Moda d'estar per casa...

El títol d’aquest post és absolutament descriptiu doncs, en homenatge a la capacitat creativa de la meva marona, vaig a mostrar aquí, públicament, en primícia, les meves “bates d’estar per casa” ;-)

Fa anys, molts... no sé quants però més de quinze segur, la meva mare va tenir la brillant idea de fer-me una bata perquè anés fresqueta i còmoda... el resultat va ser tan genial que n’hi vaig anar demanant més seguint el mateix patró: Tirant ample, tota folgada, per sota genoll, tancada amb cremallera i grans butxaques. Cada any per l’estiu n’hi demanava una de nova per anar substituint les més velles.



Fa dos anys vaig anar a comprar roba perquè me’n fes una altra i a la botiga em van prendre el pèl (jo els hi vaig explicar exactament per què la volia)... Quan ma mare va veure la quantitat de roba que li duia em va dir “filla meva, d’aquí en surten dos” i me’n va fer dos i encara en va sobrar una mica (ja que a una li va fer aplicacions diferents perquè no fossin les dues iguals) ;-)


I observeu el detall de l'enrivetat en el mateix color de la cremallera... Està en tot ;-)

Mami, perdona que les hagi posat així, sense planxar ni res (ella mai no ho faria!)... al cap i a la fi són per estar per casa i planxar fa calor jeje

Agraïments especials a en Josep Lluís per aguantar les bates mentre feia les fotos :-)

Coses boniques

Hi ha algunes manualitats que m'agraden molt i que, tot i que ja voldria, no sé fer... Avui en dia ja no es fan tant com abans, però encara és pot trobar força gent que hi passa bones estones. Aquí poso tres cosetes, per l’ordre que me les van regalar:



Això és un cinturó fet de MACRAMÉ, fa molts anys que el va fer una cosina del meu pare, es deia Teresa i si visqués tindria uns noranta anys. Era monja, d’una ordre que anava per les cases a fer feines per ajudar a persones grans o malaltes i que no tenien diners per pagar a algú que les cuidés, ja que elles ho feien sense cobrar, clar. La Teresa era una persona molt alegre i molt vital i cuinava magníficament doncs, quan anava a alguna casa, li agradava poder fer coses sanes i bones.
Quan jo tenia uns vint-i-dos o vint-i-tres anys (o sigui fa vint-i-cinc anys!) algun estiu havia vingut a passar una setmaneta de descans amb nosaltres al poble de l’avi. Una vegada es va portar tot el material i els dies que va estar allí, a part d’obsequiar-nos amb braços de gitano, pastissos, lioneses i altres delícies cuinades per ella, va fer aquest cinturó i me’l va regalar ... el vaig portar molt, moltíssim amb diferents vestits estiuencs! Ara la meva cintura té una altre mida ;-)... però m’agrada guardar-lo.




Això és un punt de llibre fet de PUNTA DE COIXÍ, que el va fer una tieta meva que va morir fa dos anys. Cada quatre anys la família de la meva mare (nombrosíssima) fa una trobada perquè sinó arribaria un moment que als més petits ni els coneixeríem o, amb els més grans, que vivim lluny, no ens veuríem mai. A la darrera trobada no, a l’anterior, fa uns sis anys, la meva tieta Neus (cunyada de la meva mare) que llavors ja estava malaltona, ens va regalar un punt de llibre per cada una de les nebodes i dones de nebots de la meva generació... ara no em feu comptar quantes som, però unes vint-i-cinc. Jo em vaig emocionar quan ho vaig veure... S’hi havia passat setmanes fent-los! Només a casa meva en varem tenir la meva germana, la meva cunyada i jo.





I això és un mocador amb BRODAT i punta de GANXET que em va regalar l’Angelines, una amiga de la Parròquia. Un dia m’ensenyava fotos d’uns quadres que té fets de ganxet que són autèntiques obres d’art. Si cliqueu aquí i aquí veureu quines meravelles es poden fer (aquests que us ensenyo els he trobat a Google, els seus eren encara més macos). En veure que m’agradaven tant, em va fer aquesta sorpresa, que guardo amb molt de carinyo ;-) Tot fet a mà!

