League.
Quadern de Mots.

H.- Tres títols, Copa, Lliga i Champions League.
Toni Barnils, McAbeu, Elfreelang, Salvador Macip, Montse, Ferran i Mireia.

Ara ja podem dir que l'opció correcta ha estat la B. El Barça s'ha proclamat brillant campió de la Copa del rei... i, per tant, hi ha dos encertants que són, per l'ordre en que ho varen dir, en XEXU i en JORDI DE LA BANYERA.

Com en altres ocasions, el guanyador el decidirà la sort. Avui, dissabte, hi ha sorteig de la Lotto 6/49. En aquest sorteig surt un "reintegre" que va del "0 al 9"

En XeXu juga amb els números 0, 1, 2, 3 i 4
En Jordi juga amb els números 5, 6, 7, 8 i 9


D'aquí unes horetes sabrem qui s'emporta el fabulós premi!! ;-)

VISCA EL BARÇA PER SEMPRE!!!!!

Editat a les 00:32 del dia 27/5/12: Podem veure que el número que ha sortit és el 9


Així doncs, el guanyador és en JORDI DE LA BANYERA!!! ENHORABONA!!!

Campions de Copa!!!


Qui pot dubtar que aquest és el millor equip del món?
En els darrers QUATRE anys, CATORZE TÍTOLS GUANYATS.
L'únic equip de la història del futbol capaç de guanyar sis títols en una temporada.
Gent feta a casa. Gent que sent els colors!!
Endavant per sempre, Barça!!!

divendres, 25 de maig del 2012

Xiulada


Imatge de la Web dels Almogàvers ;-)

dijous, 24 de maig del 2012

Forgotten sunglasses (Relats Conjunts) (II)

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008



La vaig veure allí, asseguda a la taula del fons, amb una jaqueta gastada i passada de moda, ben cordada. Que no és el mateix vell que antiquat, i aquella peça de roba reunia ambdues característiques. I la duia tancada de dalt a baix perquè algú havia deixat una finestra entreoberta i passava un aire fred una mica desagradable.

Allí estava, amb el cap baix. No sé dir si llegia o si tan sols tenia la mirada fixa, perduda, abstreta, clavada sense veure res en realitat, en una pàgina concreta del llibre que tenia al davant. Quieta. Tranquil·la.

Llavors va fer un gest, va aixecar lleument la mirada i em va veure. No m’ho esperava i no vaig poder dissimular de cap manera. Tot i que duia les ulleres de sol posades, ella em va mirar directament, tot fent evident que s’adonava que si jo estava allí, palplantada, era també perquè l’estava mirant a ella.

Quina mirada tenia, Senyor! La mirada dels perdedors. Quanta tristesa reflectia!

Va ser llavors que em vaig adonar que damunt la seva taula no hi havia cap tassa, ni cap plat, ni res que indiqués que havia pres alguna cosa. I ho vaig entendre. A aquella taula del racó del fons, la que tocava el corrent d’aire quan la finestra estava entreoberta, era el lloc on li deixaven passar les hores. Petit espai on ella s’asseia i llegia, escrivia, somiava i passava dia rere dia esperant –l’únic que li quedava per fer- que algú anés a comunicar-li que havia estat la guanyadora d’un destí millor.

Va abaixar la vista de nou, va acariciar una pàgina del llibre que tenia al davant, es va ajustar encara més la jaqueta i tornà a quedar immòbil.

Em vaig apropar a l’amo del cafè i li vaig dir que seria bo que tanquessin aquella finestra, que segons com es notava l’ambient massa fred. I vaig marxar.

Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

dimecres, 23 de maig del 2012

"Carta de una desconocida", d'Stefan Zweig

Fotograma de la pel·lícula del mateix títol, de l'any 1948
protagonitzada per Joan Fontaine i Louis Jourdan


No havia llegit res d’Stefan Zweig quan, de cop, fa uns mesos, semblava que tota la catosfera en parlava. La Carme en va fer dues ressenyes amb poc temps, l’Elfri n’havia inclòs un a la llista de llibres llegits del 2011 i en Josep Lluís li va comentar que també l’havia llegit.

