30 de juny 2020

El hombre de Heidelberg, de Víctor Canicio


Cuando uno escribe, joven amable, tiene que contar primero lo que le ha pasado, aunque no le importe a casi nadie. Una vez arrojados por la borda ciertos lastres , navegar se hace más fácil.
El hombre de Heidelberg, de Víctor Canicio.

29 de juny 2020

D'aquí a l'eternitat


Una nova frase per a la secció De pel·lícula, del films D'aquí a l'eternitat:
.
Ningú menteix quan parla de la seva soledat.

27 de juny 2020

Coppelius, el creador d'autòmats, de Rosa Maria Colom



PREMI FUNDACIÓ BANCAIXA DE NARRATIVA JUVENIL
Bromera Edicions, 2020
Sinopsi
Quina estranya atracció generen els violins? Per què, sovint, els associem a determinats secrets? Per al petit Jan, l’instrument serà el culpable de la mort de sa mare, la famosa violinista Teodora Sutter. Un dia descobreix que l’única manera de tornar-la a la vida és construir un autòmat perfecte, que sigui com ella, i ho perseguirà com un veritable somni.
Al cap de molts anys, el president d’un país minúscul rep una carta misteriosa on el citen a la Casa del Pou, on va viure en Jan quan era nen. A la reunió també estan convocats Sherlock Holmes i el Doctor Watson! L’amfitrió, l’enigmàtic professor Coppelius, els plantejarà un enigma que ens retorna a la història d’aquell violí

26 de juny 2020

sempre en resta alguna emoció


Tanca la botiga on vam comprar fa onze anys quasi  tot el que necessitàvem per al nostre fill. Després d’un període de liquidació, ja està pràcticament buida. No sabem quin negoci s’hi posarà, o si romandrà buida massa temps, pendent de lloguer, com tantes altres en aquests anys de dura crisi del petit comerç. M’omple de tristor passar a la vora i veure-la agonitzar. Antigament fou un hostal, un lloc d’acollida als visitants, a prop del riu.   Tot canvia, i sempre en resta alguna emoció.

25 de juny 2020

2001, una odissea a l'espai


En aquesta secció De pel·lícula escullo fragments dels guions que m'agrades o capten la meva atenció. En el cas de 2001, una odissea a l'espai, un dels fils que més m'ha impactat a la vida, més que frases, escullo imatges:
.
la rotació de les nau
la dansa lenta i constant d'un film coreogràfic
la respiració angoixosa dels astronautes
la veu pertorbadora i aparentment neutra de HAL
la banda sonora i el so dels mecanismes
la càpsula suspesa a l'espai amb un home en braços intentant entrar a la nau mare
la hipnòtica bellesa de tot plegat

24 de juny 2020

Con quien paces


El escritor es como un pez depredador y carroñero en la charca de lo cotidiano.
.
Con quien paces, de Víctor Canicio

23 de juny 2020

Días sin huella


A la secció De pel·lícula, una frase extreta de Días sin huella, un drama terrible sobre l'alcoholisme.
El protagonista està enfonsat en l'alcohol, mentre la seva núvia lluita aferrissadament per a combatre aquesta dependència:
.
-(Ella) Els dos intentem solucionar-lo; tu intentes no beure, i jo intento no estimar-te.

22 de juny 2020

Manuel Pérez Bonfill, el nostre mestre de sempre


El 19 de juny de 2020, segon aniversari de la mort de Manuel Pérez Bonfill, coordinats per diLLUMs d'arts al forn, un bon nombre d'alumnes que el van poder gaudir i de gent que l'admira i aprecia, li hem dedicat un vídeo d'homenatge, amb lectures de fragments dels seus llibres, amb cançons que el representen, amb records personals...
Tot des de l'estima i el respecte que es va guanyar aquest humanista de cos sencer, fidel a una manera d'entendre la vida que ens hauria de servir d'exemple.


