En el tall obert a la terra,
solc de pollegana, ganivet endolcit,
allí, surt la tartanya, descoberta
als suau, avui, vent i aurífic sol...
La pastorella, pintada de grisa ploma,
barrunteja, mig vola, camina pel solc.
No li cal fer forat ni remenar la terra humida.
La pollegana amiga esparpilla la terra
i obre el canal on treballa amagada
la perlada menja que ella busca...
Darrera el peu del pagès
veu la tartanya que belluga
com serpent i amb bec l’estira.
La picoteja i volant se l’emporta...
Ja te menja per la menudalla,
ja te menja per ella que no és golafre...
Els cicles de la vida es succeeixen.
Quina ratera o llossa o boca o tret o surriac
atent a la volada cruspirà la carn
que avui al solc,matant, defensa seva vida ?
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-11-16
