SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON

SOM-HI, WEB DE JOSEP ANTON
Guardant les seves obres, treballs, records.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibertat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibertat. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de desembre del 2016

PERSEGUIA LA PAPALLONETA... aquarel·la


Perseguia la papalloneta,
Primer amb la mirada...
Un delit de collir-la i fer-li petons...
No li feia engrony i la perseguí...
Un gest menut seguia el seu vol
fins que en un instant la tenia a la ma,
però lliure. Volia la seva consciència...
Que fos ella que aplaqués ses ales...
Quieta... Aquell moment més llarg
sotmesa sense pressió era seva...
Com sabia l’insecte que era lliure ?
Poc temps i emprengué el vol.
Passava per sa mirada sotmesa i lliure
com tots voluntàriament voldríem.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

dissabte, 12 de març del 2016

DES DE LES OMBRES... aquarel·la

15-9-13
Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- ANTON.- T-E. -12-3-16

dimarts, 17 de novembre del 2015

LLIBERTAT ?...aquarel·la


LLIBERTAT ?
Ha lliurat el bernat subjecte a la fulla de porta
així com el forroll robust i les baldes
i s’obria la porta a seva segura estirada...
Ha guaitat per l’obertura al cel encara fosc...
Davant d’aquell portal al carrer guaitava sense inquietud
el Carlos, pastor i barber amb espera de clientela.
Qui vol la mesura de llet o la punxada de sang de be
que guarda de la matança del cabrit que sa filla revèn.
La mula i ruc han renillat esperant el grapadet
cansats de palla i llarga nit de repòs...
I el Rai s’ha colat i corrinyant ha anat al seu racó
on la femta i pixum son la primera feina del dia...
Portes avall es sent el remor del matiner i el matxo
que en l’empedrat ofrena concert de pedra i ferradura.
-Matina, vespreja,al tros fot-te a jaure
I tindràs fama d’impertèrrit treballador...
Les orenetes ja revolen i les cries esperen becada...
La lluna ja cau damunt la serra i allí es consumeix.
A dalt del campanar un ragim de sol desperta campanes
que ja la matinera toca l’Àngelus per que tothom resi...
El poble desperta lliurant-se de la fosca que lluna il·luminava.
Els finestrons de les cases busquen la llum sense espelma
i els badalls de molts es confonen amb rajolins en l’orinal...

Tot busca, en el moviment i en la llum que aclareix fosca,
la LLIBERTAT que li dóna el viure... minsa LLIBERTAT.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 29-10-15.
........SILENCIS
68.- Quan callem ens engolim el silenci per escoltar a l’eltre?

dijous, 26 de març del 2015

QUE TINGUIS... aquarel·la


Que tinguis tota la força
I coratge que necessites...
Que tinguis tota la llum
per aclarir el teu camí...

Destí pel que el teu pas
Vulgui o no has de seguir
Obre les comportes del espai,
llença el crit de glòria dins teu.
Nou camí empra per nou destí,
que tothom vegi teu instint noble
que dugui producte suau, dolç, fi,
i canti l’història d’avantpassats llunyans
que esmerçaren seus sacrificis
per fer-te immensament feliç...
Obre la porta al vent tendre
que omple teva llibertat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-3-15
.......SILENCIS

54.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia.

divendres, 12 de desembre del 2014

FARIA EL SALT... aquarel·la


Aclucà els ulls, serrar llavis i dents
i ordenà als membres inferiors salt al buit.
Clar que abans, mirant de reüll,
es feu conscient del lloc on aniria a parar.
Eren tres graons d’escala que es faria seus:
Un li presentava la Pau, escaló encongit...
L’altre l’Amor, ple de vels de boira,
i l’últim, l’últim, la Llibertat, la gran incertesa,
lloc poc ample que ni li cabia el peu...
El seu salt, polèmic, molts l’anorreaven...
- Quin escaló et falta o falla si dels tres en vas sobrat !! -.
Ell ho duia entre cella i cella, com n’hi feien de falta... !
Provaria d’assolir- los ... es deia, Misèria per Misèria...,
Saltaria amb fe i esperança... Quants el seguirien ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 12-12-14

RECORDS DE JOSEP ANTON