EM DONAREN EL VIURE...

 

 

21.- 21-1-23

Em donaren el ser, el viure,

per resistir l'embat

de boires i vents... ?

Que fos lliure i respirés

per que el cos obeís a meva ment...?

o no a altra,

que xafant-me el peu

m'obligués a lligar-li

els cordons de les sabates,...?

Que visqués com persona

i no com dona o home

segons m'havia tocat

en la bola del viure... ? 

O que l'envoltori no tragués

valor a la meva llibertat...

Que fos JO,

no el que se m'imposa...

Però tal com s'espesseix la boira

i bufa el vent em matxuquen

i em fan envoltori 

que el gos estripa i malmet...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 21-1-23

APLAUDIMENT...

 

20.-20-1-22

Aplaudiment... paraules...

corderets... tots al corralet...

calleu que ens donen l'alfals...

Ells tenen el gra

i les figues i garrofes...

La palla és per les potes

per fer fem...

Ara la remenen ...

Ni pets ni coces...

Portem-nos be...val ?...

DE  REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 20-1-23

CANSAT RECLAMARIA L REPOS...

 

19.- 19-1-23

Cansat reclamaria el repòs,

el descans, el posar el cul al tou,

el parar i aquietar els peus...

Allí meditaria, sense soroll,

ni la veu seria obstacle

al cant d'ocells...

Tranquil, la calma trauria

el got d'aigua dels records

i es passejaria quiet

per camins ja trepitjats

i que ara també reposaven...

Seria feliç en son memorial...

Reviure el viscut...

L'esperit caminaria per plans

i endorrials, per costers i barrancs

volent arribar al cim...

Quin goig!!

Com correria de cap

mentre el cos reposava !!,,,

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 19-1-23

EL ANGELETS SORTIRAN...

18.- 18-1-23

Els angelets sortiran

buscant el vent...

Serà Ell el DEU

que els dirigeix i mana?

Com nosaltres.

ens bufen... i... a votar...

S'ajunten tots els vents

i ens esbalcen la paret al vent...

I amb bona parla convencen

i seguim als pastors

i als gossos que borden

i mosseguen cames...

Som uns angelets...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 18-1-23  

I QUAN EL FRED...

 

17.- 17-1-23

I quan el fred s'ensenyorís,

les llars s'omplirien de troncs,

i buscalls amb foc besant-los.

S'estendria en l'habitacle

el preu volgut

d'un caliu de paraules

on els vells contarien històries...

I s'embotarien en la catrana

del bon beure per gaudi

d'escolta de menudalla...

El Tió, la Innocentada... 

Fets i anecdotari

que a la boca era mel i sucre

i es que el reunir-se

trobava el caliu de la contalla

com llibre que obert,

deixa el regust del xocolate

amb melindros a tots...

El Nadal portava

el caliu de la sàvia paraula...

DE REBAIXES 23.- ANTON.. T.E.- 17-1-23

ELS TRONCS ENCESOS...

 Ha plogut i ara tots ens rentem la cara...

Els ocells tenen toll per beure... 

El sol estén capa de rei...

Un ventijol seré alena

i eixuga la roba estesa...

                                                               Els troncs encesos empenyen

el fum amunt que escriu

paraules d'amor

i ens diu que el Nadal

ja camina pel pessebre...

Les cuines fan olor

de farina, ous i sucre

i les cassoles ja es disposen

a fer tiberi que sacií a tots...!!

FELICITATS de petons

i abraçades us desitja a tots,

coneguts, companys,

amics,, família... 

a tots, a tots, a tots.

DE REBAIXES 23. ANTON.- T.E.- 16-1-23

LATORRE DE L'OLI... FELIÇ DIADA !!!

 

 fa anys que el vaig escriure, fer el ventre i tapes...i editar. en privat, no per vendre i així, fets realitat i en privat fins 36... En tinc una colla que esperen fer més munt... I de pinturetes... en fi ... aquí vaig posant fent exposició... i començava a escriure seguit als 62... ara ja en sumo 92 anys... a veure quant dura...anton.- 23-4-23

FELIÇ DIADA... !!!!

 una rosa... un signe..

