Museu etnogràfic de Lleó a Mansilla de las Mulas

El Museu etnogràfic de Lleó, al poble de Mansilla de las Mulas, bé mereix una visita pausada i atenta. A diferència d'alguns museus etnogràfics on els objectes no estan referenciats, es troben amuntegats i omplint les estanteries o aparadors, aquí trobem un museu ben rumiat, amb un discurs museogràfic i expositiu molt coherent i, sobretot, ben presentat i amb la documentació i informació mínima necessàries.

El museu ocupa els espais d'un antic convent desamortitzat. A planta baixa i al primer pis es mostren, bàsicament, els espais tradicionals on es desenvolupava la vida -llar- i els oficis. Com a ben curiós trobem l'ofici de cerer, que fins no fa gaires dècades tenia força feina fent els ex-vots que després s'oferien als sants i santes i es veien penjats a totes les ermites i esglésies.

Al tercer pis és on trobem tot allò referent a la part més lúdica de l'activitat humana, els jocs, balls, esports i festes. La part relacionada amb els jocs i esports tradicionals i populars és força variada i mostra jocs de llançament com ara diferents modalitats de birles, tanguilla, calva, llave... jocs de pastors com ara el llançament de gaiata, jocs infantils...

Es dóna la casualitat que la façana de l'antic convent fou, durant molt temps, espai de joc utilitzat com a frontó. A la recepció del museu hi ha un parell de fotografies on es veu clarament aquest espai.

 Podeu veure una part d'aquest jocs en aquest video.

I en aquest altre.

Jocs de pastors: salt d'alçada

Una altra imatge bucòlica dels pastorets que trobem a la vora de les cataractes de Tis Abay. Mentre el bestiar pastura lliurament per la suau pendent de la muntanya, els nostres protagonistes preparen, amb tota mena de solemnitat, el seu particular campionat de salt d’alçada.

 

Quina placidesa... el verd dels camps fa de catifa als descalços peus dels pastors. Ells, sense més eines que els seus pals, improvisen un sistema per a saltar. En claven dos de verticals i, entremig, hi posen un altre pal horitzontal que s’aguanta per la simple pressió i contacte amb els verticals.

El joc s’inicia. Uns salten amb els peus junts, altres fent la tombarella, d’altres superen l’alçada “per davall” davant la rialla còmplice d tots. Joc tranquil, sense condicionants de temps, tot el material a l’abast, tots junts compartint un mateix joc, sense pressa... la jornada és llarga i el bestiar té molta gana!

 

 

Jocs de pastors: clavar el pal

Etiòpia ens ofereix estampes bucòliques. Com aquesta en què trobem un grup de nens i nenes al mig de la pastura, agrupats per sexes, i cada grup absort en la seva feina... jugar! Les nenes de la dreta estan jugant a una variant d’awalé, damunt del fang mullat i utilitzant pedres. Els nens, en canvi, estan engrescats en una estranya activitat...

M’hi acosto i veig com entre les ovelles i les vaques que pasturen tranquil·lament ells gasten totes les seves energies en mostrar l’habilitat i la força els uns als altres.

 

El joc consisteix en llançar fort el pal que els acompanya tota la jornada a fi de clavar-lo al fang i a la gespa humida per la pluja. Al fons, el salt d'aigua de les cataractes de Tis Abay passa desapercebuda als interessos dels nens.