Deixa’m copsar els teus llavis closos
quan et parlen endins com si fossin callats.
Deixa’m entrar en teus llavis oberts
quan parlen i s’expliquen i expressen i diuen
el que teu intern no pot callar més temps...
Contemplo amb goig el teu somriure
i quan apropo meu dit per cloure’t llavis
i sentir el brau íntim que vol dir-me
i confessar-se joiosa del instant que vius
em sento reviure tots els meus records..
Callo i percebo el teu respir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-10-15
........SILENCIS.
61.- Callo mentre el núvol brama...
Hi ha que sempre es fa sentir més del compte.
