INCONGRUÈNCIES MATERNES

Plaça de l'Ajuntament de Tortosa. Pas estret entre la font i les taules de la terrassa. Una família ve en sentit contrari, xiquet amb bicicleta, encara amb poc domini, amb cura. M'espero aturat que passin. La mare empenta lleugerament el xiquet.
-Vaaa!- li diu donant-li pressa. 

-Però si sempre dius que vagi a poc a poc- es defensa el xiquet.

Viure és inestable

Viure és inestable.
Viure és jugar a equilibrista sobre rodes.
No viure és caure segur.
.
Inspirat en una obra de Joan Miró, que té el seu taller a La Serra d'Almos

Personatges de la batalla de l'Ebre 15/16 Karl

L'any 2018, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.

.

KARL

Tot i la seva joventut, mostra una estranya destresa: que cada gest es dibuixi amb naturalitat, sense aparentar que és el fruit de generacions. Li porten l’esmorzar mentre, de fons, comença el brogit de motors que s’escalfen, de mecànics que ultimen tots els detalls. Damunt la taula té els guants plegats, que es posarà amb cura, sota la mirada del cambrer que, hipnòticament, l’admira, com si es tractés d’un ésser d’altres móns. El seu alemany marca distàncies, però el gestos són precisos i es fa entendre sense problemes. Un soldat treu el cap per la porta: l’avioneta ja està a punt. La missió d’aquest matí és precisa, quirúrgica, i deixarà anar les bombes amb pulcritud d’aristòcrata. Son pare se’n sentiria orgullós. Quan torni, el fum que puja de la ciutat serà com una reverència. Des del cel no s’escolten el crits, ni es veu el dolor.

Sal negra, de Manel Vallés i Arín

Sal negra, de Manel Vallés i Arín 

Edicions del Sud, 2019 

Sinopsi

vint-i-set poemes de temàtica molt diversa, alternats amb vint-i-un haikús que fan de fil conductor.

Del pròleg de Sant Borrell: El llibre va intercalant poemes curts, més tradicionals, amb poemes estirats, més viscuts. Tot i el pes del temps, del passat, el desig de viure es manifesta de forma insistent. Alguns dels poemes més viscuts parteixen d’una crítica a la realitat, amb una gran visió poètica. És quan el llibre s’aixeca de les mans del lector per a convertir-se en un mirall. M’agrada Manel Vallés quan es deixa anar, quan escriu de forma lliure, sense pressions històriques, ni influències d’estil. Unes altres vegades, plasma experiències molt evidents, però els poemes evidents potser acaben sent els poemes que més coses que poden explicar. Els poemes evidents també formen part de la poesia catalana de l’experiència. Evidentment, l’experiència acaba sent l’evidència d’un mateix. Els poemes curts acaben sent petits anuncis.

De sobte, vas llegint el llibre i apareix un poema quotidià que expressa la transcendència del moment. També hi ha records sobre tots els anys viscuts a Barcelona, realitats comparades. Manel Vallés escriu estampes, imatges reals que no tenen res a veure amb les imatges que es publiquen a les xarxes socials. S’allunya de les imatges ideals que no duren ni un instant, una felicitat que només s’expressa en el moment d’enquadrar la imatge, com si la felicitat del segle xxi estigués realment en una fotografia, com si les imatges captades en una mil·lèsima poguessin reproduir una part d’aquell instant. El poema «Roses i espines», per exemple, resumeix la lluita que manté amb les plaents veritats i les amargues mentides. Llegeixes el poema i t’arriba una altra de grans dimensions, de cendres (passat) i foc (present), un altre joc subtil entre el passat i el present. Vallés és categòric en aquest poema. Desitja l’equilibri, una de les grans qüestions de fons del seu primer llibre. Per ell, les cendres del passat s’han d’oblidar perquè estan apagades. Molt bo.

Manel Vallés busca interpretar el temps. Si poguéssim conèixer la intel·ligència del temps, canviaria realment la nostra forma d’actuar. Potser les coses més complexes són les més necessàries i potser les coses òbvies són les més complexes d’expressar. A mesura que vas llegint el seu llibre, vas compartint les seves reflexions poètiques, tristes i amargues. A la vegada, vas llegint poemes d’amor i desamor, contundents, desitjats i després viscuts, amb imatges musicals. També apareixen poemes humorístics que claven de forma magistral la situació, moments magistrals que semblen converses poètiques amb el lector. M’agrada llegir llibres i guixar-los, embrutar-los, viatjar amb ells, abraçar-los i llençar-los per a veure tota la poesia que s’amaga. Viatjar amb un llibre de poesia és una forma multiplicada de viatjar. Llegeixes poesia i mentre vas viatjant, acabes veient tots els viatges que encara no s’han realitzat, tota la poesia que encara no s’ha pogut escriure. Manel Vallés és dels poetes que viatja, escrivint, i que, a la vegada, escriu, viatjant.

