TRENETS 71

262.- 22-10-18

Calla com mussol sorprès pel vent,

ni una brasa li mana tancar els ulls esbatanats.

Impertèrrit s’oposa, circumspecte,

com si res anés amb ell, impertèrrit,

es creu atzucac  o pou on fracassen

les històries contades per la negació

dels valors que ell tenia establerts...

No hi ha qui el mani, ni dirigeixi,

té la llissó apressa  en el temps de mal viure.

30-3-19.-DE REBAIXES 18 - ANTON.- T.E.

TRENETS 70

261.- 21-10-18

Quan vindria el perfum de rosa a airejar-nos ?

Desitjava el glatir de la seva presència.

Era fora del jardí que tant la cuidà.

On buscaria son perfum que el vent s’emporta?

Golós de tenir un tresor que el trastocava

lluitava per els voltants clamant assolir-la

amb mai cansada veu, com si la olor

escoltés els precs de l’amant desesperat.

Molt creia quan altra flor despertava a l’incert.

29-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 69

260.- 20-10-18

Marxes,tornes,calles, crides,medites, xerres.

Estem fets per el contacte, ens és imprescindible.

Caminem per un entorxat de dificultats

que ens posen i les hem de sortejar,

Som mers sers volubles àvids de relació

i marxem i tornem al lloc que ens és propici.

Si callem ningú s’assabenta  de nostre pensar.

Per al crit l’orella s’esgarrifa però ens sent presents.

En el seti amb el cap baix ens contacten

com a estressats mentre filosofem

i si insospitadament fem de la boca niu de parla

que no escolta si no a ella que s’esbrava  

i no silencia en l’aire seu delit prepotent

és ell qui té raó i raonament, el demés és fútil.

25-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 68

259.- 19-10-18

En el passadís dels passos perduts,

també hi vivien petons i abraçades.

Cansat de la cadira que el cul calentejava,

el neguit intern el feu aixecar-se i caminar  

i a peu pla anà avançant pel lloc concorregut.

En algun retomb o porta oberta

es podia produir la topada o petó

i que no fos abraçada per sostenir-se dret.

La disculpa hipòcrita dissimulant l’enjullament

era notòria, ara, podia donar pas

a un contacte en lloc menys transitat...

Signes que diuen en sa mudesa

la parla que subjuga i finalment es sotmet.

24-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 67

258.- 18-10-18

Aquell coixí pensava. Meu subconscient

li transmetia somnis. A voltes fins suava.

Pujava al cel i s’internava en el bromall

t per les clarianes que es veia retornava

amb son mirar escrutador i percudia la visió

en el blanc del seu vestuari i s’ensonyava .

retornava i em contava ses cuites i visions.

Esplèndid em feia companyia desitjada.

El coixí meu somniava com un ser humà.

23-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 66

257.-17-10-18

Prefereixo que el contrari

em tractés d’àngel que de llop.

Suavitzar té mèrit i recompensa...

L’hipocresia porta immersos seus favors:

poder creure que ens estimen

sabent que amagat hi viu l’engany.

Sempre en la lluita viva reviscola

el somriure traïdor que menteix.

Anem en compte al assolir de ple

un consens que no s’aconsella

si ja sabem d’antuvi la falsedat. 

22-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 65

256.- 16-10-18

Jugava dins seu mateix. El crucigrama el rodejava.

No era la creu com bandera que l’amoïnava

veient-la enarborar amb impecable destresa.

Ni qualsevol escut que representés veritats

que es confonien en el laberint del pensament.

Els punts claus eren ofecs en el córrer de temps

i costava esbrinar el problema i solucionar-lo.

El joc intern es veia reflectit en l’exterior

quan volia comprovar les equidistàncies

i prou suaria per desentranyar el fet noblement.

21-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 64

255.- 15-10-18

Ulls verds, el teu mar besa ma platja.