La resposta a la Foto Misteriosa (VII)

Benvolguts companys blogaires, mil milions de gràcies per jugar ;-) Tant si l’encerteu com si no, la forma en que redacteu els vostres comentaris, en forma de pregunta, plens de dubtes, amb opcions múltiples i, sobre tot, amb molta originalitat, fa que passi una estona molt agradable llegint-vos ;-)

Ara bé, he d’admetre que m’ho poseu més difícil vosaltres a mi que jo a vosaltres, perquè moltes de les vostres respostes em fan dubtar de què he de donar per bo i què no... En aquest cas, donat que es tractava d’un trosset de la preciosa cabellera de ma germana, donaré com a bo tot aquell que hagi dit- ja sigui en primera, segona, tercera opció...- que a la foto hi havia CABELLS HUMANS, tant si han dit que eren meus, com si d’en Josep Lluís, com si han dit que eren canosos o no.

Espero que ella no arribi a veure mai que algú ha pensat que era una escombra o un raspall, fins i tot una estora de fregar-se els peus, filferro (llis o en molles), herba seca o pèls de gos!! (jeje) Ara bé, les “restes d’espanyolisme” de l’ELVIRA FR són kafkianes totalment... Elvira, aquí tens ja una fama de respostes originals, endavant! ;-)

Aquí teniu la foto per fer la comprovació:


Era ampliada i, com es veia massa bé, la vaig distorsionar una miqueta (ampliant-la més perquè sortís un pèl borrosa) però, tot i així sou molts els que ho heu encertat. Heu vist que hi havia cabells humans: SM, INSTINTS, MONTSE, ELI, McABEU, ALBERT del racó blaugrana, MIREIA, ALBERT B. i R., ZEL i ESTRIP

Així doncs, la classificació queda així:

CLASSIFICACIÓ

SET ENCERTS: - - - -

SIS ENCERTS: - - - -

CINC ENCERTS: Mireia

QUATRE ENCERTS: Mc Abeu i XeXu.

TRES ENCERTS: Eli, Garbi 24, Jordi Casanovas "Cròniques", SM i Utnoa

DOS ENCERTS: Albert B. i R., Albert d’el Racó Blaugrana, Carme Rosanas, Elur, Estrip, Kudifamily, Òscar, Rits

UN ENCERT: Anna Tarambana, Assumpta Pijuan, Consuelo, Elvira FR, Instints, Jesús M. Tibau, Jordi (marit de Maria Escalas), Jordi Casanovas "Banyera", Kweilan, Maria Escalas, Mercè, Montse de Lletres i fotos, Núr, P-cfacsbc2v, Ramon, Sànset, Tu, jo i l'Otis i Zel


NOTA: He mirat de fer-ho bé però em puc haver equivocat o deixar-me a algú al passar la llista. Si us plau, si algú veu un error, que m’ho digui i ho arreglaré ipso facto ;-)

PS/ XeXu, pensa que la Mireia t'aprecia ;-)

Algú sap què és això? (VII)

Ja fa més de mig any que vaig recordar que, en un grup d’Internet on entrava, havia fet un joc d’endevinar imatges vistes d’una forma “diferent” (o de molt a prop, o des d’un angle una mica estrany) i llavors vaig provar de fer-ho al blog. Les vostres respostes em van fer passar una estona ben divertida i vaig pensar que estaria bé fer-ho de tant en tant... una vegada al mes, per exemple ;-)

Des de llavors, aquesta és la setena vegada que us faig aquesta pregunta... Algú sap què és això?


La resposta la donaré demà per la nit (a les 19:00 aproximadament tancaré els comentaris) i, fins llavors, no donaré cap pista. Per tant, podeu repetir respostes, tan sols es tracta de saber quantes persones saben veure què és.

