Un dels elements natural de joc més conegut arreu per les diferents cultures del món és el dels pidos o de la taba. Per a les múltiples varietats del joc, depenent del lloc on ens trobem, s'utilitzen materials diversos com ara pedretes, boles, cargols, cauris... o un os que es troba a la pota d'alguns mamífers com ara ovelles, vaques, porcs...
A Argentina encara hi ha el record viu del joc, i la seva pràctica esdevé una mena de mostra de les manifestacions lúdiques d'antany vinculades als gauchos. Era, per tant, un joc rural on s'hi jugaven diners i que, per això, es jugava d’amagat, clandestinament. Mai es va legalitzar. Avui és possible veure-hi jugar en festes o fires com la de Mataderos, a la mateixa ciutat de Buenos Aires. Per això, potser també, s'ha convertit en una mena d'objecte de col·leccionista i es pot trobar a fires com la de San Telmo junt amb altres objectes lúdics com el "sapo" que veiem a la imatge.
A Argentina es
juga entre 2 persones en un camp de joc que es caracteritza, especialment, per
un terreny tou i una mica humit anomenat «formatge». Aquest formatge es
divideix en 2 parts, mitjançant una línia ben marcada. A partir d'aquesta línia
cada jugador ha de prendre una distància d'aproximadament 6 metres des d’on llançarà
la taba (os de vaca) cap al formatge amb el requisit de que passi la línia cap
al costat contrari -si no sobrepassa la línia, repeteix el tir-.
Un
cop fet el llançament per part dels dos jugadors, s'analitza qui ha guanyat.
La taba pot caure en diferents posicions:
-
Amb la part llisa cap amunt: SORT. És guanyadora.
- Amb la part buida cap amunt: CUL. És perdedora.
- En forma vertical, anomenada Pinino, que és sempre
guanyadora i es paga doble o triple però, únicament, quan tots dos jugadors prèviament
s’hagin posat d'acord en jugar amb aquesta posició
Qualsevol altra posició en què caigui la taba no
és vàlida.
A
més participen diversos apostadors, que juguen a el tir de qui ells triïn.
Normalment les apostes són per diners, però també es aposten altres béns o
pertinences.