El cor del pirata, de Sébastien Pérez i Justine Brax

El cor del pirata, de Sébastien Pérez i Justine Brax

Baula Edicions

Al valent Louis, fill i net de pirates, li ha arribat el dia de partir amb el seu propi vaixell, i guanyar-se el futur. A poc a poc madurarà, fins que es convertirà en un gran i temut pirata, tot i que sempre amb el cor encongit… Només quan coneix un pescador molt pobre, de la mateixa edat que ell, el seu cor podrà experimentar canvis.

Clica aquí per veure el booktrailer d’aquest àlbum il·lustrat.

Quan el paisatge és el teu rostre

Quan el paisatge és el teu rostre,
quan la mirada és cap a endins.
.
Inspirat en una obra de Béatrice Bizot

La màgia d'un instant

La màgia d'un instant fugaç
que se'ns torna visible als ulls
i al record.
.
Inspirat en una fotografia d'Antoni Lluch

delta de l'Ebre

La serena pau de les teves línies,
equilibri de colors que muten
al pas de cada estació;
avui groc madur,
demà, aigua.
.
Inspirat en una pintura de Joavi Fatsini exposat a la Biblioteca de Tortosa

Continent i contingut alhora

Continent i contingut alhora;
espectadora i actriu,
víctima i notari del pas del temps.
.
Inspirat en una foto d'Emili Nieto.

Personatges de la batalla de l'Ebre 14/16 Margarida

L'any 2018, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.

.

MARGARIDA

No coneix el seu nom, prefereix ignorar-lo per intentar no patir.  És un soldat més, un entre milers, que ofega inútilment els crits de dolor.  Les ferides, la sang, les mirades, semblen totes iguals, tant se val el seu nom o l’origen.  Tots tenen algú que pateix, tots retenen plors. I les ferides no paren de sagnar malgrat les benes, i les morts s'acumulen d'una manera que et crema, com crema encara aquell foc l’església del seu poble, com crema la trajectòria d’una bala, com crema el crit de son germà estès per sempre al terra. Un metge la crida des d’un altre llit; una nova urgència, un nou pedaç a la vida.

Qui va matar el meu pare, d'Édouard Louis

Qui va matar el meu pare, d'Édouard Louis
Més Llibres, 2019
Sinopsi

En una comunicació als seus editors estrangers, l’autor explica que l’objectiu d’aquesta obra valenta i remarcable és escriure «la història dels esdeveniments que van configurar la vida del meu pare i dels que la hi van desfer, des del naixement fins a la seva mort social. Es tracta d’un intent d’entendre’l a ell i al món del seu voltant, la història de la incapacitat d’un pare i un fill de parlar entre ells. I també la d’un home de la classe treballadora més baixa, amb les seves esperances, alegries, passions i somnis esclafats per la societat; aquella mena de persona de la qual la literatura no sol parlar. I és també, per sobre de tot, una història col·lectiva, una reflexió sobre la manera com la política i els governs impacten en els nostres cossos».

Comentari
Frapant llibre que et colpeja amb contundència i eficàcia, que ens parla de les difícils relacions fill-pare, pare-fill, sotmeses sovint a uns clixés socials que fan de la masculinitat un llast impenetrable per a les emocions. Els silencis i tot allò que no s'ha arribat a dir es tornen còmplices de la infelicitat.
El llibre és un catàleg de retrets cap al seu pare i, al mateix temps, cap a tot el que li han robat al seu pare la societat i, més concretament, el poder i la classe política que ha governat el país les últimes dècades.

Acabeu la frase

Fart de demanar una pala per a excavar el tresor...
.
Propostes de finals fetes a facebook i a Twitter

Descripció d'un instant?

Descripció d'un instant? Camió d'autoescola que accelera. Pare amb filla al cotxet i un globus. En sentit contrari, dos joves amb pilota i la música forta d'un cantant que desconec. Al fons, onegen banderes als fanals de la pròxima Festa del Renaixement.