Els dos llibres que havia ressenyat la Carme m’havien cridat l’atenció, i vaig tenir una gran sorpresa quan una amiga me’n va regalar un dels dos per Sant Jordi!! Em va fer molta il·lusió, va arribar el mateix dia i ja vaig pensar que passaria al davant de molts altres que tenia en llista d’espera.

El vaig llegir ahir. Sí, d’una tacada!! Em vaig llegir tot el llibre seguit! :-) Un detall curiós és que jo pensava que em costaria d’entendre, no sé per què, tenia la sensació que havia d’estar escrit de forma una mica enrevessada i no és així en absolut.

Un jove escriptor, home d’uns vint-i-cinc anys, es trasllada a viure a un bloc de pisos. Al mateix replà viu una dona viuda i la seva filla de tretze anys que, des del primer moment que el veu el converteix en el centre del seu món. La primera il·lusió de nena es converteix en un amor absolutament incondicional... Passen els anys i, malgrat diferents circumstàncies de la vida, canvis de lloc de residència, anades i tornades, ella sempre seguirà perdudament enamorada de l’escriptor.

Tot ell és un llibre trist. Un llibre que parla d’una gran soledat.

En la meva opinió, si tot el que s’explica a l’obra fos real, aquesta noia no estaria bé. Crec que el seu no és un amor normal sinó una obsessió, una malaltia... Seria possible que algú visqués una història així? Doncs, potser sí... Al principi, sabent de què anava la història, dubtava que em resultés creïble, però sí, penso que me’l puc creure. En una ment malalta, però me’l puc creure... O, al menys, em puc creure la part que fa referència a la noia. El paper del protagonista masculí ja em resulta més artificial. Tot i així, és un llibre que fa pensar molt i jo, que sempre dic que no m'agraden les històries tristes, puc dir que m'agrada haver llegit aquesta obra. Potser perquè és curta, no s'embolica, no es recrea en patiments (tot i que queden clars). En fi, un bon llibre!

Nota: He posat la foto de la pel·lícula però no en feu massa cas. Ahir vespre vaig estar mirant vídeos i no és fidel a l’obra cosa que, com ja he dit altres vegades, em posa moooolt nerviosa. Només un detall: L’home del llibre és escriptor i el de la pel·lícula és pianista. Però hi ha diferències molt més grans i “greus”.

dijous, 17 de maig del 2012

Forgotten sunglasses (Relats Conjunts)

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008




CAPÍTOL I

- Passa, passa, Moggís... Què passis, home! Has fet soroll i sé que ets darrera la porta, Moggís!
- Perdó... senyor... és que justament em disposava a trucar.
- No t’excusis, home... si vens a interrompre l’hora del meu dinar segur que és per alguna bona raó
- Sí, senyor, ja sé que és la hora del seu dinar i ja sé que no és bo interrompre i...
- No comencem, Moggís, em poses nerviós.
- Ja ho sé senyor... Jo no voldria posar-lo nerviós, senyor, però sé que ho faig... i és de forma totalment involuntària. Res més lluny de la meva intenció, senyor, que...
- Moggís, al gra. Què vols?
- Ens ataquen, senyor.
- Com?? Moggís!!!
- Sí, senyor. Els tenim a dos dies d’aquí, però venen ben decidits. Armats fins les dents.
- Moggís, la teva tele-visió, una vegada més, ens pot salvar. Ets pesadet i anguniós de mirar, però molt útil.
- Ja sé, senyor, que sóc anguniós de mirar...
- I pesadet.
- Sí, senyor, també ho sé. Però, que li puc demanar la recompensa, ja?
- No, Moggís, si et torno el cos, marxaràs. Així, essent només ulls i ulleres, tens vergonya, no marxes enlloc i jo m’aprofito de la teva tele-visió poderosa.
- Senyor, si no em torna el cos, no l’informaré de res més i quan vingui l’invasor em canviaré de bàndol.
- No ho faràs. El teu cos és aquí.
- Te raó, senyor, no ho faré. Canviar-me de bàndol voldria dir seguir sempre condemnat a ser només ulls i ulleres, a ser anguniós de mirar i pesadet.
- No, pesadet no té res a veure amb ser només ulls i ulleres, Moggís, pesadet ho ets per naturalesa.
- Sí, senyor, ja ho sé.

