El desordre dels cossos, de Núria Morera

El desordre dels cossos, de Núria Morera  

XXXVII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre

Cossetània Edicions, 2020 

Sinopsi

«Maleït desordre. No hi ha escapatòria, Paula. Els cossos emmalalteixen, les persones es moren, les relacions s’acaben i les flors se’t panseixen. Això és així. I punt. Puta entropia. Per què m’expliques aquestes coses, Sof?»

El desordre dels cossos ens presenta el recorregut vital d’una noia marcada per un gran enigma familiar. Mentre veiem l’evolució de la protagonista, ens sorprenem amb les sentències dels seus amics propers i també ens emocionem amb les experiències, sobretot, de les persones que l’envolten en el seu entorn de treball en un centre de drogodependències.

En aquest camí, ens hi acompanyen una banda sonora especial, que ha marcat els seus records i que ens transporta a referents musicals compartits, i les seves flors, que —tot i que una flor no fa estiu, ni dues primavera— ens retornen d’alguna manera a l’ordre de la natura.

Miro com mires la mar

Miro com mires la mar.
T'admiro.

A mig camí de la incertesa, recomanat a Terrassa

A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)entre els llibres recomanats a les biblioteques de Terrassa, com es pot veure en aquest vídeo, gràcies a @llavordesaberut

Massa Matrix, o massa poc?

Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

Entrevista a la Librería de Cazabaret

Entrevista a La Librería de Cazabaret parlant sobre el llibre A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

Abans la fruita

"Abans la fruita tenia una altre gust". Aquesta és una frase tòpica que demostra, entre altres coses, que qui parla té certa edat i determinades enyorances.

No estic lliure de culpa, a vegades també la dic o la penso.

Aquest matí, a primera hora, entro a la verduleria de prop de casa. No ho tenia planificat, no porto llista, compro plàtans, peres i préssecs. Els présseccs mai sé si sortiran bons (bons com abans, o com els que feia mon pare, ja descarto l'esperança).

Però la dependenta està de bon humor, i em diu "aquí ho tens, corasón". I me'n vaig amb bon gust de boca.

El cel que ens espera, de Josep Maria Savall Solé

El cel que ens espera, de Josep Maria Savall Solé

Editorial Ganzell, 2017   

Sinopsi

Josep Maria Savall Solé ha realitzat un exercici esplèndid.

Savall ha remenat calaixeres, ha transcrit desenes de documents, entre els que ha trobat unes lletres d’amor, però també una amenaça de mort; i ha parit El cel que ens espera. I és que la vida sempre ha de tenir una mica de sal, no tot cal que sigui sucre.

Aquesta és la vida d’un personatge real, Josep Miralles, un capellà anònim del segle XIX de l’arquebusbat de Tarragona. Un protagonista sense fets extraordinaris, ni transcendència històrica, però Fidel testimoni d’un món convuls i tràgic que es debat entre ser Fidel a les tradicions ancestrals i la necessitat de refer-ho tot.

Vincle creatiu

Després de molts anys d'oferir gratuïtament la meva creació literària a les xarxes, després de molts anys de veure com els drets d'autor dels llibres que publico no paren de minvar, intento trobar un nou vincle amb vosaltres, de forma que la meva creativitat us arribi de forma directa, diària i sense intermediaris, a canvi d'un petit compromís per part vostra, de dos euros al mes, fent-vos mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta.

Soc conscient que aquest compromís que us demano té molt de generositat per part vostra, que la creació literària on teniu accés de forma gratuïta és inacabable i, per això, la meva gratitud és immensa amb els tres primers mecenes de què gaudeixo en aquest moment, i amb els que vindran. 

Aquests, per a mi, tres herois, mantenen viva la flama d'aquesta utopia, i representen un estímul per a crear al recinte limitat que és aquesta nostra pàgina de L'Aixeta que sense dubte, anirà creixent en idees, a mesura que s'afegeixin mecenes. 

Les matemàtiques són precises i clares, i podeu deduir que no em faré ric; simplement es tracta de dignificar una mica la tasca creativa.

Moltes gràcies. 

Sant Jordi d'estiu: com ha anat?

Sant Jordi d'estiu.

La gran pregunta: com ha anat?