Trobada extra dels diLLUMs d'arts al Forn, i Josep Pedrals

15 de juliol de 2019. Aprofitant el recital de Josep Pedrals al Forn de la Canonja, sobre el seu llibre Els límits del Quim Porta, impulsat per Mercè Falcó, aquest mes de juliol hem fet una trobada extra dels diLLUMs d’arts al Forn.

La trobada s’ha iniciat per tant a les 8 del vespre, a l’exterior del Forn de la Canonja, amb aquesta original xerrada de Josep Pedrals amb molt bona presència de públic.

Després la nit s’ha desenvolupat amb aparent normalitat, però amb moltes cares noves que s’han atansat per primera vegada a les nostres trobades.

Miquel Àngel Pradilla ens ha convidat a participar als premis Ciutat de Benicarló, i a assistir al sopar de lletres que organitza cada any, que aquest estiu tindrà lloc a Benicarló el dia 1 d’agost.

Jesús M. Tibau ha llegit un fragment de L’illa de Bembé, de Mercè Falcó i de Qui va matar el meu pare, d’Éduard Louis.

Eduard Carmona ens ha parlat d’inicitavies culturals a Deltebre.

Ernest Redó ens ha avançat que faran diversos concerts amb el seu grup Obscens, i que a la tardor veurà a la llum un recull de contes.

Ens han visitat per primera vegada una representació del grup d’Amposta  Lorquianas, que realitzen activitats al voltant de Federico García Lorca. Fuensanta López ens ha convidat a un acte a Amposta el 12 d’agost i després ens ha animat amb èxit a llegir textos d’aquest autor, que elles també han recitat.

Hem sortejat regals: exemplars del llibre de Zoraida Burgos, cedits pel Campus Extens de la URV, revistes Jot Dawn cedits per la Biblioteca Marcel·lí Domingo; llibres sobre l’exposició de Carbó que es pot visitar a l’edifici de la Delegació Territorial de Cultura; dos discos cedits per La Tuna folk, i una fotografia de Batiste Pla, amb què ha guanyat el premi de Gandesa.

La Tuna folk ens regalarà un gran final de festa amb la interpretació de diverses cançons, i s’han llançat a cantar jotes Joan Maria Romaní, Xavier Aragó i Marisé Ruiz, corejades amb èmfasi pel respectable públic.

En resum, continuem sumant amistats i energies, creativitat i il·lusions, cultura i diversió.

Més fotos en aquest enllaç.

Crònica de la 12a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

13 de juliol. 2/4 de 5 de la tarda. Fa calor. Tothom inicia la conversa amb aquesta expressió que, de forma excepcional, s’accepta de forma unànime sense tenir en compte ideologies, gustos, o manies. Davant la porta del Celler Cooperatiu ens trobem els organitzadors de la Jornada Literària de Cornudella de Montsant, amb alguns dels autor i autores participants. Només es mouen, de forma lleugera, les fulles empeses per un desvagat vent. Vindrà la gent? comencem a preguntar-nos. I sí, la gent de poble va arribant en compta gotes, vencent la temptació de romandre una estona més a casa. Després de 12 anys hem aconseguit un públic fidel, i aquest és el millor dels termòmetres.

Dins al Celler tot està preparat per a iniciar la Jornada, al matí hem assajat i tot sortirà bé, n’estem segurs.

A l’entrada se serveix un tast de vi gentilesa del Celler Cooperatiu, obra de Cèsar Martinell, que es troba immers en el seu centenari. L’ambient ja comença a ser distès, i obrim portes a la bodega i la frescor balsàmica del seu interior.

Breus parlaments de l’alcalde, Salvador Salvadó i de Jesús M. Tibau.

Els lectors i lectores ja estan situats estratègicament pels passadissos al voltant de les tines i iniciem aquesta petita ruta interior dedicada a Joan Brossa, l’any del seu centenari, escollits gràcies a la col·laboració de la Fundació Brossa. Participen a la lectura i teatralització, Montserrat Figuerola, Josep Bargalló, Carolina Bodro, Mireia Dols, Josep Amat, Manel Pozo, Esther Massó, Gustavo Tibau, Montserrat Domingo, i en un cercle carnavalesc animal, Francesc Valls, Joan Carles Jansa, Salvador Olivé i Jesús M. Tibau.

