La lluita d'una futbolista de Flix per poder jugar en equips mixtos fins als 18 anys

La campanya #NoiesEnJoc té per objectiu canviar la normativa de la Federació Catalana de Futbol, que impedeix que les noies a partir dels 14 anys continuïn jugant en equips amb nois

Informació extreta de NacióDigital, Flix | 20 de gener de 2022

La Júlia, una noia de 13 anys de Flix (Ribera d'Ebre) no podrà continuar jugant a futbol a l’equip mixt de l’Escola de Futbol de la J.E. de Flix perquè a Catalunya la norma federativa impedeix que les noies a partir dels 14 anys continuïn jugant en equips mixtes. Arran d'aquesta problemàtica, els pares de la jove, amb el suport de l’Escola de Futbol de Flix i de l’Ajuntament de Flix, han decidit emprendre una campanya sota el hashtag #NoiesEnJoc i una recollida de firmes amb l’objectiu d’aconseguir que des de la Federació Catalana de Futbol permetin l’esport mixt fins als 18 anys.

Segons denuncien, la normativa federativa a Catalunya és discriminatòria per raó de sexe ja que només afecta les noies i, a més, frustra la projecció esportiva de moltes jugadores que es veuen obligades a deixar el futbol a causa d'aquest impediment. De fet, si la Júlia vol continuar jugant a futbol haurà de desplaçar-se 128 km fins a Riudoms, el municipi del Baix Camp és el més proper amb un equip femení la propera temporada. La mateixa situació en la que es troba la Júlia la pateixen moltes més noies, sobretot, en entorns rurals on sovint no hi ha suficients noies per crear un equip femení.

Aquest fet podria vulnerar els drets de la menor, ja que al futbol la federació Catalana opta per concentrar les jugadores, a partir dels 14 anys, en equips femenins i amb prou feines hi ha equips mixtes. Això suposa que les jugadores hagin de prendre decisions i fer esforços que als nois no se’ls plantegen.

Segons defensen els impulsors de la campanya, l'esport és competència de la Generalitat de Catalunya i és moment de fer un pas endavant, actualitzar els reglaments federatius que discriminen a una noia, pel simple fet de ser dona, la qual cosa no ho fa amb els nois de la seua mateixa edat.

La norma impedeix a les noies, com Júlia, seguir jugant en equips mixtes a partir dels 14 anys. Tot i ser una norma reglamentària, continua essent discriminatòria, lamenten, perquè no se li permet seguir a la categoria cadet només per ser dona.

París Stadium!

Qualsevol lloc és bo per a jugar o per a construir un petit-gran estadi!!! com aquest que es troba a la vora del Sena. Us hi espero per a fer una "patxangueta"!!!

Jocs i activitats esportives a l'institut de Flix

Campionat d'escacs, competicions de tennis taula, bàsquet, handbol i futbol sala, i tirada de birles, un matí actiu de jocs i activitat física per acomiadar aquest 2021 escolar a l'institut de Flix.

Cromos: Enseñanza del juego del foot-ball

Boniques il·lustracions de la col·lecció de cromos "Enseñanza del juego del foot-ball", mosaicos del Futbol Club Barcelona (1921), editats per Chocolates Jaime Boix. Aquesta mateixa empresa, com moltes d'altres de xocolates, van utilitzar durant dècades els cromos com a reclam per als seus productes.

Vetaina continua el seu viatge entre frontons

 

 Frontó de l'església de Gamones

Vetaina va continuar el seu recorregut fins arribar a Miranda do Douro, poble portuguès fronterer amb Espanya. En aquest cas s'evidencia la importància dels rius com a autèntiques fronteres naturals.

Les carreteres en aquesta zona són poc transitades i és un plaer moure's gaudint del particular paisatge de construccions de pedra seca que, amb centenars d'anys, han anat aixecant els pagesos i ramaders de la zona: anjubs, marges, tancats, casetes... Els voltants dels petits pobles de Gamones i Torregamones n'està ple.