. un bes a la fantasia...

la llum feta ocell...

l'amor feta de pètals...

entre rosa i llibre un viure

de delicadesa i oberta ment...

FELIÇ DIADA !!!! .- anton.- 23-4-23

102.- 12-4-18

ROSA AQUAREL·LA DEL JARDÍ DE MEVA FILLA...

...................

Formigues som amb so de pau,

baixant pel riu d’odis i enveges...

Mirem canyars i tamarits

que a l’aigua impura es dobleguen.

Superba arrastra tot quan troba al pas

i en seva avar avanç de conquesta

acabarà amb ossamenta a la mar

que al fi de la platja l’espera.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 12-4-18.

POSES AL A LA LLAGA...

 15.- 15-1-23

                                                                 Poses sal a la llaga...

                                                            Manen i manen i manen...

                                                             amb els calerons nostres...

                                                                    i si que en saben

                                                                per fer bossa per ells...

                                                                  Sí, tron de reis...

                                                                  i nosaltres dormint...

DE REBAIXES 23, ANTON.- T.E.- 15-1-23  

LA VOLUNTAT DE SER...

  

13.-13-1-23

La voluntat de ser

i estar en el seu cel

la parella l'ha trobat...

Ara, penjats

amb l'esgarrap de mans

es senten propietaris,

vigilants d'una termenal

que un dia somniaren seva...

Despullats, nuets,

tenen el llit i la gràcia

de l'abstracte que els mira:

l'arbriu i plana...

DE REBAIXES 23.- ANTON.-T.E.- 13-1-23

D'UN ADVERSARI...

 

11.-11-1-23

D'un adversari ens defensem

i podem  guanyar o perdre

i aquell es converteix en enemic

i, aleshores, hem de parar compte,...

molt, molt, molt...

Però de l'adversitat qui ens protegeix

o ens salva a caure vençuts...?

Una tempesta,... una guerra,...

una economia que ens engoleix

i ens deixa nuets...

Ja veiem que hem de viure

amb la por del que vola amb amenaça...

Quin dels dos ens pot atacar

i serem fulla seca al vent...

Que contents si ens salvem !!...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 11-1-23

SUPORTES LA PLUJA...

 

10.-10-1-23

                                                                      Suportes la pluja

i veus gotes que et diuen paraules...

paraules senzilles i clares

que et consolen i t'agraden...

i amb mig abandó del paraigua...

es depositen en tes galtes 

i et diuen t'estimo...

Figurat,

fins les gotes de pluja parlen...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 10-1-23

PARAULES, PARAULES...

 9.-9-1-23

Paraules, paraules...

sentiments.... valor...

i al final del túnel el tren

on anava es clou

en la calaixera del cap

on hi guardes tot el que ha fugit

i mai més tornarà...

Els actes que el notari computa

queden en el munt de llibrets escrits

que s'escaparen de les pàgines

on com formiguetes

es mostraven i ara han fugit

i en  el llibre de la clepsa estan...

ROSER... ENDAVANT...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 9-1-23

EL DESIG...

 

8.-8-1-23

El desig camina amb nosaltres

amb les realitats abstractes

que ens impliquen anhels i il·lusions

que volem aconseguir...

Volen pel cap com orenetes i pardals

i busquen la capterrera per fer casa real...

El desig el tenim com ànsia

que ens prem potent

i ens marca camins nous o vells

que esclaten uns i altres

i es fan record o memòria...

Son un nou obrir ulls

o despertar el passat ?...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 8-1-23

TEU FRACASSOS O VICTÒRIES....

7.-7-1-23

Teus fracassos o victòries,

en fi, teves experiències

que t’han portat fins aquí,

firmen i afirmen el teu be,

el mostrari de ton criteri

envers el que tens i gaudeixes...

