Jocs al Museu Carnavalet de Paris (06)

Festa popular al voltant d'un arbre, aquest és el títol del quadre a l'oli, de 1560, que Jean Auguste Dominique obsequià a l'ajuntament de París cap al 1867. La curiositat és que hi trobem dos jocs ben coneguts: les birles i el flèndit.

Fête popularies autour d'un arbre

Aquesta Festa popular al voltant d'un arbre, obra de Jean-Auguste-Dominique Ingres (1867), es troba exposat dins de la col·lecció permanent del recentment reobert Museu Carnavalet de París. És molt recomanable la visita al museu, no sols pel contingut que et mostra tota l'evolució de la història de París, sinó també per l'edifici que l'acull. 

Si us fixeu bé en el quadre hi descobrim dos jocs tradicionals que encara són ben coneguts. Els jocs de les birles i el flèndit.

Patacons, patacs, santets, toreros...

Patacons, patacs, santets, toreros... amb tots aquests noms es coneixia la moneda infantil emprada pels nens i nenes fins a mitjans de segle passat. Aquestes cartonets, alguns més manipulats que altres com ara els patacons que veiem a la imatge superior, s'aconseguien fàcilment. Els xiquets i xiquetes anaven als bars a demanar baralles usades per tal de fer-los, o bé recollien i col·leccionaven les imatges que apareixien a les caixes de llumins -com que moltes d'aquestes imatges feien referència al món dels toreros sovint, a aquests cartons, se'ls anomenava d'aquesta manera-.

Amb aquests patacons es feien molts i variats jocs (la pareteta, aixecar, cara o creu, flèndit...) alhora que servien també per a fer apostes.

Lloc: Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta  

Dates: fins al 28 de febrer de 2021   

Contingut: més de 450 jocs i joguets populars de la col·lecció de Biel Pubill

Taller "jocs de pati d'abans"

L'escola Lluís Viñas i Viñoles de Móra d'Ebre està duent a terme un interessant projecte centrat en conèixer i posar en pràctica els jocs d'abans, i en particular els jocs que tantes i tantes generacions vam practicar als patis de les escoles. 

Durant unes setmanes estan recollint aquests jocs i distraccions a partir de les fonts orals properes, la dels iaios i iaies. Amb aquesta informació han elaborat reculls de jocs.

A més han contactat amb diverses persones per tal que anessin al centre a explicar aquest tipus de jocs. He d'agrair-los que comptessin amb mi per a fer un taller de jocs per l'alumnat de cicle superior. 

Així vam dedicar part d'una sessió a construir patacons i a valorar la importància que aquests tenien per a nosaltres, quan teníem la seva edat. Per aconseguir-ho vam ensenyar diversos jocs on abans fèiem servir aquests patacons com a moneda d'aposta. 

El primer joc que vam ensenyar va ser el del flèndit amb patacons.

I també el joc de la parateta o porteta, joc on els patacons passen ràpidament de mà en mà!

També vam posar en pràctica la nostra punteria i destresa amb les xapes, organitzant circuits i partides de futbol:

I per últim, els jocs amb boles o caniques tampoc podien faltar. Vam jugar a la ratlleta i al guà.

Jocs per la medina de Tunis

Passejant pels carrerons de la medina de Tunis et ports trobar amb curioses sorpreses, com ara un grup de nois fent un flèndit de monedes!

O dins dels socs no és gens difícil trobar-se els venedors fent passar l'estona jugant a cartes, davant les seves parades!

 

En canvi, a l'entrada de la medina -a la Porta de França- no us serà gens difícil trobar-vos algun venedor de baldufes. Ara bé, si el que voleu és aquelles baldufes tradicionals típiques del Tuníssia heu d'anar al mercat central i preguntar! Les venen en bosses de 25 unitats!!!! 

Flèndit de monedes

També a Lalibela, al nord d’Etiòpia, els adults practiquen una modalitat de flèndit però amb monedes i pedres.

 

A un pam d’una ratlla marcada a terra fan un petit forat –com si volguessin jugar a boles-. Des d’una distància d’uns 4 metres es disposen els jugadors que es juguen les monedes. En aquesta primera fase del joc cada jugador, per torn, tira a la vegada dues monedes amb l’objectiu que entrin dins del forat.

·         si ho aconsegueix, la qual cosa és difícil, es queda les dos monedes del contrari independentment que hagi o no tirat

·         si no ho aconsegueix, la qual cosa és més normal, almenys han d’haver passat les dues monedes de la ratlla intentant acostar-se al màxim al forat –si no passa alguna de les dues monedes de la ratlla se les queda el jugador contrari-

 

Un cop tirades les quatre monedes, dos i dos, s’inicia la segona fase del joc. Ara li tocarà tirar primer al que s’hagi acostat més amb una de les seves dues monedes al forat. L’objectiu ara canvia així com l’objecte a llançar que passa a ser una pedra. El jugador ha d’intentar tocar amb la pedra alguna de les quatre monedes escampades a terra. Si ho aconsegueix es queda les monedes, si no ho aconsegueix la seva pedra queda també al terra i ara és al jugador contrari qui té l’opció de tocar alguna de les monedes o bé tocar la pedra, qualsevol de les dues accions li suposa guanyar les monedes apostades.