El premi serà la meva més sincera felicitació :-)

CLASSIFICACIÓ A DIA D'AVUI:

SIS ENCERTS: Ningú

CINC ENCERTS: Ningú

QUATRE ENCERTS: Mireia i XeXu

TRES ENCERTS: Garbi 24, Jordi Casanovas "Cròniques", McAbeu i Utnoa

DOS ENCERTS: Carme Rosanas, Eli, Elur, Kudifamily, Òscar, Rits i SM

UN ENCERT: Albert B. i R., Albert d’el Racó Blaugrana, Anna Tarambana, Assumpta Pijuan, Consuelo, Elvira FR, Estrip, Jesús M. Tibau, Jordi (marit de Maria Escalas), Jordi Casanovas "Banyera", Kweilan, Maria Escalas, Mercè, Núr, P-cfacsbc2v, Ramon, Sànset, Tu, jo i l'Otis.

Blog tancat -temporalment- per "excés" de calor...

No dic cap novetat si parlo de la calor que fa... A més, tinc l’ordinador a una habitació petitona... la torre la tinc al costat de la cama dreta i és com una estufeta... La temperatura a dins de casa, a aquestes hores, molts dies supera els 30 graus. Quan baixem de 29 tornaré...

Aprofitaré per llegir i, a finals d’any, tindré una llista de llibres molt extensa per fer-ne un post ;-)

Fins aviat!!

El Tapís de Bayeux

Fa anys vaig veure un documental per televisió que em va fascinar. No anava d’un tema del que jo entengués gens ni mica -la conquesta d’Anglaterra per part dels normands- però el que explicava em va tenir enganxada a la pantalla.

Es tractava d’un brodat, d’un gran brodat, un brodat immens. La història explicada de forma gràfica, però no amb dibuixos o pintures sinó brodada. Parlo d'El tapís de Bayeux. El fet és que jo no tenia ni idea des de la seva existència, però el vaig trobar impressionant... Des de llavors, de tant en tant, em torna al cap. Ahir me’n vaig recordar i em va fer gràcia fer-ne un post.



- Els fets narrats van tenir lloc entre els anys 1064 i 1066
- La llargada total de la roba brodada és de 68,8 metres de llarg per una alçada mitjana de 50 cm. (Està fet amb diferents trossos units per guarniment amb rivets, el fragment més llarg fa quasi 14 metres)
- Hi ha una representació del Cometa Halley.
- Hi apareixen moltíssimes persones, animals (cavalls, mules, gossos, aus...), fortaleses, edificis, vaixells.





Clicant aquí, es pot veure tot (en diferents parts) i és impressionant.

I aquí una “animació” del tapís que està força bé ;-)

M'han dit que m'esperi aquí... (169è Joc Literari)

En Jesús M. Tibau, des del seu blog Tens un racó dalt del món, ens convida a fer un petit escrit inspirat per aquesta imatge que jo he trobat molt dolça ;-)



M’agradaria molt anar amb ells... s’ho passen bé. Juguen i riuen molt... A mi també m’agrada jugar... Però m’ha dit el pare que l’esperi aquí...
I si hi m’hi apropo una miqueta? Potser, si em veuen, ells mateixos em cridin perquè hi vagi...
Què faig?
El pare sempre em diu coses bones... però jugar és bo.
Faré uns passos...

- Va, Marc, vine, que marxem!!

Ui...

Cafè amb gel

La càmera i els meus dits es reflecteixen al vas del cafè amb gel...

Els "meus" avis...

Avui és el darrer programa que podré gaudir de la seva presència una estoneta a casa, a través de la tele...

Us trobaré a faltar, amics meus!! Sou mestres en moltes coses...

