Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Morra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Morra. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de maig del 2020

Activitats i jocs per al confinament (61): La morra




Com es juga a la morra?

És un joc senzill de jugar però per a guanyar cal estar molt atén i tenir 
agilitat mental.
Nombre de jugadors: Es pot jugar un contra un o bé per parelles.
Material: no se’n necessita.
Objectiu: encertar el número resultat de sumar els dits que treuen, alhora, 
els dos jugadors que s’enfronten.
Explicació: Imaginem que s’enfronten A contra B. Alhora avancen una
mà en qualsevol de les posicions que veiem a la imatge mentre criden, 
per tal que no hi hagi confusió, el número que creuen que resultarà 
de la suma de la puntuació dels seus dits més les del contrari.
Així, per exemple, si A treu 2 dits i B en treu 3 la suma total és 5. 
Pot passar: 
  • Que algú dels dos ho encerti, aleshores tindrà un punt 
  • Que cap dels dos ho encerti, tornen a tirar  
  • Que ambdós encertin el número, en aquest cas no es comptabilitza
  • i tornen a tirar 
La partida acaba quan un dels dos jugadors arriba a la puntuació 
acordada, generalment 10 punts. 
En aquest cartell -italià- tens la puntuació possible: 
Fixa't que si tu per exemple treus un 2, per lògica el número que has de 
cridar sempre ha de ser més de 2 i menys de 8 perquè el teu contrincant 
com a molt traurà un 5.
En aquest enllaç trobaràs més imatges i vídeos del joc de la morra.  



 https://juguemoensplantem.wordpress.com

divendres, 29 de juny del 2018

El joc de la morra

En aquest enllaç trobareu una interessant entrevista a Rafa Balagué, membre destacat de l'associació Morrapita i impulsor de la pràctica del joc de la morra. El títol de l'article: "Jugar a la morra és una filosofia, una manera molt curiosa d'intuir i conèixer el teu contrincant"
Imatge i article extret de http://xarxanet.org 

dissabte, 10 de març del 2018

Quina morra! El joc d'estratèfies per als nous pirates!







El 16 de març, a les 19:30 i a l'Església Nova de Sant Carles de la Ràpita es presentarà el llibre «Quina morra! El joc d’estratègia per als nous pirates», el cinquè títol de la Col·lecció l’Ermità, un llibre que ens descobreix la morra, un joc d’estratègia que es juga amb les mans i que consisteix en endevinar el número que sumen els dits mostrats per dos adversaris. Un joc mil·lenari, que va viatjar per tot el Mediterrani i que a Catalunya va arrelar amb força a les Terres de l’Ebre i a poblacions com Sant Carles de la Ràpita. Aquí ha revifat gràcies a l’associació Morràpita, que promociona i difon el joc de la morra a través de diferents projectes, com és el cas d’aquest llibre.
Amb pròleg del reconegut folklorista Amadeu Carbó, «Quina Morra!» explica, de la mà de Rafa Balagué (membre de Morràpita), els orígens del joc, la seva història i la recuperació actual. I també ens dóna totes les claus per jugar-hi. A més a més, a través de cinc relats plens d’imaginació del jove escriptor rapitenc David G. Caballero, el lector podrà reviure on, qui i com es jugava a la morra en diferents èpoques del passat.
Tots els textos del llibre estan acompanyats per suggeridors dibuixos de l’il·lustrador Ferro així com per imatges històriques i descriptives que ens ajudaran a entendre millor com es juga a aquest joc, senzill i apassionant.
Per a saber-ne més sobre la presentació.

divendres, 18 d’agost del 2017

De l'origen i fi del joc de la morra, a l'ARA



Jugant a la Morra a Horta de Sant Joan
Reprodueixo l'article De l'origen a la fi del joc de la morra aparegut ahir al diari ARA i que dóna interessants pistes de la vigència d'aquest jocs a principis del segle passat:

Josep Pijoan (Barcelona, 1879 - Lausana, 1963) a La Veu de Catalunya (17-VIII-1906). Avui fa 111 anys de la publicació d’aquest article sobre un joc que ajudava a passar l’estiu. 