Respostes més habituals:

Mira.

Diferent.

Estrany.

Voldria subratllar la innegociable passió de la gent de la cultura, la seva decisió inquebrantable de sobreviure.

M'emporto els moments de complicitat, la capacitat de reinventar-nos i, per exemple, buscar la col·laboració de les floristeries que, algunes, es van esforçar en crear un espai als escriptors per a unir els dos elements de la festa, les roses i els llibres.

.
Entrevista que Sílvia Tejedor em va fer per a la Cadena SER

Quan va despertar, el seu like encara no era allí.
.
Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

Intel·ligència?

Un nou article a la Marfanta on reflexiono sobre les teòriques bondats de la intel·ligència, i la crisi de la covid-19, en un moment de no massa optimisme, per cert.

Sant Jordi d'estiu

Demà celebrarem d'alguna forma un Sant Jordi d'estiu, amb actes diversos a Tortosa on podreu coincidir, mantenint distàncies amb alguns autors.
Jo estaré a les 10 del matí a Flors Mònica (c. Llotja /rbla. Felip Pedrell);
a les 11 h. a La 2 de Viladrich.

Massa hores mirant les estrelles

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)
.
Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

per fer petar el vidre

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

El poder transformador de la lectura, de Laura Borràs, a Tortosa

La setmana passada rebo un missatge de Laura Borràs en què em proposa presentar a Tortosa el seu llibre El poder transformador de la lectura. Vols? Pots? Per a mi és un honor, poques persones admiro tant com la Laura, de de fa molts anys, molt abans que la política ens la segrestés de la Cultura. Les seves intervencions arreu on era reclamada, tant se val la relativa importància del lloc o de l'acte, despertaven admiració, i la seva capacitat per a transmetre passió per la literatura i per la vida (que és el mateix) no tenen comparació, gràcies a una difícil combinació de bagatge cultural, intel·ligència i capacitat comunicativa.
La presentació té lloc el 17 de juliol a l'Aula Didàctica del Museu de Tortosa, amb totes les mesures de seguretat i distància corresponents. La mascareta que tothom duu posada fa que els somriures s'hagin d'imaginar, però no ens costa gaire esforç, perquè les mirades també parlen.
Inicia l'acte Mònica Sales, i ja en són uns quants que compartim, i com que la coneixem, segur que farà alguna intervenció brillant, i no decep en absolut. Llegeix una carta dirigida a Laura bastida amb títols de llibres ebrencs, que signa Numen, i que podeu veure a les imatges.
En el meu cas, parlar del poder transformador de la lectura és molt fàcil, faig petites reflexions sobre la importància decisiva dels llibres a cadascuna de les nostres vides,i ala història de la humanitat, en general; parlo de la influència que tenen en nosaltres personatges de ficció (que per a mi són ben reals), tanta o més que la majoria de persones de carn i ossos; i parlo del poder de cadascuna de les paraules, i acabo citant només un parell de llibres dels molts que han ajudat a transformar-me: Incerta glòria, de Joan Sales, i Las ratas, de Miguel Delibes. Llavors, com a sorpresa per a tothom, diverses persones entre el públic, amigues i amics dels diLLUMs, es van aixecant i mostren un dels llibres que els han transformat (Robert Strange, Cris García, Sílvia Rossell, Elena Solé, Vicent Pellicer i Mònica Sales).
Després, Laura Borràs comença la seva esperada intervenció, en què ens parla de les motivacions d'escriure el llibre, de la importància, necessitat i actualitat dels clàssics, i comparteix vivències molt emotives i personals on la lectura ha jugat un paper protagonista.
És una tarda de juliol, fa calor, però no tanta com seria normal en aquesta època de l'any. Potser el temps saps que té pendent amb nosaltres un mes d'abril.
.
La notícia a Canal 21 Ebre.

els peus se li enfonsen a la vorera

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)
.
Si voleu llegir carícies literàries cada dia, us podeu fer mecenes a la meva pàgina de L'Aixeta, per dos euros mensuals.