El pobre Moggís dóna mitja volta i marxa, caminant sobre les fràgils barnilles... els seus ulls castanys amaguen llàgrimes de tristor. No li agrada ser anguniós de mirar. Ell era jove, fort, valent. El rei Moordenaar Olifant el va fer presoner i li va amagar el cos a una de les cambres del castell -justament on hi ha els magatzems de paper de vàter- i l’obliga a treballar per ell. Sense sou.


CAPÍTOL II

Han passat dos dies.

Als magatzems de paper de vàter hi ha moviment. El cos d’en Moggís ha despertat. Tots els beuratges dormidors fets amb benzodiazepines derivades de pota d’elefant han acabat el seu efecte.

Ara bé. Imaginem-nos com es pot sentir el pobre noi, despertant després d’una llarga temporada sedat. Està confús. Perdut. La boca seca amb regust agre. A més que, òbviament, no hi veu. Es posa dret. Palpa les parets... xoca amb uns tubs tous que no sap què son... i sent com li cauen pel damunt una gran quantitat de paquets flonjos. Finalment, crida.

- Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeei!! Què hi ha algú?
- Algú algú,... gú... u... u
- Holaaaaaaaaaaa
- olaaaaaa... laaa... aaa... aaa

Sent uns copets fluixets a un cantó...

- Obre la porta!!
- Qui és? No veig res? On sóc?
- Sóc els teus ulls, Moggís... Ja sé que et costa d’entendre, però tu pots obrir... jo no tinc força de res, només sóc ulls i ulleres, sóc anguniós de mirar i... bé, és igual. Per fi t’he trobat!!
- Ets els meus ulls?
- Sí, sóc els teus ulls... fes el que et dic. Busca, ressegueix amb les mans i alguna porta has de trobar!! El rei Moordenaar Olifant mai tanca les portes per dins, vull dir que...
- Què?
- Res... busca, busca

Des de fora, en Moggís-ulls-i-ulleres pot sentir les passes d’en Moggís-cos-cec... escolta com les seves mans es recolzen a les parets i busquen allò que no poden veure: una sortida.

Finalment

(ostres, això m’està quedant molt llarg, ja porto sis-centes quaranta dues paraules)

Bé, finalment, en Moggís-cos-cec troba una argolla metàl·lica, fa força, sent el grinyol de la porta obrint-se i, immediatament, nota com una cosa li salta al damunt... i... hi veu!!

En Moggís reconstruït, sencer, surt esperitat del magatzem de paper de vàter... tot i que primer ha fet una ullada per veure què era tot allò.

- Una mica ofensiu, la veritat, fer-me presoner en un lloc així. Ara això no ho podré explicar. Hauré de dir que era a unes masmorres plenes de serps o algu així.
-
Quelcom o alguna cosa.
- Escolta, ulleres, ja ho saps que ets una mica pesadet?
- Sí, però al menys, ja no faig angúnia de mirar!!

A la primera entrada que troben, obren i surten corrents just al mateix moment que l’exèrcit invasor anava a tirar la porta a terra amb un tronc de grans dimensions.

- Ei, gràcies per obrir la porta!!
- De res, amic invasor!! Bé, nosaltres marxem!! Que vagi bé la invasió.
- Gràcies, i sort també a tu!


Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts.

dimecres, 16 de maig del 2012

Un dinaret ràpid, fàcil, econòmic i molt bo (IV)

Seguint amb la meva teoria “minimalista” (gastar poc, embrutar poc i estar poc temps a la cuina) us presento avui els “Sospirs de pollastre amb crème de pomme de terre et fromage i acompanyament d’escalivada précuite"

Es tracta, una vegada més, de fer una barreja que comprengui el que podria ser un primer i segon plat i dinar al sofà mentre es mira “Saber y ganar” (si vosaltres dineu més d’hora podeu veure un altre programa... És que en Josep Lluís no arriba a casa fins quarts de quatre)

Ingredients:

- Patates.
- Pit de pollastre
- Llet
- Philadelphia
- Escalivada precuinada (faltaria més! hehe)

Agafem la quantitat de patates que ens sembli que podem menjar (quina precisió! hehe) les pelem, tallem i posem a bullir amb una mica de sal.



Agafem també la quantitat de pit de pollastre que ens vingui de gust (jo compro unes safates al Mercadona que em serveixen per dues vegades. La resta, al congelador!), ho fem a tallets petits i, cap a la paella!



Mentre el pollastre es va fregint, agafem el paquet d’escalivada, el punxem i el posem al microones perquè s’escalfi.
Després, traiem les patates de l’aigua i les xafem... sí, sí, a mà, que tampoc costa tant i no cal embrutar més estris.




Quan ja tenim les patates xafades, les posem a la paella, amb el mateix oli d’haver fregit el pollastre, clar. Hi tirem un rajolí de llet perquè quedi més amorós i, finalment, una cullerada de formatge Philadelphia (si voleu que us digui la veritat, no és que es noti massa, però un ingredient més sempre queda bé)




I, finalment, ho emplatem tot... Bon profit!!

diumenge, 13 de maig del 2012

"Jonàs, ves a Nínive", d'Ignasi Flores

Autor: Ignasi Flores
Editorial: Centre de Pastoral litúrgica
Títol original, idioma, any: Jonàs, vés a Nínive!, Català, 2010
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 36


Aquest llibre em va arribar de forma absolutament sorprenent i inesperada, que és com més gràcia fan les coses. Molt poquets dies abans de Sant Jordi, la cartera el va portar a casa meva. Remitent, una amiga de Barcelona, una persona fantàstica. Es veu que ella feia temps que pensava que aquest llibre em podia agradar i, sense dir-me res, me’l va enviar. Mentre escric aquestes línies somric... perquè revisc totalment el moment. Dins el sobre, a més, una carta escrita amb una lletra preciosa, on m’explicava la història del llibre.

Hi ha gent molt maca pel món :-)

I és que aquesta amiga no va ser l’única que em va fer arribar un llibre per Sant Jordi!! Impressionant, oi? Doncs sí... Doble detall, dobles somriures, dobles agraïments...

Aquest llibre és semblant a tipus “còmic”, no exactament en vinyetes però sí donant una gran importància a la imatge. Se'ns explica una història que potser avui en dia ja ningú sap, però que abans sí que molta gent coneixia: La història de Jonàs, el profeta. Es tracta d’un dels relats bíblics més curiosos...

Jonàs, profeta, rep l’encàrrec del Senyor d’anar a Nínive, ciutat plena de corrupció i violència, perquè els avisi que canviïn de vida i ell, enlloc d’anar a Nínive, s’escapa per la nit i agafa un vaixell justament en direcció contrària!!... Un profeta ben estrany, no?

Doncs aquesta és la narració que podem seguir, adaptada a un llenguatge catequètic i amb uns dibuixos espectaculars. Mireu quins pensaments té el pobre Jonàs, després de rebre l’encàrrec, sense poder dormir...