Un aplaudiment des del cor :-)

(Per veure aquest post com cal, inclosos els dos vídeos que hi ha aquí sota, és necessari entrar amb Chrome o Mozilla Firefox)

Alguns d'ells també van ser a la gran manifestació del dissabte ;-)



Casal Rock, a TV3, a les 22:30 ;-))

Som una Nació!! Nosaltres decidim!!

Són les 12:49 del migdia, hem arribat en tren, sortim de l'estació i,
camí cap a casa la mare, es noten els preparatius

A les 17:03 sortim de casa i ens dirigim cap el Passeig de Gràcia per la Gran Via.
Casualment, la manifestació ha d'arribar a un punt molt proper d'on sortim :-)

La manifestació ha de començar a les 18:00.
Pugem per Passeig de Gràcia per veure l'ambient
però està ja tan ple que, per arribar fins la Diagonal,
ho fem pel carrer següent, Rambla Catalunya. Són les 17:40

A les 17:42 tombem la Diagonal per intentar baixar fins Passeig de Gràcia

Som a Diagonal Passeig de Gràcia.
Hi ha moltíssima gent, tant a davant nostre com al darrera.
En teoria, la manifestació havia de començar aquí,
però sembla ser que hi ha un tap des d'Aragó i la capçalera és més avall. Són les 17:45

17:47

17:48

17:49. Gent per tot arreu. Crits d'independència.

17:57. Molta, molta gent.

Just darrera nostre, un stand de Catalunya Ràdio va explicant què passa a diferents punts.
Són les 17:59... Falta un minut perquè, en teoria, la capçalera,
que no sabem ben bé on és, comenci a avançar.

Són les 18:00

Són les 18:10, la gent està bastant "apretadeta",
però no es mou res... hi ha pares, avis, cotxets...
Mentre espero faig fotos de pancartes que em fan gràcia.

Són les 18:16, i seguim completament aturats al mateix punt.
D'un balcó despleguen una senyera gegant!

Són les 18:20 i, a part d'escoltar la ràdio des de l'Stand del darrera,
també l'escolto de tant en tant pels auriculars.
Diuen que hi ha un tap immens i que la manifestació encara no es mou gens.
Jo, per motius que no venen al cas, no tinc massa resistència física.
Cap a les 18:30 decidim passar com podem, doncs la gent està molt junta,
anar fins a Pau Claris -el carrer paral·lel-, baixar un tros
i incorporar-nos de nou, més avall.
Tots els carrers que ens trobem de baixada són plens de gent que es va incorporant.

Són les 18:52 i, per fi, ens incorporem de nou a Passeig de Gràcia,
a l'alçada de Diputació.
Ara tenim la "capçalera oficial" darrera nostre, però allo tampoc es mou.

Són les 18:57. Passa una Senyera immensa i uns agents de la Guàrdia Urbana
demanen a la gent que es mogui cap a Gran Via.
Fixeu-vos en com està d'atapeït de gent.
Per la ràdio ja fa estona que diuen que a la Plaça Tetuan -final de la manifestació-
ja hi ha gent que espera.

Són les 19:03, fa dues hores que hem sortit de casa.
Ara sí que avancem. Som a la Gran Via.
Hi ha moltíssima gent, molta. No veiem tots els que tenim al davant,
però és evident que en tenim moltíssims més al darrera.

Són les 19:07. Caminem per la Gran Via.
Us asseguro que el crit que més es pot sentir és el d'Independència.
La gent també canta fragments de l'Estaca, de la Gallineta...
És emocionant... molt.

Són les 19:16, passem per davant d'un punt de TV3

I un minut després, la premsa gràfica és fotografiada per mi :-)

Gent, molta... moltíssima.
N'hi ha que ja han arribat a la Plaça Tetuan.
Nosaltres ens hi apropem. Són les 19:22

19:25... Estic cansadíssima i em fa bastant mal el turmell esquerre.
El meu marit i la meva germana estan com si res ;-)
Les persones grans han aguantat com a valents!
Gent amb cadira de rodes, famílies amb cotxets...
Tot i així miro d'avançar una mica per poder fer aquesta foto
i, després d'això ja arribem.
Per megafonia van donant les gràcies a la gent i demanen que es dispersin
Sembla ser que la part "oficial" encara és molt endarrerida.
l'Orfeó Català canta els Segadors... És un dia inoblidable.