21 de juny 2020

Les marfantes de Fullola, de Joaquim Vilagrassa



Les marfantes de Fullola, de Joaquim Vilagrassa
Onada Edicions
Sinopsi
Amalgama d’estudis, investigació i una història de ciència-ficció situada en dues èpoques. L’enemistat entre el Josep i el Maso, companys fraternals de joventut, de quan van fer la mili i també de quan van anar a la guerra i, després, de les feines del camp, juntament amb el mite de les marfantes, emboira un escenari de la postguerra on encara hi havia molta vida a les partides de secà d’aquelles muntanyes, amb cultius d’oliveres i garrofers; un espai on havien passat la guerra civil moltes famílies de la comarca fugint dels bombardejos del territori, mentre els seus fills eren al front.
Tot plegat, una barreja del que hom recorda, per les vivències i per les històries que explica la gent, de l’activitat de l’històric Hostal de Don Ramon i uns esgarrifosos assassinats. La històrica disputa entre Tortosa i el Perelló per la partida de Fullola és fruit d’una investigació en documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Així mateix, el relat d’un antic projecte de reg (Canal de l’Aldea-Camarles) i l’estudi dels documents de l’arxiu d’aquella antiga comunitat i altres dades consultades, com les referències a textos de Cristòfol Despuig, posen en relleu l’ambient d’aquella època de penúries i sacrificis de la gent amb cultius de secà a les Terres de l’Ebre.

20 de juny 2020

Sol ponent, d’Ignasi Revés



Sol ponent, d’Ignasi Revés
Pagès Editors, 2019 
Sinopsi
Sol ponent és el dietari d’un retorn. D’un retrobament amb la broma plana i el sol que es pon. Amb la salvatge garriga i la ciutat del Segre. Amb les petites grans coses de cada dia. Del solstici d’hivern de 2016 al solstici d’estiu de 2017, assistim a la lenta però imparable creixença de la llum. Cada cop hi ha més claror, el paisatge desperta del son hivernal i l’ànim es torna més càlid. Ignasi Revés aprofita tot allò que l’envolta per manipular-ho literàriament i portar-ho al seu dietari. Una conversa, un comentari, una paraula. Un pensament, un penjament. L’horitzó, el cel, la terra i la mar. Una olor, un mos. La literatura és arreu, i es troba en el racó més impensat.

19 de juny 2020

18 de juny 2020

CONVERSES AGAFADES AL VOL


CONVERSES AGAFADES AL VOL
Al passeig vora el riu, una dona gran asseguda en un banc parla per telèfon:
-Que m’escoltes malament? Calla, que m’aixeco la mascareta.
I se l’aixeca, tot just dos dits amb una mà, mentre aproxima el móbil per sota amb l’altra.
Problemes de cobertura? Barreres quirúrgiques que dificulten la comunicació? O només, com sempre, el vent que corre vora l’Ebre?

17 de juny 2020

PEL•LÍCULES QUE ET CANVIEN LA VIDA?



STARDUST MEMORIES, O PEL·LÍCULES QUE ET CANVIEN LA VIDA?