L’ona riallera es sotmet bombolla a bombolla

i esclata en la sorra, miracle pervindre de bes.

L’arbriu circumdant s’enjoia de teva alegria

i esclata en aplaudiment que el vent regala.

Quan favor fan en son mirar teus ulls verds.

20-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.

TRENETS 63

254.- 14-19-18

La cendra cobreix el tronc. Amaga les impureses.

El foc que s’engendra en l’endins, en el cor,

no traeix al sentiment que esclata i pernocta

amagat del bromall de lluna, claror de diamant.

Quan surti a pasturar  i deixi el no sorprendre

a qui el busca furgant en la interioritat.

Quan valor que esboterni i es manifesti

tot el secret que porta guardant de mil·lennis

19-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

trenets 62

252.-12-19-18

Finestra enfora, finestra endins.

En bé o mal el martell del mirar

té deliri en entrar i sortir

per assabentar-se de diverses perspectives,

no vol ser ofès per inconstant 

17-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 61

251.- 11-10-18

Es posà la gorra de visera contra el sol.

El cabell callava davall resguardat.

La seva biblioteca guarda tresors

i cal que gos d’atura sigui conscient

que governi impertèrrit aquell recinte.

Una joia té que no deu exposar-la

a l’intempèrie i salvar-la sempre

de tot mal que circula fora de la gorra.

16-3-19.-DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.

TRENETS 60

250.- 10-10-18

Volarà l’ocell lliure de la ventada.

La rafugada podia abatre’l,

però trobà una sobauma a contra vent

i el refugi ha set el regal de la muntanya.

S’ha sorprès al trobar-ne manduca i aigua

i es que allí hi habita el reitó

i fa anys llençà les camanduleries d’altres

i es proveí de tot el necessari...

Ell sap de les ventades del lloc

i l’experiència li porta mals records

quan jovenet el va rebatre a terra

i ara es salva guardant-se...

Es faran amics i conviuran

contra les maltempsades.

15-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 59

249.- 9-10-18

Conscient de meves mancances,

obro el llibre de precs.

La mare em penjà un dia l’escapulari

i m’obrí el seu cor com llibre de resos.

Allí vaig beure el camí del destí.

Fogós saltava marges amb insurrectes cames

sense voler saber que en la quietud

de la meditació l’home viu tranquil

i no en l’avalot que suposa el crit

que s’esclafa en un mateix

per que ningú escolta teva veritat.

Obro el llibre de precs i em sento seré.

14-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 58

247.- 7-10-18

Cadira tova tens. Al cul has convidat.

Que segui sa majestat en el tron .

I es sentí reconegut de valor incalculable.

A ses peus desgranava melodies l’ocell

i l’ase escrivia la A amb potes i bram.

No faltaria el grill anunciant-li seu valor

i encendria la llum la lluerna en la flor.

Li farien un vol esplèndid els estornells

i fins les margarides es desfullarien

per oferir-li el botonet d’or pel seu vestuari.

Ell content és veuria insuflat de reialesa. 

13-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 57

248.- 8-10-18

Escruta el lluny. Val la pena arribar-hi. Camina.

Mira intensament com caminant per l’aire

i arribar al lloc que desitgem com a fita.

Travessem el cel amb el zel del peregrí

que a peu descals es calça el cilici

que el mortifica, però l’acompanya en el camí.

Vols arribar al teu lluny, avança el peu

deixant la peuada pel retorn entusiasmat

per que el teu delit ha omplert ja el sarró.

12-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 56

246.- 6-10-18

Cantaria alabances. L’arbre li dava el fruit.

En l’horta ufana la prunera era la reina

embellida en el fruit vigorós, esplèndid,

anunciava el seu patrimoni per oferir-lo.

Moixonets endolcien bec i formigues s’emmelaven.

Les joies penjant balancejaven al compàs del vent

i la glòria del fullam aplaudia amb inusitat fervor.