Els passadissos són estrets i la fila del públic és molt llarga. Molta gent no pot veure de forma directa les intervencions, però tothom pot escoltar com ressonen, i  es deixa amarar per l’ambient que s’hi respira, per les fragàncies de dècades de treball, per l’ànima de la terra que s’hi concentra. 

Per a acabar aquesta primera part de la Jornada, Sergi Quiñonero fa dues actuacions poètiques, una dedicada a Brossa, i una altra de molt impactant basada amb una anècdota del seu pare i amb el vi com a nexe d’una mena de ritual vital.

Emprenem la marxa cap al Casal Jaume I, al pati del qual, com des de fa uns anys, tindran lloc les presentacions de llibres; en aquest cas:

.

Sílvia Mayans, Cendra

Joan Pinyol, Avi et trauré d'aquí

Sergi Quiñonero, Pasar un poema por el ojo de una aguja

Maria Carme Roca, El far

Lurdes Malgrat, El secret de les terres roges

.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre el programa i els autors.

.

Cada presentació està composta per la lectura d’un fragment i una brevíssima presentació de l’autor que després ens parla del llibre. Les persones del poble que col·laboren en les lectures són Gemma Lletjós, Neus Jansa, Francesc Valls Calçada i Meritxell Cardona.

Sergi Quiñonero du a terme dos actuacions poètiques més; Llum, i Pare arbre, en col·laboració de Gustavo Tibau, Dolors Pàmies, Josep Maria Dols i Pilar de la Calle.

Després de cada presentació, comptem amb la dolça companyia musical de Pili Cugat i Carlos Lupprian que, entre altres coses, ens presenten temes del seu disc Jocs d’aigua.

El pati del Casal, un cop més, afegeix un toc de màgia que fa que l’acte esdevingui especial, i flueixi com un parèntesi en la vida de tots els que hi participem, que queda fora de la majestuosa porta d’entrada.

Esgotat, gaudeixo de veure com interactua el públic amb els autors, els autors entre ells, de com s’escampen els somriures, de com els qui hem estat immersos en l’organització tenim la sensació d’haver fet  una bona feina.

Per a arrodonir la Jornada, anem al sopar que l’Ajuntament organitza per Sant Cristòfol, on els lligams entre els autors convidats es reforcen encara més.

.

La Jornada Literària de Cornudella de Montsant s’inicià el 2008 amb la intenció de fomentar l’amor pels llibres a Cornudella, i, al mateix temps, donar a conèixer el poble als meus amics i amigues escriptors, i a la inversa, i també de ser un punt de trobada on conflueixin autors del Priorat, de les Terres de l’Ebre, i del Camp de Tarragona, principalment, i també de la resta dels Països Catalans. Em consta que al llarg dels anys ha estat punt d’inici de bones amistats.

Satisfacció màxima, doncs, i una llarga llista d’agraïments: a l’Ajuntament per a apostar-hi decididament des de l’inici, especialment a l’alcalde, Salvador Salvadó, al fins fa poc regidor de Cultura, Salvador Olivé, a la nova regidora Maria Gomis i la resta de treballadors que hi donen suport; al Celler Cooperatiu per a obrir-nos les seves portes; a tota la gent que es presta voluntària a participar; a Pili de la Calle, amiga i bibliotecària que fa una tasca essencial per a l’èxit de la Jornada, sempre tenint cura de tots els detalls; a Joan Carles Jansa i Francesc Valls, que durant tot l’any tenen la Jornada en ment i hi aporten valuoses idees i, sobretot, el seu estimat suport.

I fins l’any vinent, que ja tenim unes quantes idees.

.

Més fotos de la Jornada

Facebook de Joan Pinyol

Com canvia una lletra!
Estudiar llengües mortes.
Estudiar llengües portes.
Estudiar llengües hortes.
Estudiar llengües fortes.
Estudiar llengües tortes.

Personatges de la batalla de l'Ebre 13/16 Ramona

L'any 2018, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
RAMONA

Des de ben petita, al costat de son pare a Móra la Nova, les vies del tren li desperten emocions contradictòries.  Ofereixen tot un món d'oportunitats i horitzons, però tracen una camí delimitat d'on no es pot sortir sense descarrilar. De son pare heretà l'ànsia fèrria de lluita contra la resignació, una paraula que descarta del vocabulari. Però la lluita, sovint, et taca de negre les mans i un es pregunta per què. Son pare, d'amagat, la deixava pujar a la màquina, tot i que s'embrutés les mans i el vestit.  Algunes taques mai no t'abandonen.  Tem que el dolor de la guerra tampoc. I una es pregunta per què.