Comprenc que em puc tornar vell i ser nomenat d’algunes d’aquestes acadèmies “sucursals” que per aquí s’estilen. I no fóra això el que m’espantaria més, sinó que amb tant honor temo que em vingui un desvaneixement de sabiduria; cosa que sol succeir, perquè, com deien els antics, els déus desvaneixen an aquells que volen perdre. És per això que m’he determinat a escriure, de viu en viu, el meu discurs d’entrada, escollint un tema de sagacíssima investigació [...] He regirat el museu de Nàpols i la Col·lecció Campana, i mil col·leccions més, de vasos grecs, per poder demostrar l’antiguitat i la noblesa d’aquest joc, que ha vingut tant a menys, sense que ningú s’ho expliqui. Jo fins crec que en les batalles al davant de Troia, els herois homèrics se feien a la morra a qui tocaria ser el primer en el combat. [...] En l’Edat Mitjana trobem mil representacions o miniatures a on està dibuixat el joc de la morra començant pel famós manuscrit de la Catedral de Rosano, a on els saions es juguen a la morra la túnica de Crist. La circumstància de no venerar-se cap relíquia dels daus de la Passió, [...] fa que jo m’inclini a suposar que el miniaturista s’atenia a una interpretació antiga i molt autèntica del text de l’escriptura. [...] Avui tothom ja pot apreciar l’enorme decadència d’aquest joc. Si es demana a una senyora si vol jugar a la morra, i no a les fosques com deia Ciceró, pot ser que se n’ofengui. Fins n’hi haurà que no sabrien jugar-hi. La meva memòria acadèmica els ho explicarà amb tota mena de detalls. I anticipo ja que és cosa delicada aquesta tècnica del joc, perquè la morra presenta avui dues varietats: la pròpiament llatina i la que jo en dic tarragonina, perquè es juga només al camp de Tarragona. En la llatina hi cap endevinar tots els números de l’un al deu, la segona és molt semblant als nostres parells i senars. [...] En jugar tots els números compresos entre u i deu, o sigui sobre tots els dits de les mans, canvien les probabilitats per a cada número. És necessària una agudíssima psicologia per a endevinar el número que us traurà el contrari. En canvi, en la morra tarragonina no poden ser més que parells o senars. No hi ha remei... La meva memòria anirà acompanyada d’un quadre del càlcul de probabilitats, fet per un gran matemàtic. A més hi haurà uns apèndixs amb un mapa i moltes figures, una apuntació musical folklòrica dels crits que es fan jugant, i un mostrari dels ganivets amb què s’acaba generalment la morra!

JOSEP PIJOAN 1906 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús 
Actualitzada el 17/08/2017 00:00

http://www.ara.cat/opinio/lorigen-del-joc-morra_0_1852614721.html

dissabte, 17 de juny del 2017

Quina morra!!!

Del 8 al 10 de setembre tenim una cita amb la morra i els jocs tradicionals a Sant Carles de la Ràpita!


dimecres, 23 de setembre del 2015

CATALUNYA país invitat al festival TOCATÌ de Verona


Aquest cap de setmana Catalunya ha estat l’epicentre de la cultura lúdica i protagonista absolut a TOCATÌFestival Internazionale dei Giochi in Strada celebrat a la ciutat italiana de Verona.
El festival, que enguany ha arribat a la seva tretzena edició, ha tingut Catalunya com a país convidat i tot el programa d’activitats s’ha dissenyat al seu voltant. Els quatre dies que ha durat l’esdeveniment, des del dijous 17 al diumenge 20, Verona ha canviat de fesomia, ha vist com carrers i places s’omplien de jocs tradicionals de Catalunya i arreu onejaven senyeres, ha sentit parlar català, ha gaudit d’exposicions i xerrades que han tractat diferents vessants del nostre patrimoni lúdic, ha escoltat les nostres músiques i ha ballat les nostres danses! 
 

El divendres es va iniciar, de forma oficial, el festival amb una desfilada amb tots els grups de jugadors participants. La marxa, encapçalada per grups de música tradicional, va sortir de la cèntrica plaça Erbe i va recórrer el Corso Sant’Anastasia fins la plaça que porta el mateix nom on es van fer els parlaments i la rebuda oficial. Al voltant de 200 persones hi van participar en representació dels clubs o associacions de jocs com ara la morra de Sant Carles de la Ràpita, la trisella d’Ascó, les curses de pedres, de la cullera, del cresol i de taleques de Prat de Comte, les bitlles catalanes o de sis de Reus, les bitlles pallereses d’Isil, la cursa de dolls de Cadaqués, el bèlit de Girona i el bòlit d’Anglesola, l’aixecada de càntirs d’Argentona, la pilota a mà al carrer, les baldufes i el futbol botons. Els acompanyaven diverses formacions musicals i de dansa com els Ministrers del Sabre, Grup Riu, el grup d’havaneres Espingar i la Factoria Mascarò, amb quatre cap grossos escapats de la Patum de Berga! 
 