reverencial silenci

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

Postres del dia, de Ricard Farré

Postres del dia, de Ricard Farré

Quórum llibre, 2020 

Simopsi

«Postres del dia, poemes i escrits curts per digerir millor» és un recull de pensaments i vivències que s’han transformat en lletres i versos. Alguns per riure, altres potser per reflexionar, uns més nostàlgics, molts irònics, altres més folls i alguns fins i tot assenyats.
Amb la poètica de la mà, en format curt, nascuts d’una «paraula viva» amb naturalitat i sense pretensions, els versos han anat agafant vida com si fossin unes bones postres, cuinats amb gresca i amor, amb gustos i colors ben variats, perquè aquell petit moment del dia a dia sigui ben nostre, xalant cullerada a cullerada o paraula a paraula d'un gran colofó final, i si pot ser, amb una bona digestió.
S'ajunten aquí dues de les passions més conegudes de l’autor: les postres, que li donen nom però sense receptes, i la paraula, carregada de sentiment destil·lat.
Agrupats en típics tipus de postres, lletres i versos s'uneixen en diferents estils per ser llegits i digerits al gust del comensal, i és que ja ho diuen, ja: sempre queda un racó per a les postres.
Això sí, l'únic risc que es corre amb l'afany de degustar-los tots de cop és el d'acabar empatxat. Si això us passés perquè vostra gana és llépola de mena, que l'empatx us sigui poètic.
A bones postres, bones paraules!

Trobada cossetània amb la premsa a Tarragona

Cada any Cossetània Edicions i el seu grup editorial organitza un dinar amb la premsa i autors abans de Sant Jordi.

Enguany se substitueix per aquesta trobada a les escales de la catedral de Tarragona, on posem cara als noms de companys i periodistes (bé, cara no, mitja cara).

Parlo del meu recull de contes A mig camí de la incertesa, d'incert camí.

No em queda clar si les escales pugen o baixa.

Persistim.
.
Glòria Aznar encapçala la seva crònica per al Diari de Tarragona amb unes iròniques paraules meves. Ho podeu llegir en aquest enllaç.
El Punt Avui, 23 de juliol

Perquè s'airegi la casa

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

Festa del llibre de juliol, a Tortosa

Activitats al voltant d'aqyesta festa del llibre de juliol per compensar una mica la manca de Sant Jordi d'enguany.
El dia 23 de juliol a les 10 del matí estaré a Flors Mònica, al carrer LLotja, i a les 11 a La 2 de Viladrich.
Em reconeixereu molt fàcilment: portaré una mascareta.

Trets el desperten sobtadament

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

pessigolles a les mans

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

Fantiana

Un nou projecte col·laboratiu està a punt de veure la llum, de la mà de l’amic Eduardo Margaretto, com una forma d’homenatjar l’escriptor John Fante.

Fantiana és un projecte que, atesa la magnitud que ha agafat, s’editarà en dos volums, publicats en castellà i italià .

En total, 32 escriptors, periodistes, traductors, realitzadors, guionistes, historiadors, bibliotecaris, etc. , de llocs com Itàlia, Estats Units, Alemania... i, és clar, les Terres de l'Ebre.

En el meu cas, participo, com no, amb nanocontes que giren al voltant de l’univers Fante.

Al primer volum participem: José Angel Barrueco, Moises Stanckowich Isern, Jesús M Tibau, Francesco Spinoglio, Rosa Capoluongo, Ivan Pozzoni, Vito Sabato, Gloria Guerinoni, Jesús Mir, Desirée D'Anniballe, Olga Jornet Vegas, David Vivancos Allepuz, Iván Rojo, Dawn Westlake, Adriansito Estévez Iglesias, D.B. Paulksen.

Què fem? Sant Jordi de juliol?

Convidat al programa Què fem? de Canal 21 Ebre, per parlar de llibres, d'escriptura, de lectura, dels meus hàbits durant aquest temps tan estrany, de les perspectives no massa optimistes. Cito algun llibre de novetats actuals, i m'agrada reivindicar gent com Víctor Canicio.

13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

La 13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant ja es pot veure a Youtube, des de l'11 de juliol.

Com tants actes culturals i socials, ens hem hagut de reformular, i convertir els obstacles en oportunitats.
La Jornda d'enguany no ha tingut la màgia de les distàncies curtes, de respirar el mateix aire, d'intercanviar mirades, energia i emocions, però gràcies al format virtual, han participat més escriptors i escriptores que mai, més músics, més persones voluntàries, lliures de la cotilla del temps i l'espai.