Són les 20:12. Ja fa quasi una hora que nosaltres hem arribat.
Però la gent segueix acabant el recorregut i el carrer és absolutament ple.
Vaig veient les coses entre la tele i el balcó :-)
L'Orfeó ha cantat dues vegades i per megafonia van repetint
que la manifestació és acabada...
Però la gent arriba i arriba...

Per fi es pot veure!! Ja són aquí!!
A les 21:17 passa la pancarta d'Òmnium Cultural.
(La foto es veu borrosa perquè ja hi havia menys llum
i vaig posar la càmera en modus "nit" i no ho domino)
Aplaudiments, crits d'independència!!
Però encara hi havia moltíssima gent per anar arribant...
Passaven de les 22:00 i encara era ben ple :-)
Mai ho oblidaré!!
Avui estic molt cansada, molt... però feliç d'haver-hi anat.


VISCA CATALUNYA!!
SOM UNA NACIÓ!!
NOSALTRES DECIDIM!!

Som-hi!!

Adéu Movistar!!

Em plau molt comunicar la meva separació definitiva -sense possibilitat de reconciliació- de Movistar.

Per fi em lliuraré d’aquesta colla de gent que cobra coses que no ha de cobrar (l’altre dia vaig llegir que si aquí hagués dit “lladres” i ells ho haguessin llegit -que ja seria mala sort, però no es sap mai- em podrien denunciar i tot)

Després de modificar les clàusules contractuals de forma unilateral, eliminant del còmput de 9 Eurus de despesa mínima contractada tot el que es gastés amb els números freqüents, (o sigui, que si jo gastava 8 Eurus amb els números freqüents i 4 Eurus amb altres números, ells, en un moment determinat, van decidir que els primers no comptaven i me’n carregaven 5 més sota el concepte “Diferencia hasta compromiso ”, i em tocava pagar-ne 8 + 4 + 5 = 17... per parar el cop em vaig donar de baixa dels números freqüents però, clar, perdent el benefici que això significava) ara s’han tret de la màniga un altre cosa que no varem pactar (per no dir “estafa”, que es podrien enfadar) i, al rebut mensual, m’afegeixen 2 Eurets extres com a càstig per no voler domiciliar els rebuts i pagar-los a través del Servi Caixa o d’Internet.



D’altre banda, el meu mòbil estava vellet... tan vellet que la bateria li durava un sospir, o sigui, que estava espatllat... podia enviar smss però no trucar doncs gairebé es buidava de cop... cada vegada anava pitjor fins que era un mòbil que no servia per telefonar. Aprofitant que ens han tornat la devolució d’hisenda, m’he comprat un mòbil nou, amb Orange i de targeta prepagament. Seré lliure!!... si gasto 14 pagaré 14 i si gasto 7 pagaré 7... I si no ho he fet abans ha estat perquè volia aprofitar per comprar un aparell que funcionés com cal i no m'anava bé.

Anècdota:

Vaig preguntar també a una botiga Vodafone si tenien mòbils amb teclat complert (o teclat qwerty que n’hi diuen, perquè el que tinc ara el té i m'hi he acostumat) perquè en volia un i amb targeta prepagament.

Resposta de la simpàtica dependenta: “A la gent que vol el sistema de targeta prepagament no els hi DONEM mòbils tan bons."
Rèplica meva: “Escolta, que jo no et dic que me’l DONIS, que jo el pagaré”.

Conclusió: Imagineu el negoci que fan amb els contractes i els compromisos, que es permeten respondre tan mal educadament a qui en vol un de targeta pre-pagament!!

El mòbil vellet

El mòbil nou