Ens fan viure de pressa, ràpid,
per que no ens adonem del que fem...
El neguit ens situa en l’abisme
amb gran perill de rossolar
per la pendent del propi descrèdit.
Jurem i perjurem que no ens passarà
l’exemple fatal d’altres que alegres
jugaren amb el temps imperiós
superant, creien, etapes de disgustos
com si dels actes fóssim tots
mers visionaris que no ens afecten.
Lluïda creença ens ve a les mans !!
Tots els respirs porten conseqüències
que tard o d’hora s’han d’acceptar...
El brill de l’instant no ens faci cecs.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-31-1-17