.

RAMONA

Des de ben petita, al costat de son pare a Móra la Nova, les vies del tren li desperten emocions contradictòries.  Ofereixen tot un món d'oportunitats i horitzons, però tracen una camí delimitat d'on no es pot sortir sense descarrilar. De son pare heretà l'ànsia fèrria de lluita contra la resignació, una paraula que descarta del vocabulari. Però la lluita, sovint, et taca de negre les mans i un es pregunta per què. Son pare, d'amagat, la deixava pujar a la màquina, tot i que s'embrutés les mans i el vestit.  Algunes taques mai no t'abandonen.  Tem que el dolor de la guerra tampoc. I una es pregunta per què.

Papa, no vull que et tanquin a la presó, de Robert García Pano

Papa, no vull que et tanquin a la presó, de Robert García Pano 

Onada Edicions, 2019 

Sinopsi

Què faríeu si escrivíssiu un poema i, en llegir-lo, el vostre fill us digués: “Papa, això no ho publiquis. No vull que et tanquin a la presó”? Això li va passar a l’autor d’aquest llibre, qui, com a pare, va decidir recopilar els seus fotopoemes inèdits elaborats al voltant dels fets de l’1-O, per utilitzar-los de rerefons, sobre el qual edificar una obra singular que no deixarà indiferent cap lector.

Papa, no vull que et tanquin a la presó. A cor obert és una conversa de caràcter intimista, entre pare i fill. Construïda en un doble llenguatge (fotografia i poesia), on es fonen paraules i imatges, ens convida a una lectura pausada i reflexiva, mitjançant la qual cadascú es pugui fer les seves pròpies preguntes i trobar les seves pròpies respostes.

La por associada a aquelles primeres paraules fa de fil conductor al llarg de tota l’obra. Por d’expressar-se lliurement; por de les represàlies; por de no ser un bon pare o un bon fill, i de l’absència de valors. Por de la mort, però també por de viure entre absències, perquè, en realitat, aquest llibre parla de sentiments, d’emocions, d’inquietuds, de dubtes, d’anhels i, en definitiva, parla de tot allò que tots compartim, ja sigui des de la discrepància o des de l’afinitat..

En resum, és aquest un llibre d’amor.

Els límits del Quim Porta, amb Josep Pedrals, a Tortosa

Recital i xerrada de Josep Pedrals sobre el seu llibre Els límits del Quim Porta, Premi Ciutat de Barcelona

Forn de la Canonja 

(Carrer Tales Velles, de Tortosa)

15 de juliol de 2019

20 hores

Entrada lliure

Posteriorment tindrà lloc un sopar literari al preu de 15 euros (cal inscriure's al correu numenEbre@gmail.com )

L'acte està organitzat per diLLUMs d'arts al Forn i Òmnium Cultural Terres de l'Ebre

Cauen els meus ulls

vessen al meu vidre

El plany que brolla aquest vespre
fa camins que vessen al meu vidre.
Tèrbol horitzó.
.
Inspirat en una pintura de David Sastre.

Josep Igual a Tens un racó dalt del món

Acabem la desena temporada del programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre amb Josep Igual de convidat.
És un autor dels autors amb qui tinc més nexes d'unió. Tots dos som malalts de la literatura breus, com és el cas del seu nou llibre Circ de puces, que va obtenir el Premi de Narrativa de Benissa l'any 2018. 
Si no em descompto, 323 contes plens d'ironia, intel·ligència, acidesa, visió lúcida de la nostra societat, i que es podrien resumir amb la frase final del llibre: "no, no us jutjo, tots tenim un paper o altre en la tragicomèdia sense manuals".
L'entrevista compta amb les interferències d'una divertida puça musical que rondarà pel plató.
Abans parlo amb Miquel Àngel Marín, músic i escriptor, que tocarà el seu clarinet i ens recomanarà uns quants llibres.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 24 i 31 de juliol a les 22.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

12a Jornada Literària a Cornudella de Montsant

La Jornada Literària de Cornudella de Montsant arriba ja a la 12 edició. Enguany tindrà lloc el 13 de juliol, amb el següent programa:
.
17.30h. Celler Cooperatiu

Copa de vi, obsequi del Celler, i Inici de la microruta literària, amb fragments de Joan Brossa, i actuació poètica de Sergi Quiñonero. 

 .