 

I pel mig d'aquest paisatge encisador es van trobant poblets petitíssims que conserven petits espais de joc com són els frontons o trinquets, que passen desapercebuts per a qui no li interessa el tema dels jocs i esports tradicionals, però que als nostres ulls són autèntics tresors, fòssils lúdics del què va ser un esplai tan important com avui ho és el futbol. Es van trobant, com diem, quasi bé a cada poble, sols cal buscar l'ermita o l'església i dirigir-se cap a la paret que sosté el campanar, normalment d'espadanya amb un parell de campanes. Aquesta gran i consistent paret va ser, tradicionalment, emprada com a paret frontal per a jugar a pilota. En trobem un exemple magnífic a l'església de la Puríssima Concepció de Gamones. 

Fixeu-vos que en aquesta s'aprofita el sòcol de pedra de la mateixa paret per a marcar la ratlla per damunt la qual ha de rebotar la pilota, i per allargar-la i que no hi hagi dubte, també s'ha afegit una placa metàl·lica.

També a l'església de la Natividad de Argañin.

O a l'església de Pozuelo de Tábara. 

Aquest és un exemplar clar de l'ús que se'n feia -i se'n fa- de la paret de l'església però, també, de l'espai de joc. Aquest esdevé frontó, camp de futbol, camp d'hoquei i pista de ball!!!

El futbol mitificat a Argentina?

Durant la meva estada a Argentina una cosa que m'ha cridat l'atenció és que, contràriament al que jo pensava, el futbol no és tan visible en el dia a dia dels seus habitants. Si bé és cert que als llocs comercials més turístics es poden trobar alguns comerços on es venen samarretes dels principals equips del país i, evidentment, de la selecció, no fan un dit d'ombra a l'allau de comerços que hi pot haver en qualsevol lloc semblant d'una ciutat com Barcelona, Madrid o Roma per posar alguns exemples.

També és cert que si hem de parlar de personatges vinculats al futbol el protagonisme se l'enduen, quasi a parts iguals, en Maradona i en Messi -tot i que aquest, per converses i comentaris, no gaudeix de tanta fama com el Pelusa!-. 

Si agrada el futbol no es pot deixar d'anar a La bombonera, l'estadi del Boca Juniors. Però no és l'únic a visitar, sols a Buenos Aires hi trobem l'estadi Monumental o del River Plate, el José Amalfitani, el del Diego Armando Maradona dels Argentinos Juniors...

I si no voleu anar d'estadis, sempre us quedarà l'opció de fer una partideta de futbolí!!!

Futbol xapes

Voleu un joc senzill? Busqueu 11 xapes de refresc -5 d'un color, 5 més d'un altre i la darrera, encara d'un color diferent-. Què fer amb aquest material? Un bon partit de xapes!!!!

Karnag

Vetaina, després de veure els menhirs de Montenef, creia que seria impossible superar la sorpresa d'aquelles construccions, però en arribar a Karnag -Carnac- va veure que estava ben equivocada!!! Impressionant aquest jaciment, tant per l'extensió com per la disposició lineal dels menhirs i les diferents construccions que s'hi troben.

Hi trobem alguns dòlmens de manual! amb el seu passadís d'accés ben traçat sostenint grans lloses en superfície...

Però sens dubte el què més sorprèn són les llargues fileres de menhirs disposats en paral·lel, uns al costat dels altres, de manera que marquen unes línies que es perden en el paisatge!

Entre aquests menhirs, i una mica a l'exterior de la zona on trobem els grans alineaments, trobem el més gran de tots ells, el conegut amb el nom de "Geant de Manio". Cal anar-hi expressament, caminant uns 500 metres des de la carretera tot passant per una camí ben marcat i sense pèrdua, pel mig d'un bosquet. 

En arribar... sorpresa! la plaça que envolta el gran menhir de Manio s'ha convertit en un improvisat camp de futbol on els nens juguen despreocupadament donant pilotades al pobre "Manio"!!!

Seguim prohibint jugar!

Les senyals prohibint jugar en llocs públics, en particular a pilota, semblen multiplicar-se i ser tema d'actualitat, com veiem en aquestes imatges de Villaviciosa.

Però no us equivoqueu... la  cosa de la prohibir jugar a pilota ve de lluny. I sinó, fixeu-vos en aquesta pintada que trobem a la façana de l'església de Sant Isidoro d'Oviedo!!!!