A JOSEP ANTON EN RECORDANÇA
Escrit d’Anton Fortuño .- T.E.- 5-3-16.
......................
Vingueres a nosaltres portant l’alegria
quan la pena hirsuta teníem en el cor...
Ens deixares obrint-ne immensa i cruel pena
quan l’alegria era taula per a tots...
Han passat sis anys i ressona la destroça:
Ningú t’oblida... Parla sempre el record
i es que teu esforç pels altres no era límit
ni frontera per portar-hi sempre Pau i Amor.
Per això en recordança...
Parla de tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol que calenteja
la quietud i la peuada d’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares netes
a les que ensenyares a estimar,
a estimar el que tu, dilecte, portaves
per donar...
Avui retornen les flors
que vares cultivar.
