EL SOL ES PON... aquarel·la

El sol es pon en la serralada

Com si caigués en un esbalç

d’on costarà el retorn....

Fet il·lusori. Collí una canya del riu

i mataria la serp que de llums de colors

es produïa entre núvols i serralada...

Quin espectacle més al·lucinant

veure la mort del dia.

Entollat en el lloc els grocs i vermells

es transmutaven en morats

fins que les clarors s’encongien

reverenciant un fondre’s calmós.

Allí teníem la senyora nit... !!

Vindria la lluna, lluerna viva en l’espai ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-1-18

SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la

Seguiria, seguiria !!!

Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada

Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions

Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...

Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,

Com que els voltors haurien fugit abandonant

Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...

Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien

Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat

I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,

El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...

El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits

I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...

Pensem que el sol no cobraria cap deute

I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...

Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...

DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.

.......SILENCIS

56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..