Flèndit de targes de mòbil

A Lalibela el joc que triomfava entre la canalla era el flèndit de targes de mòbil que, alhora, utilitzaven com a moneda infantil.

El joc, fet entre dos, no tenia altra complicació que tirar enlaire cadascú una tarja de mòbil i veure quin era el resultat en caure a terra. Si les dues queien de la mateixa cara se les quedava un dels jugadors, si queien de cares diferents se les quedava l’altre.

Curiosament alguns nens seguien una mena de ritual que consistia en acostar-se la tarja als llavis, bufar-la i llançar-la cap dalt, a l’aire. D’altres, en canvi, anaven directament al gra i tiraven la tarja cap avall, sense miraments. La satisfacció pel premi es pot veure en les cares dels nens aguantant l’apreciada moneda infantil!

 

Flèndit de pedres sense persecució

Als carrers de Bahar Dar, al nord d’Etiòpia, trobem un joc que he anomenat "flèndit de pedres sense persecució" i que s’assembla força al de l’anterior entrada.

Aquí hi jugaven nens i nenes, indistintament, en un carreró curt d’uns 6 metres d’amplada. El joc és un enfrontament individual contra un contrari. Des d’un costat del carrer, a tocar de la paret, un jugador llança una pedra intentant acostar-se al màxim, sense passar-la, a una ratlla traçada a l’altre costat de carrer.

 

L’altre jugador fa el mateix. Qui s’hagi acostat més a la ratlla té el privilegi d’anar a cavall.

Des d’aquesta posició llança una pedra ara en direcció al lloc des d’on havien tirat la pedra inicial.

 

El jugador que fa de cavall ha d’intentar tocar la pedra. Si ho aconsegueix el genet baixa del cavall, contràriament, el cavall ha de portar a l’esquena al seu company de joc fins a l’altre costat de carrer.

Flèndit de pedres

Als carrers de Hawzen, a Etiopia, vaig veure un joc que he anomenat "flèndit de pedres". Els participants, tot nens, es dividien en dos grups i, distanciats uns deu metres, apilaven tres o quatre pedres planes.

Per torn un nen de cada grup li tocava tirar una pedra una mica més gran intentant tocar la “torre” de pedres. Abans de tirar, però, tota la resta de xiquets, tant d’un grup com de l’altre, se posava al costat de la “torre” esperant el desenllaç del llançament.

Si el xiquet que llançava tocava la torre i queien les pedres eren els membres del seu grup que corrien el màxim possible empaitats pels de l’altre grup. Si fallava era al contrari.

La idea era que els escàpols, com més lluny anessin, millor! Ja que aleshores, quan els agafessin, els haurien de portar a collibè fins al terreny de joc.

Un altre joc en el qual es llançaven pedres consistia, simplement, en fer un recorregut pels carrers i els uns havien de tocar la pedra que els altres havien llançat més endavant, si no ho aconseguien eren els altres qui tenien l’ocasió de tocar la del contrari i guanyar l’aposta que havien convingut –en aquests moments la moneda d’aposta infantil que triomfa són les xapes de refrescs i les targes usades dels mòbils!!-

PFZ Taragonès (1) L'estre i els trucs

Com indicava a l'anterior entrada, els propers dies faré memòria dels jocs que vam dur a terme en el taller de jocs tradicionals a l'escola, organitzat pel Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès i el Consell Esportiu.

Començarem per dos jocs que aparèixen en dues vinyetes de l'auca recollida per Joan Amades. Corresponen a les vinyetes 23 i 47 que Amades identifica, respectivament, amb els noms de L'estre i Els trucs. Per començar, una evidència: les dues vinyetes són pràcticament iguals. El gravador, per tant, va estalviar-se feina a l'hora de definir més el joc representat. Això podria ser degut sencillament a un interès per economitzar el temps i la feina, o pel desconeixement real del joc que l'il·lustrador original -Jacques Stella- hi representava. En qualsevol cas Amades, en el seu llibre Auca dels jocs de la mainada (Altafulla, 1984), afirma que la vinyeta 23 representa el joc de l'estre, conegut també com a canut, flèndi o frendit.

El joc, practicat encara avui en diferents llocs de la península, consisteix en intentar fer caure un canut o cilindre de fusta damunt el qual es posa l'aposta feta entre els jugadors. Tradicionalment, entre els adults l'aposta era -és- econòmica, amb monedes. Els nens, imitant allò que feien els grans, hi jugaven apostant-se patacons.

Hi ha diverses modalitats de joc. Una consisteix en traçar un cercle al voltant del canut i acordar que sols es guanyarà l'aposta si, un cop caigut el canut, els patacons surten del cercle. Una altra variant proposa que tots els participants tiraran el seu roll i guanyarà l'aposta aquell que s'acosta més als patacons caiguts.

Segons Amades la vinyeta 47 representa el joc dels trucs. Es tracta d'un joc amb dinàmica semblant al joc de botxes o petanca que nosaltres coneixem però practicat, ara, amb peces de fusta, amb la qual cosa intervé la punteria però també l'atzar donat que quan cau el truc aquest no segueix una trajectòria previsible.

Com a curiositat us diré que aquest joc és practicat avui a una petita localitat del nord d'Itàlia anomenada Vinaioli di Castellinaldo.