18.30 h. Al Casal Jaume I. C. Sant Isidre

Presentació de llibres i lectura de fragments:

 .

Sílvia Mayans, Cendra

Joan Pinyol, Avi et trauré d'aquí

Sergi Quiñonero, Pasar un poema por el ojo de una aguja

Maria Carme Roca, El far

Lurdes Malgrat, El secret de les terres roges

 .

I tot amb la companyia lúdica i musical de Pili Cugat i Carlos Lupprian
.

.
I ara una mica més d'informació de cada participant:

SÍLVIA MAYANS  

(Barcelona 1969) El 2009 va deixar Barcelona per viure a la Terra Alta on paisatges, pobles i gent li servirien d’inspiració. El 2012 és finalista del premi Ferran Canyameres amb “Cap llàgrima sobre la tomba” (Pagès Editors 2014), primera novel·la de la saga protagonitzada pel detectiu casual  Elíades Bel, que continua amb “Cendra” (Pagès Editors 2016).

Ha participat en els llibres col·lectius “Barcelona, viatge a la perifèria criminal” (Al Revés 2017) i “Assassins de l’Ebre” (Llibres del delicte 2019).

Té en ment la tercera novel·la de la saga i altres projectes com l’ÀNIMAlari, on amb la il·lustradora Sílvia Franzoni, fan una incursió poètica que explora el costat més fosc de l’ànima humana.

 .

JOAN PINYOL

(Capellades, 1966) És llicenciat en Filologia Catalana per la UB, catedràtic d’Ensenyament Secundari i escriptor. Des de fa trenta anys és professor de Llengua Catalana i Literatura. “Avi, et trauré d’aquí!” és el seu dinovè llibre, després de reculls de contes, com Avinguda Capri i Pilota de set, de reculls de microcontes com Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna i Micromèxics, de novel·les com Ningú no mor i El mar de les ombres, a més de biografies i materials didàctics a propòsit d’obres d’autors com Pere Calders, amb qui mantingué una relació epistolar durant deu anys que es va convertir en el seu estímul literari.

 .

SERGI QUIÑONERO

(Barcelona, 1968) Artista visual i poeta, performer, en actiu desde 1993. Es pot seguir la seva trajectòria i obra a diverses antologies, llibres i revistes de poesia visual, catàlegs i internet. Exposa individuament o col·lectiva i recita y executa accions poètiques sobre els escenaris. Ofereix també de forma habitual xerrades sobre el seu treball. Curador al 2011 i 2012 de la convocatòria de land art, “Poblet. Natura i Art” (Paratge Natural de Poblet), que tindrà també la seva continuació al 2019 al mateix espai, i entre 2016 i 2019 com a “Els Ports. Natura i Art” (Parc Natural dels Ports). Actualment resideix a Els Guiamets.

. 

MARIA CARME ROCA 

(Barcelona, 1955)Llicenciada en Història i en Filologia Catalana.

L’any 1997 va publicar la seva primera obra. Amb més d’una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la LIJ, el conte curt, l’assaig i la novel·la. Pel que fa a la novel·la s’ha especialitzat en novel·la histórica.

Ha obtingut diversos premis literaris com el Lola Anglada, el Barcanova, el Nèstor Luján, el Bancaixa o el Joaquim Ruyra. La seva novel·la A punt d’estrena va rebre el Premi “l'Illa dels llibres” per votació popular. L’últim premi ha estat el Prudenci Bertrana per la novel·la “El far” (Columna, 2018).

 .

LURDES MALGRAT I ESCARP

(Lleida). La passió per les lletres és una constant en la seva vida. És autora dels llibres de poesia Amat, Terra fonda, i Senyals a la costa i de la novel·la El secret de les terres roges. Com a dramaturga destaca l’obra de teatre Refugiats (2011). En el camp de l’assaig, ha realitzat estudis de l’obra de Diego Ruiz, Josep Anton Baixeras i Jordi Tiñena. Actualment és professora de llengua catalana i literatura i participa en l’associacionisme literari del Camp de Tarragona: dirigeix l’Escola de Lletres de Tarragona i és membre de La Gent del Llamp i de l’APELLC.

 .

PILI CUGAT

Cantant, Actriu, Poeta, Guia Turística. Al 2014 presenta el projecte de representació teatralitzada i cantada: “La jueva de Tortosa”.

Com a poeta ha col·laborat amb el llibre “Dona Poesia” i està a punt de sortir publicat el seu llibre  “He obert els ulls”.

