19.- LA CROSSA...
.............salms de l’Amor
...i a ma la canya de matar serps,
Prop a collir el bastó que no el trairia
i a cop dur i sec trencaria tots els caps
punyents, enardits de cards inquiridors
que li privaven el pas, barrera física,
Per la lluita diària el mànec
de pala, aixada, caçut...
Tots eren servidors, súbdits
que el servien en certes funcions.
Per que estimar sers vulgars?
El temps que cura ferides i enyors
li digueren que li faltava un bastó.
Ja seves cames delejaven companys
Que el frec de les hores les fèren dèbils
- Et falta la tercera pota...
Què és sabia ell!! Quins delits!!
L’amic que li parlava li va oferir
la crossa a la ma... tercera pota !!
Obtenia seguretat en tot ell...Sí.
I la collí amb dilecte enginy
i fins li feu un petó sensible
que a la crossa feu enardir.
- Per què no estimaves la canya, el mànec
que feren la seva feina ?
No cal que teu cor s’agenolli ara,
pensa en el deute contret amb ells,
amb meus companys de servei.
M’estimes a mi com si fos cos teu,
i al fi i al cap sols soc, com ells, un tros de fusta.
DE REBAIXES 14 – 10-7-14.- ANTON.- T.E.