I mireu Nínive... amb les seves antenes de televisió i tot... ehem... ehem ;-)


Per si algú està interessat en conèixer la narració bíblica de JONÀS i en llegir el missatge d'amor i perdó que hi ha darrera la història, la podeu trobar sencera clicant AQUÍ, anireu a la web de l'Associació Bíblica de Catalunya, directament a la BCI (Bíblia catalana interconfessional)... Llavors feu la cerca per "Jonàs" posant només les lletres "
Jon" al cercador o bé buscant "Jonàs" a la barra lateral, clicant... i a llegir! (que ningú s'espanti, la narració sencera dura quatre pàgines amb lletra gran!)

dimecres, 9 de maig del 2012

aPARAULA'm.- Gràcies!!

Fa uns dies, vaig començar a veure a diferents blogs que visito habitualment, un petit anunci on es parlava de l’apadrinament a una paraula. Una acció conjunta a la xarxa per sumar-nos a la cloenda dels actes “2011. Any de la paraula viva”.


Alguns companys catosfèrics, davant la dificultat de triar una única paraula, van fer petits escrits als seus blogs demanant idees. Jo m’ho vaig copiar, tot esperant mots de caire objectiu relacionats amb la barreja de temes que sempre regna en el meu estimat i caòtic blog, però em vaig trobar amb unes paraules precioses:

Artesania, Miscel·lània, Alegria, Companyerisme, Amistat, Companyonia, Macedònia, Assumpta, Miscel·lània, Tertúlia, Acollidor, Acolliment, Acollir, Arbre, Núvol, Vida, Relatos, Enginy, Enginy, Espontaneïtat, Optimisme, Picarol, Somriure, Franc, Genuí, Personal, Escalf, Calidoscopi, Miscel·lània, Empenta, Compartir, Frescor.

Això em va fer canviar d’idea i vaig decidir triar la paraula GRÀCIES! i dedicar-la a totes les persones que sempre passen per aquí a llegir, a dir la seva i que, quan els demanes ajuda per buscar una paraula, són capaços d’emocionar-te!!

I ara he de fer un post sobre aquesta paraula...

Començaré explicant una anècdota:

Tinc un germà, tretze mesos i tretze dies més jove que jo (no som supersticiosos). Un dia, fa molts anys, posem vint-i-cinc, o més, li vaig demanar si em podia acompanyar no sé on a fer no sé què (és veritat que no ho recordo). Crec que era a comprar alguna cosa i potser era El Corte Inglés, però no ho juraria. Ell em va dir que sí i em va acompanyar... (suposo que la cosa deuria ser pesada, o s’hauria de muntar... no sé, la qüestió és que era un favor que em feia, m’anava molt bé que vingués ell).
Així que, mentre anàvem caminant jo li vaig dir quelcom semblant a:
- Ostres, gràcies per acompanyar-me, eh? em fas un favor molt gran perquè jo sola no hagués pogut.
- De res, dona...
I vàrem seguir parlant d’altres coses...
Als cinc o deu minuts jo torno:
- És que t’ho agraeixo de veritat, eh? Si no arribes a venir tu, no sé pas si jo...
- Però si no em costava res, de veritat, no pateixis.
I vàrem continuar amb la conversa... i de nou jo:
- Ai, és que estic molt contenta que m’hagis acompanyat... et sóc ben sincera, moltes gràcies...
- Però, tia... vols parar ja de donar-me les gràcies? No conec persona més pesada que tu donant les gràcies. Para!!... Que no em costa res, però no em diguis més “gràcies”, que ja no sé que contestar-te!

I vàrem acabar tots dos rient a base de bé.

Des de llavors, moltes vegades he recordat aquesta anècdota perquè m'adono que, quan algú em fa un favor, o m’ajuda, o em fa una sorpresa, un regal... no pararia de donar les gràcies... i, quan en sóc conscient, paro perquè penso que fins i tot puc incomodar l’altre persona que, com el meu germà, ja no sabia ni què respondre a un agraïment tan repetidament manifestat. El cert és que no faig comèdia, em surt així!!

Per continuar, i donat que aquest post ha de ser “al meu estil” (així deien les instruccions) no hi pot faltar un petit toc religiós:

Porta de la Sagrada Família. Barcelona


... un petit toc culé:


... música!!!

