PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la

Pensem que és nostre

el que ens envolta,

i així actuem...

Nefasta glòria...!!

Si... fins la nostra vida,

conscients o inconscients

administrem...!!

Mirem si no,

què serà del pètal

que ha baixat al marbre,

qui sap si en so de triomf

envers ses companyes...

Blau per naturalesa,

fred el condicionaran

per sempre més.

Com és que abandonà

a ses companyes

que juguen a ser grans

i no saben que gerro i aigua

les mantenen en la glòria...?

El pètal blau ha set valent

de saltar al buit.

DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.-T.E.

DOS PÈTALS I LA ROSA... aquarel·la

23.-DOS PÈTALS  I LA ROSA ...

(A una foto de Teresa Castelló

amb seus dos nebots menuts.)

................................................

...i la tri-dimensió es beneïa sola.

Com dos pètals unint-se a dilecta rosa

enlairaven son perfum de diví somriure

a un contacte dolç d’abraçada.

En el refrec de tres destins

ara, en delit de camí units,

encara que sols fos un instant que conta joia,

es culivaven en un mateix desig

de sentir el caliu de l’estimança

que en seu destí, separat, buscarien sempre.

Quanta felicitat naixia en seus rostres !

Brasa feta de contacte de galta neta,

de dits que busquen tendror i la projecten

i en el centre colrat per dos ales

que daran volada impensada,

l’escriny de les joies, satisfacció de sang,

imprimint en sa alegria l’herència

per contenir el joiós instant

de la nissaga que protegeix i ensenya

el camí del goig als dos  nous pètals.

DE REBAIXES 14.- 13-7-14- ANTON.- T.E.