Desrpés d'un teatral inici amb la gent que hem organitzat l'acte, i de la inauguració per part de l'alcaldes des del terrat de l'Ajuntament, comencem amb l'hagitual ruta literària pel poble, on cornudellencs i cornudellenques (alguns des de molt lluny) llegeixen textos amb Cornudella d’escenari. 

Després participen artistes com Jesús Fusté, Albino Tena, Pili Cugat i Carlos Lupprian, Lia Sampai i Adrià Pagés, Sergi Quiñonero, Jaume Arnella i el cornudellenc Fernando Mestres.

I després que jo els presenti mentre passejo per Tortosa, i que més voluntaris llegeixin fragments dels seus llibres, parlen Maria Carme Roca, Xulio Ricardo Trigo, Martí Gironell, Eulàlia Busquets, Salvador Macip, Fèlix Rueda, Valer Gisbert, Maria Climent i Pilar Romera.
En total, dues hores i mitja de Jornada (més o menys com una Jornada habitual), que passa de pressa perquè esta feta de petites intervencions, i que cadascú pot mirar al seu ritme.

Carícies literàries

Programant les entrades diàries que només podran llegir els mecenes de L'Aixeta. Subscripció a carícies literàries diàries per 2 euros al mes https://jesusmtibau.aixeta.cat/ca

Mirada literària de la vida, imatges, poesia...

Pells de sorra, d’Àngel Martí

Pells de sorra, d’Àngel Martí

Sinopsi

Anys 80, l’haixix entra pel delta de l’Ebre complicant la vida dels pescadors. Dues classes socials contraposades lluiten contra la mateixa xacra, fugir del món de la droga. Quatre territoris: Baix Ebre, Barcelona, Tenerife i Israel. Una llàgrima perduda de la deessa Timanfaya que marca la sort o la desgràcia del destí, mentre un petit xarles, amb l’esperit d’un savi, obre les ales al cel per vigilar cada moviment dels protagonistes.

LLuites existencials, amors passionals, guerres cuentes, obsessions, supersticions i misteris s’entremesclen amb la sorra, la sal I les escates, en una història difícil d’oblidar.

Enllaç al book trailer de la novel·la.

Rames i fang avancen sense treva

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

ceps cansats

Fragment del recull de relats A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions, 2020)

La Jornada Literària al Diari de Tarragona

La 13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que tindrà lloc aquest dissabte en format virtual, és present avui al Diari de Tarragona.
Glòria Aznar titula l'article Cornnudella, cor de lletres.

Montse Farrès llegeix A mig camí de la incertesa

L'escriptora Montse Farrès llegeix A mig camí de la incertesa, i penja un comentari a instagram

El planeta de los simios

El planeta de los simios és una de les meves pel·lícules mítiques, i forma part d'un reduït nombre de films que miro i remiro cada cop que en tinc oportunitat.

Des del primer instant que la vaig veure, quan devia ser molt petit, em va fascinar, hipnotitzar, enamorar. Això va ser a aquella edat en què algunes experiències se't queden gravades molt endins i allí es queden per a sempre. No cal buscar raons concretes d'aquest enamorament, perquè entrem en terrenys dominats per l'emoció.

La pel·lícula, de ciència ficció, té mil motius per ser inversemblant, com ara que uns astronautes no endevinin a un planeta han fet cap, i que no els estranyi que la gravetat sigui la mateixa que a la Terra, que respirin aire igual que a la Terra, que hi hagi un sol com a la Terra, que hi hagi humans com a la Terra, i que els simis parlin anglès. 

Però tot plegat no importa, perquè un enamorat no qüestiona aquestes coses, i aparca la raó per a endinsar-se a les sensacions.

Aquell primer moment en què apareixen goril·les dalt de cavall, armats i vestits de cuir, és imponent. I el final? Què dir del final? Inoblidable, tot i el gegantí spoiler que representa alguna versió del cartell. 

Per a la secció De pel·lícula, transcric un fragment del guió:

-Tu no ambiciones res, ni busques res; ets negatiu.

-Malgrat tot, no estic preparat per a morir.