Una de les cançons més boniques d'Abba.
Thank you for the music.- Gràcies per la música!!



I ara, una curiositat... he buscat “GRÀCIES” al DIEC i al DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA i m’he trobat que l’accepció que jo buscava estava mooooolt avall... Millor dit, que quan jo posava "Gràcies" així, tal qual, no em sortia, sinó que anava a "Gràcia"... Vegeu la recerca.

DIEC:






DICCIONARI DE L'ENCICLOPÈDIA CATALANA:








Espero que no us hagi semblat massa curt... ehem... i si heu arribat fins aquí... MOLTES, MOLTES GRÀCIES!! ;-))

dilluns, 7 de maig del 2012

aPARAULA'm... Ja tinc paraula!


A mi, totes aquestes coses que mouen el català a la xarxa m’agraden i a vegades m’apunto sense saber en quin embolic m’he ficat... i ara resulta que el dia 9 hauré de fer un post sobre una paraula... I quin tipus de post? Ajudeu-me!! Com ho fareu vosaltres? Un post sobre una paraula!! Mare meva!!

I quina paraula?

Aquesta és una altre! Com no tenia ni la menor idea de quina paraula triar, vaig copiar, amb tota la naturalitat del món, mig “plagiant” els posts de la CARME i d’en MAC (jo, de petita copiava als exàmens, eh? això no s’ha de fer –per si ho llegeix algun nen- el que s’ha de fer és estudiar) i, tal com havien fet ells, doncs jo vaig demanar als companys catosfèrics paraules que s’adaptessin al meu blog... pensant que sortirien mots tipus: “barreja”, “varietat”, “poti-poti” i tal... però m’he trobat amb una sèrie de paraules que m’ha superat totalment:

Artesania, Miscel·lània, Alegria, Companyerisme, Amistat, Companyonia, Macedònia, Assumpta, Miscel·lània, Tertúlia, Acollidor, Acolliment, Acollir, Arbre, Núvol, Vida, Relatos, Enginy, Enginy, Espontaneïtat, Optimisme, Picarol, Somriure, Franc, Genuí, Personal, Escalf, Calidoscopi, Miscel·lània, Empenta, Compartir, Frescor.

M’heu emocionat. Sí. I no sé què dir... sóc fatal perquè quan la gent em fa regals així, o em quedo sense paraules o xerro sense fre... i bé, que heu dit uns mots preciosos... Per tant, no us faré cas, no sabria quina triar... o sí... i, dedicada a tots, la paraula que trio és GRÀCIES!!

(Ara, si us plau, que algú em digui quin tipus de post es suposa que he de fer el dia 9, que ja falta poc... Gràcies!!!)

dissabte, 5 de maig del 2012

aPARAULA'm


No sé pas si ho sabré fer bé, però jo m’hi apunto. Ho vaig veure al blog d’en VÍCTOR PÀMIES i es tracta d’apadrinar una paraula a la qual haurem de dedicar un post el dia 9 de maig. Sembla ser que el feisbuc hi té molt a veure, però jo no en tinc, per tant, de moment, el que faig és “copiar” dels altres “nens” que en saben més que jo... Així doncs, mirant sense dissimular els treballs de la CARME i d’en MAC (al que li copio directament els següents paràgrafs)
us demano ajut i us pregunto:

Quina penseu que pot ser la paraula
que més s'escau al meu blog?

Dieu-hi la vostra als comentaris. Entre les paraules que em proposeu en triaré una, la més votada o la que més m'agradi a mi, per apadrinar-la el proper 9 de maig. Gràcies per avançat! :-))

dijous, 3 de maig del 2012

Ja hi som amb el post de cada any (el de l'arbre)

Jo, que el recordo fa vint anys, molt més petit, em fa gràcia perquè em sembla que hi veig la diferència... oi que sí?

8 de juliol de 2009


25 d'abril de 2010


22 d'abril de 2011



3 de maig de 2012