 
 
La comitiva la tancava la colla castellera Xiquets d’Alcover que al llarg del trajecte va anar aixecant diversos pilars davant una senyera de més de sis metres de llargada i que ocupava tot el Corso! El moment més emotiu d’aquest acte fou quan van aixecar un castell davant l’església i tot seguit, la cobla Sant Jordi va tocar Els Segadors. 

 
Tot seguit es va donar per iniciat el festival procedint al tall de la cinta que donava accés a dues exposicions representatives del món lúdic català:
  • Els jocs de Joan Amades, realitzada per la Companyia de Jocs l’Anònima i,
  • El joc entre la tradició i la modernitat, produïda conjuntament entre INEFC Lleida i l’associació cultural LoLlaüt d’Ascó.

 

A les imatges podeu veure el procés de muntatge d’ambdues exposicions en el marc excepcional de l’església de San Giorgetto.  


L’exposició El Joc, entre la tradició i la modernitat consta de 18 lones (1m x 2m cadascuna) que mostren el procés d’organització d’un gran muntatge de jocs tradicionals al petit poble d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, l’agost de 2008. La idea és comparar els jocs tradicionals de Catalunya del segle XXI amb els que va pintar Pieter Bruegel “el Vell” al famós quadre Jocs infantils, al 1560. El resultat és una mostra atractiva, molt visual i atraient que permet al visitant adonar-se de l’evolució, o no, de molts jocs en els darrers cinc cents anys.

 
D’altra banda, l’exposició El jugar de Joan Amades és una producció pensada en motiu de la celebració dels 125 anys del naixement de l’insigne folklorista català. La mostra s’inicia amb un panell que presenta la coneguda auca Jocs de la mainada que va recollir i publicar Amades. A partir d’aquesta auca es presenten diversos expositors amb jocs i joguinetes populars i tradicionals que comparteixen protagonisme amb d’altres d’actuals. Així l’exposició el què pretén es cridar l’atenció al visitant, fer-lo pensar, captivar-lo amb els objectes tot donant pistes per a que es reflexioni sobre l’evolució dels jocs, dels materials de joc, de les regles del joc.
Si esteu interessats en disposar d’aquestes exposicions us podeu posar en contacte a través d’aquest enllaç-.
El dissabte i el diumenge Verona va ser un riu de gent de turistes que visitaven la ciutat, és cert, però també de moltes famílies que, coneixedors del festival, resseguien carrers i places amb el plànol buscant, un a un, els jocs que s’hi presentaven. Les imatges no enganyen: nens, joves i adults jugant arreu o veient les exhibicions dels jugadors catalans i italians.
 
 
 
L'associació cultural Lo Llaüt va representar a les Terres de l'Ebre amb el recuperat joc de la trisella:


També, de les Terres de l'Ebre van ser-hi presents representants de Prat de Comte que van mostrar les seves tradicionals curses: de l'ou, del cresol, de pedres i de taleques:


Entre els jocs més espectaculars que vam poder veure tenim el de la morra, en la qual hi va haver representació catalana de la mà dels amics de la morra de Sant Carles de la Ràpita.


També van resultar curioses les exhibicions de curses de dolls de Cadaqués: 
 
A banda del desplegament de jocs el festival també va oferir espais i activitats molt diverses com ara una botiga de jocs i llibres, concerts, tallers de construcció de joguines amb materials de l’entorn, jocs reciclats, ludoteques infantils, cinema amb pel·lícules relacionades amb el món del joc, conferències...


Entre aquestes cal destacar les presentades per Imma Marín, que va tractar el tema dels Festivals de jocs, Barcelona juga d’Oriol Comas -especialista en jocs de tauler-, El joc tradicional en la integració de la persona amb discapacitats físiques a cura de Maite Trepat i Lluís Nadal, Els jocs en la Història amb Carme Jiménez que va explicar l’organització de les cinc jornades de jocs tradicionals realitzades a Catalunya entre el 2008 i el 2012, La Patum infantil amb l’Òscar Garcia, i Les auques de jocs, recurs per a treballar a l’aula de Biel Pubill.  
 

A la imatge els membres de la Cia. de Jocs l'Anònima, responsable de l'organització de l'àmbit de jocs de TOCATÌ 2015.
 
En aquest enllaç podeu consultar el programa oficial, amb la descripció dels jocs, catalans i italians, que s’hi van presentar.  
 
Tot seguit trobareu diversos vídeos i articles que es fan ressò del TOCATÌ 2015:
 
Una passeggiata tra il Tocatì 2015


  
Corriere del Veneto
Nortao
Vilaweb
Verona Sera
Proloco d’Italia