-I m'agradaria saber per què no. Creis que la vida a la Terra no tenia cap objectiu, menyspreaves tothom. I què vas fer llavors? Desertar.

-Això no és cert. També soc un investigador. Però els meus somnis són diferents. No puc deixar de pensar que en alguna part de l'univers hi ha alguna cosa millor que l'ésser humà.

Vespres, de Zoraida Burgos

Els mots perdran el pes de tants silencis

i es clourà el dur reialme de la nit.

.

Vespres, de Zoraida Burgos

13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

El proper 11 de juliol, a les 6 de la tarda, tindrà lloc la 13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.

Com tants actes culturals i socials, no serà com sempre, això és cert, però serà com mai. Hem convertit les circumstàncies sanitàries en una oportunitat. Aquesta Jornada comptarà amb la participació de més escriptors i escriptores, de més músics, de més persones voluntàries que mai, i es veurà lliure de l’encaix en un temps i en un espai.

Es podrà veure a partir de l’11 de juliol, a les 6 de la tarda al canal de youtube de la JornadaLiterària, i a totes les xarxes socials on s’enllaçarà.

Com ja era costum les anteriors edicions, començarà amb una mena de ruta literària pel poble, on cornudellencs i cornudellenques llegiran textos amb Cornudella d’escenari. Gràcies a les noves tecnologies, enguany podrà participar gent que es troba molt lluny físicament, i el confinament no ha estat un obstacle, sinó un estímul. 

Participaran artistes com Jesús Fusté, Albino Tena, Pili Cugat i Carlos Lupprian, Lia Sampai i Adrià Pagés, Sergi Quiñonero, Jaume Arnella i el cornudellenc Fernando Mestres.

I parlaran dels seus llibres Maria Carme Roca, Xulio Ricardo Trigo, Martí Gironell, Eulàlia Busquets, Salvador Macip, Fèlix Rueda, Valer Gisbert, Maria Climent i Pilar Romera.

Mauri essencial

Text de Zoraida Burgós, inclòs al llibre mauri essencial, de Manel Ollé (Onada Edicions, 2019)

13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

El proper 11 de juliol estava reservat a l'agenda per a la 13a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.
Ja fa temps que vam decidir no dur-la a terme, com tantes altres coses, pels motius que tothom sap, però la podrem gaudir en format virtual, des de la distància i a través de les xarxes.
Participaran més autors i músics que mai, més persones voluntàries llegint textos que mai, i des de més lluny.
Properament us anunciaré els autors participants.
De moment, al canal de youtube de la Jornada on es podrà veure tot l'acte a partir del dia 11, ja podeu veure vídeos dd'autors i autores que han participat en anteriors edicions, i que ens parlen de la seva experiència.

El pont sobre el riu Kwai

Una nova frase per a la secció de pel·lícula, en aquest cas d'El pont sobre el riu Kwai:
.
Per a vostè no hi ha alternativa: o destruir el pont o destruir-se a si mateix. Considera aquesta guerra com un joc de mort. Vostè i el coronel són iguals: valents, i per a què? Per a morir amb honor com uns heroics cavallers, quan l'únic que importa és saber viure com a éssers humans!

Carícies literàries

Després de molts anys a les xarxes i de publicació de llibres, enceto un nou camí, una nova via de relació amb les lectores i lectors: la meva pàgina a L'Aixeta.
A través d'aquesta pàgina buscaré una relació directa escriptor-lectors, que ja existeix a través de les xarxes xocials (blog, twitter, facebook, youtube, instagram), però amb un mínim compromís per ambdues parts que serveixi per a posar en valor la tasca creativa.
A la meva pàgina de L'Aixeta us podeu subscriure a partir de 2 euros mensuals i tenir accés en primícia a una part de la meva creació micro literària, creada expressament per a aquest espai i, per un major import, tenir drets a llibres dedicats i contes personalitzats.
Això comporta un petit compromís, una fidelitat, un suport que m'ajudarà a la tasca, de vegades feixuga, que comporta remar contra corrent en aquest món de la cultura i, al mateix temps, un incentiu que fomentarà la meva creativitat.
Gràcies per endavant

Viure és també lluitar

Viure, de vegades, és quelcom més que estar, és també lluitar per la dinàmica del devenir històric.

Manuel Pérez Bonfill