aquarel·la d'una foto d'enriqueta montané de vinebre
.....
Tancat en la peresa
Acullo el clam de l’aire.
Quiet i sense esforç
Calla la cadira emperò cansada
De sostenir la inoperància.
La barrera del riu calla,
I les canyes no xiulen
Acaronades pel vent,
La moixonada s¡ajoca
I contempla mes orelles catxes.
Res sospira horitzons nous
I el cansament no ofereix dubtes
I emperesit ni es sotmet a inventari.
I ni el ventijol excita nou caliu
Que porti suor a la peresa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-4-8-15
........SILENCIS
48.- Res tinc a dir si ningú em vol escoltar. Callar és meu destí.
