Baixant amb el carricotxe o carraca

Anys enrere els "carricotxes", carraques o cotxes de coixinets se'ls feien els mateixos nois amb quatre fustes ben disposades sempre que tinguessin a l'abast, és clar, els coixinets corresponents. 

Avui és més fàcil veure als nois i noies patinant o, encara millor, amb skates o bé patinets -algun elèctrics!-. Malauradament la construcció de les carraques ja no forma part ni dels interessos ni de les habilitats i destreses dels joves. Tanmateix, de tant en tant, encara se'n pot trobar algun que s'ho passa d'allò més bé amb aquest aparell. 

 

 https://youtu.be/ek8-qORG0iw

L'artesa de carraus i matraques de Mansilla de las Mulas

 

Fins fa poc César Rodriguez Iban encara feia matraques i carraus de tota mena i mides al seu petit taller de Mansilla de las Mulas. Ara ja ha deixat de fer-ne però encara té una bona caixa plena d'aquest instrument tradicional.

El Sayagués, una talabarderia zamorana on trobar petits tresors

 

La talabarderia "El Sayagués" (C/ Costanilla) de Zamora manté aquell aire de comerç antic, tradicional, on es poden trobar petits tresors com pilotes fetes amb pell de gat, especials per a jugar al frontó, caça fardatxos, panderetes i timbals, carraus, corns per fer so, rebellugues, forques, gaiates, corretges, cabassos, cascavells...  

Carraus i matraques per donar... però no per vendre

Jacinto San José és un jubilat d'Urueña aficionat a treballar la fusta que des de fa una colla d'anys es distreu fent carraus i matraques de tota mena al seu petit taller. Quan algú truca a casa seva -situada casualment a tocar del carrer Bolinche- i demana per ell ja intueix què deuen voler: carraus!!!

I és que des de fa una pila d'anys que a tothom que hi va i li demana li regala un carrau. I ja pots insistir en demanar-li preu o voler-li pagar que ell, res de res, té els carraus per adonar, però no per a vendre!!!

És fascinant el petit món que s'ha creat entre quatre parets a tocar de la "cotxera" de la gran casa situada al centre d'Urueña. Hi ha ferramentes de tota mena ben col·locades i ordenades, i pel sostre, aquí i allà, apilades trobem carraques i més carraques.

Comenta que la seva especialitat és fer carraus, i que en té de repartits per tota la península però que, curiosament, no n'hi ha cap dels seus a la col·lecció de la Fundació Joaquín Díaz que es troba a la mateixa localitat!!! Amb tot, també s'ha atrevit a fer altres petites joguines més o menys complicades com ara espases, figures d'animals i fins i tot les conegudes "gallines menjadores".

Un plaer poder compartir una estona amb aquest artesà del tot altruista i veure la mirada viva i il·lusionada quan parla de les seves creacions. Recordeu, "carraus i matraques per a donar... però no per a vendre!!"

Col·lecció de la Fundación Joaquin Díaz

 

La Fundación Joaquin Díaz és un referent en relació a la recerca, conservació i difusió de la música popular i tradicional, tant en el vessant instrumental i d'objectes sonors com d'arxiu de partitures i fons sonor. És per això que és una visita obligada per als qui ens agrada la música, i un lloc de referència i de visita obligada per a trobar joguinetes i instruments populars senzills.

Passejar per les sales és un plaer per la vista i una invitació a fotografiar, apuntar i preveure quan podrem construir aquella flauteta, aquell carrau o aquella pandereta. 

Precisament de carraus i matraques en tenen una mostra extraordinària, amb models de tota mena.  

I no menys extensa és la mostra de castanyoles i altres elements sonors populars, alguns d'ells d'infantils, com ara panderetes, sonalls, castanyetes...

I encara ens deixem tota aquella varietat d'instruments de corda com les violes. 

I encara ens deixem tota aquella varietat d'instruments de corda com les violes. 

Com deia a l'anterior entrada del bloc, vam tenir ocasió de fer la donació del nostre llibre Quina canya! Joguinetes per a l'arxiu de la Fundació, la qual cosa ens honora ja que pensem que el nostre treball és una humil contribució al coneixement i difusió dels instruments populars infantils.  

Els jocs de Joan Amades a Joc a joc de plaça a plaça

Ahir divendres els carrers i places d'Ascó es van convertir, un any més, en escenaris de jocs populars i tradicionals. Aquesta activitat, organitzada per l'Associació Cultural Lo Llaüt i que compta amb la complicitat de l'Escola Sant Miquel d'Ascó i de l'Institut de Flix, es va iinciar el 2003 i, des d'aleshores, ja està inclosa dins la programació de l'escola.

 

 

 

 

El plantejament i objectius inicials no han variat. La idea és recuperar, almenys per un dia, els espais tradicionals de joc del poble tot organitzant jocs que monitoritza i dinamitza l'alumnat de 1r d'ESO per als nens i nenes de 5è i 6è de primària. Així en aquestes tretze edicions s'han editat dos dossiers d'activitats, un que recupera els jocs populars d'Ascó del segle XX i un segon, titulat Els jocs dels moriscs, que recull tot un seguit de jocs i activitats lúdiques que es practicaven fa 400 anys, a principis del XVI -aquest recull es va fer en motiu de l'expulsió dels moriscs el 1609-.

Enguany, però, coincidint amb la commemoració del 125è aniversari del naixement de Joan Amades i Gelats, Lo Llaüt s'ha volgut afegir als actes de celebració i ha organitzat un "joc a joc" especial, centrat en el llibre d'Amades "Auca dels jocs de la mainada". El llibre, com bé sabeu, recull i interpreta una auca del s. XVII de jocs tradicionals -possiblement la "primera enciclopèdica lúdica visual" catalana-. 

 

 

 

És per això que Lo Llaüt i la Cia. de Jocs l'Anònima han editat una lona que mostra l'auca. A partir d'aquest material els nens i nenes van poder conèixer i practicar els jocs que ja hi havia al segle XVII.

 

Un dels jocs que més va cridar l'atenció va ser el de la carraca amb el qual es van poder deixar anar costa avall.

 

Altres jocs que apareixen a l'auca i que van poder jugar van ser la gallina cega, saltar a corda, llençar rebellugues, la trisella, els tello o flèndit, les botxes amb trucs, cavalcar amb graneres o les indiaques.

 

 

Com sempre cal destacar l'ajuda dels alumnes de 1r d'ESO de l'institut de Flix que, voluntàriament, s'afegeixen a la tarda de jocs i gaudeixen dinamitzant els jocs, mostrant-los als seus companys més petits i tenint cura del seu correcte funcionament.

Si esteu interessats en veure imatges en vídeo podeu consultar Vídeo Ascó Televisió.