 .

CARLOS LUPPRIAN

Guitarrista, compositor, guionista. Estudia Jazz a l’AMMJ,  i composició i electroacústica a la Fundació Phonos. Ha estrenat obres a reu del món i col·laborat estretament amb Fernando Krahn i J.M. Mestres Quadreny.

 Al 2015 Pili i Carlos comencen a treballar plegats en  projectes teatrals i musicals on destaca el seu espectacle Jocs d’Aigua.

Pentagrama d'aigua

Pentagrama d'aigua: les notes són el fang.
.
Inspirat en una foto que Francesc Martínez regala al mur del seu facebook.

Personatges de la batalla de l'Ebre 12/16 Paco

L'any 2018, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.

.

PACO

La vista és aspra des de la Serra de Pàndols; però la roca dansa entre els matolls en un antic equilibri. La natura està avesada a lluitar per sobreviure, per defensar tot allò que creu que li pertany, com el Paco. Però la natura té tot el temps del món, i el Paco, no. Ser un comandament anarquista pot ser contradictori; els equilibris s’aprenen amb els anys i les batalles perdudes. Ja és prou gran per saber que aquest joc de lluites mai no s’acaba, i que el seu rol s’aproxima al final. Té bon nas, el Paco, i aspra la vista.

Poemes d’Abissínia, d’Albert Gavaldà

Poemes d’Abissínia, d’Albert Gavaldà

Pagès Editors, 2019  

Sinopsi

Poemes d’Abissínia flueix tan harmònicament que el lector no percep aquesta trama invisible que teixeix els versos. Però jo no em puc estar de veure-hi una voluntat màgica, un desig ocult. A Poemes d’Abissínia Gavaldà cita diversos poetes en els quals s’ha emmirallat: Ausiàs March, Salvador Espriu, Carles Riba, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Josep Palau i Fabre, Miquel Martí i Pol, la qual cosa el situa en una tradició catalana. Però també hi trobem Arthur Rimbaud, Sylvia Plath, Edgar Alan Poe, William Shakespeare, Sibilla Aleramo. Uns i altres l’ajuden en el seu trànsit cap a la identitat recuperada.

Amb el llibre a la mà, assistim a un acte d’autèntica cortesia, car som invitats a una cerimònia d’accés al misteri d’unes pàgines on el poeta ha confiat el més profund que ha pouat en la “solitud retuda” de la seva ànima. 

Bienalados, de Fàtima Beltran

Bienalados, de Fàtima Beltran

Sinopsi

Els personatges de la novel·la tracen la història de l'estirp protagonista, els Bienalado. El relat comença quan el fill mitjà de la família, Leopoldo, aprenent de poeta, rep un telegrama patern que el commina a tornar a l'oblidat poble d'Arrielo, per contraure matrimoni amb l'amant del seu germà gran i hereu de la saga, Evaristo, de qui està embarassada. 

De manera polifònica i coral es va desvetllant la història dels Bienalado a través de la seva relació amb les paraules i l'ausència d'aquestes. Entre silencis i missives, oblits i records, victòries i derrotes, es configuraran, els qui van ser, esdevenir i memòria vital dels supervivents de la família i dels seus fantasmes. 

Tinc dubtes

Tinc dubtes i un esquelet que es comença a cansar. 

Quan em quedi sense paraules 

me n'inventaré de noves.

diLLUMs d'arts al forn, trobada de juliol

El passat 1 de juliol, nova trobada mensual dels diLLUMs d’arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa, un col·lectiu que no para de créixer amb noves incorporacions que assisteixen per primera vegada a les nostres trobades, que combinen el bon menjar, el bon beure i la bona conversa, amb diverses i variades intervencions artístiques i culturals, dins d’un ambient relaxat i lúdic.

En aquesta ocasió batem el nostre rècord amb 52 persones participants que vénen de lloc tan diversos com Vinaròs, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Amposta, Roquetes, Campredó, Santa Bàrbara, Mas de Barberans, Jesús, Bítem, Gandesa, L’Ametlla de Mar, La Sénia, Tortosa i Equador. Molta gent amb ganes de compartir:

.

Joan Maria Romaní ens explica que el 4 d'agost es presentarà a Mas de Barberans el llibre "Els cants de les plantes", obra col.lectiva del Taller de Cant Popular del Mas, editat per Cossetània. És el resultat de 2 anys de treball, amb jotes dedicades a 88 plantes, al Mas, al Museu que ens acull i a la cistelleria. Inclou enllaç a un document sonor amb una mostra de tonades i de cants diversos.