L’horta tota es sentia joiosa de sa preciositat

i li cantava melodies apreses dels ocells...

Estarrufada la prunera es sentia nàixer.

11-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 55

245.- 5-10-18

Mor el dia i el cel és tot coloraina.

La sang circula amb demesia.

És hora de pujar al cim

i aguantar amb puntals la negror

que no caigui damunt nostre

amb les ungles esmolades

com llops famolencs i ens esclafi.

No siguem estèrils, pensem

que tenim enfront l’hora trista

quan udola la veu de la tristesa

10-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 54

244.- 4-10-18

Espatllat l’interruptor la llum no fluïa...

La fosca era imponent. Imperava la ceguesa

i estenia seu braçat de perjudicis

sense mirar el mal que feia en el lloc.

Encendré un volàtil llumí que ens calmi

i no ser cecs durant un instant que vola

i com tic tac de rellotge, es veu i no es veu.

No tenim solució continuada aparent.

Clourem les finestretes i doble fosca...

La paraula circula, però la llum desapareix

No veiem solució i cecs viurem

en eix mon en que la claror ho és tot.

Humanitat arregleu l’interruptor,

ningú sap el misteri de la llum ?

9-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 53

243.- 3-10-18

El llit, com tassa de llet plena de melindros

incita a gaudir-ne de la tovor excelsa.

Tot l’additament em parla de sa bonesa...

Quin goig tenir un amic que no es queixa

i es sotmet a tots els capricis meus.

Em descansa, em reposa, em consola,

Em riu, m’acarona, em besa, em parla.

Viu de la meva il·lusió i dels meus neguits

i com amic em segueix, m’incita a fer,

No recula ans avança en son temps

i cada instant és un delit de complaure...

Quin bé de déu varen posar a nostre servei !!

 8-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-TE.

TRENETS 52

242.-2-10-18

Fulla verda ensenya l’arbre.

Dins seu naix la gerdor que ens regala.

Allí a l’ombra la suor es retira

i l’aura entra com solatge alegre

posant benedicció en l’ambient.

El sol no gossa entrar i destruir

aquells instants beatífic que coronen

un concert de violins en sa melodia...

Tot és net. L’arbre ens regala,

El zèfir composa . Jo llegint.

Quin goig suau penetra en la pensa !!

7-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 51

241.- 1-10-18

 La fosca era menja, tiberi per la llum.

Esclatava el dia amb bonhomia.

Per l’est la ma de colors feia ratlles

esquinçant la nuvolada ben fermada,

però es que la força de la llum té poder

que esborra la fosca i reclama el respir...

Ara l’ocellada canta crits de victòria

amb alenades en que l’alegria es sobreïx.

També les barques estendran els rems

i seu braçal s’obrirà pas en l’estens mar.

6-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 50

240.- 30-9-18

Fart de dormir aixecava el campament.

Ara pasturaria en la llum desperta...

Retornava a un enjoiament de viure,

de copsar nous estadis que li descobrissin

un alè nou, un ressorgir d’esperit i cos

on la paraula no restaria ensonyada,

si no que predicaria el seu goig

de donar profit al pròxim i al estrany.

Seria el conèixer noves realitats.

4-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 48

238.- 28-9-18

Es cobriria fins al cap amb el llençol.

Li semblaria que navegava dins del núvol.

I es que colgat dins aquella blancor

s’imaginava en viatge sideral

dirigint aquella massa navegant.

Caminaria per un sostre gasós

i es faria pluja empesa pel vent

i netejant tot el plantiu.

2-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 47

236.- 27-9-18

L’esponja neteja la clepsa.

Quin desori allà dins.

Les idees embarrancades

es barallen per sorgir a flot

i, es clar, dins aquella fira

ningú es menja la poma podrida

i serà el seu mal, totes perperiran.

Qui no vol conservar els benifets

esperant que l’altre vomiti

i caigui nauseabund en el pou

i ell quedar lliure per sempre més?

1-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.