Amb ulls obert, desorbitats
buscant entendre el mirar
no pot superar la barrera
que seu cabell esboirat
tapa, com teló tancat, la claror...
La ma sempre obrint teló
que el vent, mortificador, tanca.
Es sent indefensa davant l’atzucac.
Els ulls no li son útils
i dins la clepsa se li remou
un crèdit de sa inutilitat...
Una bombolla de llum apareix,
una guspira com foc intens,
li explica el que ella no s’explica.
És sent útil per saber sa inutilitat
de traure la barrera que el priva
d’anar més en enllà en la visió...
El triomf de la ment sobre la mirada.
Avui es tallaria la cabellera
de la seva inutilitat... I seria útil...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.
.......SILENCIS
56.- Iguals,sí, amb peculiaritats
que no ofenen, ans uneixen..