.

Carles Molins, que ha vingut amb una bona representació des de La Sénia, ens comenta el funcionament de la Casa de l’Artista en terres de cruïlla.

.

Àngel Martí ens explica que el 7 de juliol a les 20.00 al Centre d'interpretació de la pesca de l'Ametlla de Mar inauguració de l'exposició SENSE VOL. Quadres de Sefa Garcia fets amb canuts de plomes de gavina, acompanyats de poemes d'Àngels Puente.

.

Sisco Lahosa comenta l’article mensual proposat, publicat al diari ARA el 3 de juny: ¿Quèen fem de la cultura?. L'autor és Isaias Fanlo, escriptor i gestor cultural. Investigador de la Universitat de Chicago.

Pilar Marés, de Maestrat viu, ens comenta les activitats d’Estiu literari al Maestrat, entre altres, el club de lectura d’El guardià de les trufes, de Fèlix Edo, el proper 8 de juliol.

.

Robert Garcia Pano ens explica que el 2 d'agost, a les 21:30h, a l'Ermita de Vinaròs, faran la primera actuació de la nova Big Band d'Alcanar anomenada Big Band Band. És un espai on es pot anar a escoltar el concert o a sopar a l'aire lliure amb l'actuació d'acompanyament.

.

Xavier Miró i Jaume Vidal ens porten programes del mónFILMAT, el festival de cinema que té lloc a Amposta fins el 7 de juliol, amb el paisatge com a motor de les pel·lícules. Els acompanya la seva convidada especial d’enguany, Pia Zurita, del Festival de Cinema Equatorià Kunturñawi.

.

Jesús M. Tibau llegeix un fragment del llibre Tenebra, d’Emili Gil, que ens acompanya per primer cop, i un parell de contes del llibre Circ de puces, de Josep Igual.

.

Josep Joan Segarra ens parla de la seva original iniciativa que ja es pot practicar al delta de l’Ebre: Poesia, surf i kaiak 

.

Joan Ortí, de l’associació Maestrat viu, ens comenta el manifest que es va publicar al Maestrat sobre un tema preocupant: el despoblament.

.

Emigdi Subirats ens comenta que la revista Gèminis, fa seixanta anys, va publicar la primera esquela en català després de la Guerra Civil, en motiu de la mort de Carles Riba, i repartim una còpia de l’article que van publicar. Montse Boldú llegeix un dels poemes inclosos a la revista.

.

Sílvia Panisello, Isabel Laboria i Àngels Puente ens reciten un poema de Zoraida Burgos.

.

També expliquem que, gràcies a la mediació de Mercè Falcó, el 15 de juliol tindrà lloc al Forn de la Canonja un recital tertúlia de Josep Pedrals, sobre el seu llibre Els límits de Quim Porta, que anirà acompanyat d’un sopar al preu de 15 euros, per al qual cal inscriure’s a numenEbre@gmail.com. És a dir, que el juliol hi haurà una doble trobada dels diLLUMs.

.

Com ja és tradició, sortegem regals: gentilesa d’Emigdi Subirats, exemplars de la biografia de Manuel Pérez Bonfill i de la novel·la Històries del paradís, de Xavier Sarrià; i obsequi del Campus Extens de la URV, exemplars del llibre de Zoraida Burgos publicat per la Universitat de Lleida i la URV.

.

Màrius Pont ens recitarà unes quantes jotes dedicades al grup i sobre l’actualitat.

.

Tenim un moment de record per a la gent que ens deixa, i lamentem el recent traspàs de Frederic Mauri.

.

I una de les sorpreses de la nit. Una parella que ha tret el cap al restaurant ha acabat quedant-se al sopar, ha gaudit de la trobada, i fins i tot una d'elles, Maika Gómez, ha acceptat el repte de llegir un poema. I és que no ens cansem de dir que tothom és benvingut, tothom pot participar d'aquestes trobades.

.

.

També gaudim de les noves pintures exposades al Forn de la Canonja d’Agustí Forner, i del seu tradicional cremat.

La propera trobada, aquest cop excepcional, serà el 15 de juliol. Si voleu assistir, aviseu amb la màxima anterioritat possible a numenEbre@gmail.com o a través de les xarxes socials on tenim compte (twitter, facebook, instagram)

 .

Més fotos de la nit en aquest àlbum