Una pel·lícula et pot canviar la vida, la forma de pensar, les idees? Tot és possible, segur que algú que ha llegit la pregunta ha saltat de la cadira cridant que sí, però en caràcter general, respondre afirmativament és una exageració i atorgar-li un protagonisme excessiu  a la pel·lícula en qüestió, o treure’ns-el a nosaltres mateixos.
És cert que la visió de determinat film et pugui marcar per a sempre, però més aviat es tracta que tu tenies la plena predisposició per a deixar-te marcar tot just en aquell moment que mai oblidaràs.
Una cosa similar em passà quan tenia setze o disset anys. Era diumenge a la tarda a Cornudella, segur, sessió doble a La Renaixença. En feien una de Woody Allen. Les perspectives generals de la colla d’amics era passar una estona divertida, perquè altres pel·lícules seves que havíem vist tenien una forta càrrega còmica, com Atrapa el dinero y corre, o Bananas (sempre en castellà llavors). Però de seguida es va notar a l’ambient que quelcom no funcionava segons el previst, que aquella pel·lícula en blanc i negre era absurda, sense solta ni volta, incomprensible, i la gent anava desfilant cap a la sortida posant cara d’haver patit una estafa.
I jo m’anava quedant sol en aquella immensa sala, adherit a la butaca on hi havia compartit centenars d’hores de cinema, potser amb algun forat a la tapisseria d’on hi sortia, perillosa, una molla. Extasiat davant la descoberta de tot un món que no sabia possible, d’uns girs surrealistes de trama, d’unes frases intel·ligents i divertides alhora que m’obrien la ment, davant la tragicomèdia d’un ésser perdut a mig camí de la incertesa de la vida. No sé si em quedaven pipes encara, o m’havia oblidat de menjar-ne.
Què estava passant? Per què una pel·lícula que havia buidat la sala em tenia hipnotitzat per sempre? Era jo l’estrany? Tenia jo una forma diferent d’entendre la vida?  La pel·lícula era Stardust memories, i la tinc sempre al record.
.
Ja vaig incloure frases seves a la secció De pel·lícula i la vaig citar a la secció Felicitats petites
Us convido a citar als comentaris pel·lícules que us poden haver canviat la vida. 

16 de juny 2020

VIDA


Modificar una fotografia d'Emilio Zaragoza per fer un poema visual.
.
(l'Aixeta, carícies literàries , i més, per als mecenes, a partir de 2 euros.)

15 de juny 2020

Un relat que viatja a l'Argentina


Una nova col·laboració a la revista cultural digital argentina Ají.
Aquest cop es tracta de la meva pròpia traducció al castellà del conte El mestre, inclòs al recull Postres de músic.
Traduir-se a mi mateix, encara que sigui a una llengua que domino com el castellà, és estrany, més difícil que escriure directament en aquest idioma, i com ho poden llegir a Argentina és tot un misteri; espero que agradi. M'ho prenc com un repte i una oportunitat d'arribar a molta més gent.

14 de juny 2020

La noia de la resistència, de Xulio Ricardo Trigo



La noia de la resistència, de Xulio Ricardo Trigo
Columna Edicions
Sinopsi
Als anys noranta, la Meritxell és una escriptora d’èxit. Tot just acaba de saber que està molt malalta. Ha escrit innombrables històries, però mai ha aconseguit treure l’entrellat de la que realment li importa, la dels seus propis orígens. Sap que la mare era parisenca i que el pare va ser un combatent de la Guerra Civil, però no el va arribar a conèixer.
Als anys quaranta, al París ocupat pels nazis, l’Anne-Marie viu al barri de Le Marais. A la petita pensió que regenten els seus pares hi arriba l’Armand; sembla que s’amaga dels invasors alemanys perquè fuig d’un camp de treball. En un París en lluita soterrada, la jove Anne-Marie coneixerà la força del primer amor i què vol dir tenir conviccions.
Una novel·la plena de tendresa que enllaça dues èpoques i ens mostra com d’importants són les arrels personals. Uns personatges que encarnen la força dels ideals i retraten persones anònimes que vencien la por per lluitar contra el monstre del feixisme.

13 de juny 2020

verd, en el millor dels casos


Lent i inalterable ens fa créixer el temps; de color verd, en el millor dels casos.
.
Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat

12 de juny 2020

Coses del circ

Vist com està el món, els equilibristes demanen cobrar les hores extres.
#cosesdelcirc
.
(l'Aixeta, carícies literàries , i més, per als mecenes, a partir de 2 euros.)

11 de juny 2020

Desdefinicions (fruitbol)

Fruitbol. El resultat final de plantar la llavor de l'entreteniment de masses i regar-lo amb uns quants milions.

10 de juny 2020

Desdefinicions (Piografia)

Piografia. Vida resumida d'un ocell.

(l'Aixeta, carícies literàries , i més, per als mecenes, a partir de 2 euros.)