En el temps hi  tenim depositada

la veu del jutge i notari

que certifica i assegura

el que fem i ens és aliè.

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 7-1-23 

ESTEM PLENS DE TRIPTICS

 6.-6-1-23

Estem plens de tríptics

i no hent tinc una llengua

i dos ulls i dos orelles i dius... !!...

Hauràs de fer revisió de teva taula

i escoltar a qui t'escolta i et vol bé...

Tens el Si i el No...

però penso i el que sosté

la balança dels platets eterns

no és el fidel que fa el tres ?

Jugo amb la ment i en veig tres...

Dec tenir altra visió que

qui no em compren

què puc fer per demostrar

el que com cert, inescrutable,

que no té sortida el que dic...

de TRES n’estem plenets arreu.

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 6-1-23

Si solam

ES LA VIDA EL PLAER ?

ES LA VIDA EL PLAER ?

 

5.-5-1-23

És la vida el plaer ?...

Sense aquest sentir

tindríem el ser, l'existir ?...

Tocar, veure, escoltar,

llençar crit, parlar...

Son nostre plaer

que dirigeix la ment ?

Si no ens omple,

si no ens emocionem

per ells i amb ells,

què tindríem per comprendre que som,

per on la sang circula

i és nostre goig i joia, nostre plaer ?

En altra forma de respir què seríem ?

Un objecte...?

Escoltem el plaer malalt o sa,

amb pena o alegria...

Caminar junt a ell és la Vida...

DE REBAIXES 23.- ANTON.- T.E.- 5-1-23 

4.-4-1-23

 

Has caigut al pou i ara

que els braços en creu t'ajudin...

Fins respirant tenim perill d'annuegar-nos... 

Hi han altres pous que esgarronen

la llibertat, la voluntat

i sols ens queixem

i estem ofegats

i es que sortir de la bassa,

reina meva, es mereix gran valor

per que sent nostres, de cadascú,

qui en surt i fa el que vol...?...

Hi ha jutges amb seva balança...

DE REBAIXES 23.- ANTON.-4-1-23

CONTINUANT DESPRÈS DE LA VAGA,,,,

 

DILLUNS, 10 D’ABRIL DE 2023

CONTINUANT DESPRES DE TEMPS DE VAGA,

Desprès de temps de no poder publicar per problemes físics

i del mateix bloc retorno... Vull que duri...A veure si tot consona 

i m'ajuden físic i bloc a complir meu desig,

la neta i la filla m'han fet una mona especial i ara amb goig me la fan a ma... Per mi és com una joia... També per elles i els altres nets han treballat mans i pensa... Molt satisfet les felicito a elles i a mi per eix preciós acte... Que puguem seguir molt temps més: GRÀCIES, FAMÍLIA.

2.- 2-1-23

Ens ofeguem en aquest mon

de les noves, de les notícies...

Bona o falsa ens la engolim

o la rebutgem...

És un desfici el que suportem... 

Segurament per seguir el progrés

desprès del mòbil ens posaran

un xip unit al cervell,

un ordenadoret com núvol

en la clepsa

per poder ser-ne governats

des d'una central sideral

que a la lluna ens espera

i, així, tindrem llum sempre...

Serem uns il·luminats militaritzats

o in closos en nova secta...

DE REBAIXES 23.- ANTON-T.E.-2-1-2

 16.- 5-4-19

Perfilat el llustre de ses galtes,

jo admirava el fruit arrodonit, lluent...

Era un esclat de glòria perdurable

que se’m manifestava inquirint-me.

Tot era perfum de violeta boscana

que sura entre el fullam

i l’humida tendror que s’amaga

i en la descoberta ensenya seva fragància...

Callava fins el grill son concert

i el ventijol era efluvi de veu dolça.

El jardí fantasiós que se’m mostrava

em superava la visió del goig

que se’m abocava suau i tendre.

16.- 6-4-19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

Todas las reacciones:

6Lidia Sp, Lourdes B Bru y 4 personas más