Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nina. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de gener del 2022

Noemí Batllori: “Cada joguina porta a dins un record”

Us deixo un fragment de l'article de Bernat Puigtobella, editor de Núvol (04/01/2022):

Fa uns mesos vam decidir desprendre’ns la cuineta de la nostra filla. Ja se li havia fet petita, les portes dels armaris havien sortit de polleguera i els fogons estaven trencats. Abans d’abandonar-la al mig del carrer, vam saber que al cor de Gràcia hi ha l’Hospital de Joguines, un centre de restauració que ha fundat Noemí Batllori (Barcelona, 1976), on es reparen joguets o s’accepten donacions de nines, peluixos, joguets, cuinetes i cases de nines que clamen per una segona vida. Aquesta setmana he sabut que la Noemí ja ha restaurat la cuineta i, el que és més bo, l’ha venuda a una família que li donarà una nova oportunitat. El projecte de Batllori, que és il·lustradora i ha publicat tres llibres infantils, no s’acaba aquí. També dirigeix el Taller de Maquetes i ha creat amb tot de nens del barri de Gràcia el Museu Més Petit del Món. Parlem amb ella de tot plegat.

Com va néixer la idea de fer un hospital de joguines?

Tot va començar a casa, ara fa sis anys. A la meva filla, la Gala, que ara ja té vuit anys, se li va trencar una nina. Per evitar un disgust a la nena ens vam empescar que la portaríem a l’hospital de joguines. La vam curar com vam poder, posant-li una bena, perquè es veiés que havia anat a urgències. A partir d’aquí, em vaig apuntar la idea de fer un hospital de joguines en una llibreta on m’anoto possibles projectes o idees. Un any més tard, pels volts de Nadal, vaig veure que es feien campanyes de recollida de joguines noves. Vaig pensar que es podia fer també una crida per recollir-ne d’usades. A casa en teníem de la Gala que ja li venien petites i vaig tenir ganes de donar-los una segona vida.

I vas començar a recollir joguines.

Sí, la gent em va començar a trucar per fer-me donacions de joguines i vaig començar a reparar-les. L’hospital recupera joguines velles per tornar-les a posar en circulació, però també arregla desperfectes de joguines que els seus amos volen salvar.

Quin tipus de joguina t’arriba més sovint?

Ara mateix, si mires aquest prestatge, veuràs que els pacients que tenim ingressats a l’hospital són majoritàriament peluixos i nines, objectes amb una càrrega emocional important. Cada joguina que em porten sempre va acompanyada d’una anècdota personal, un record que batega amb una història d’infància. Rere l’impuls de recuperar una nina o una joguina sempre hi ha les ganes de tornar a aquella història.

Vols dir que més enllà de l’objecte que et porten, hi ha una experiència terapèutica.

La gent ve amb la joguina i m’explica un record. Amb el temps m’he adonat que part de la meva feina és escoltar aquella persona que necessita reviure un moment de la seva vida. Cada joguina porta a dins un record.

Quina mena de records són?

N’hi ha de colpidors. Els hauria d’escriure per poder i se’n podria fer un llibre. Un dia em va venir una noia i em va dir que era dels Estats Units i que havia vingut de petita amb els seus pares a viure a Barcelona i que l’únic record que conservava d’aquella època era aquella nina. O em ve gent que em porta joguines comprades a Suïssa, en un viatge que havien fet els pares i les volen restaurar perquè són peces úniques. També hi ha pares joves que que volen restaurar els seus peluixos fetitxes d’infantesa perquè en puguin gaudir els seus fills…

Per tant et lliuren objectes de gran valor sentimental…

Hi ha gent que li costa dipositar-lo aquí, els veus inquiets, et pregunten quants dies s’estarà a l’hospital, em truquen i em pregunten quan ho tindré acabat. Això és una mica com el quiròfan. Jo puc obrir un peluix en canal i buidar-lo per dins amb la mateixa impassibilitat que un cirurgià que no té un afecte personal envers el seu pacient. Soc capaç de curar-los perquè els puc manipular sense tenir aquesta implicació emocional.

Quines són les joguines més resistents?

Son les joguines antigues de fusta, que estaven fetes amb materials més sòlids, construïdes amb més cura. La fusta d’avui és un conglomerat i abans es feien amb fusta de veritat. En canvi, les joguines de plàstic, que es fabriquen en sèrie, són molt més difícils de recuperar si no canvies tota una peça. Per restaurar nines de plàstic hauria de tenir una impressora 3D per poder reimprimir un braç, per exemple, però aquest no és el camí que m’interessa. Per salvar nines de plàstic necessito donants. A vegades aprofito nines de donacions per tenir recanvis d’iris d’ull, pestanyes, cames, braços…

I si algú vol fer-te una donació, què ha de fer?

Poden contactar amb mi a la pàgina web o per correu a info@hospitaldelesjoguines.com

Entenc que un dels objectius de l’hospital és la sostenibilitat.

Sí, les tres R: reciclar, recuperar i reutilitzar les joguines. I conscienciar a l’hora de comprar-ne, perquè també es poden comprar coses boniques de segona mà.

Però també són les persones que es recuperen, no només les joguines…

És cert, fa uns anys vaig col·laborar amb el casal d’infants del Raval, on vam fer un taller per arreglar joguines dins un projecte que es deia Vincles, que tenia per objectiu ajudar les mares dels nens que anaven al casal a conèixer-se i precisament a fer vincles entre elles. Són dones que sovint viuen tancades a casa, aïllades, sense gaire relació amb persones de fora del seu cercle familiar. Jo els volia transmetre que així com arregles la joguina també pots superar un disgust. I juntes, mentre cosíem peluixos, vam generar una complicitat.

Trobareu tot l’article en aquest enllaç.

diumenge, 9 de gener del 2022

Escultura en bronze al centre comercial Leclerc de Clermont Ferrand


Qualsevol excusa és bona per recordar-nos que hem de portar el nostre joc -joguina- a sobre!

divendres, 31 de desembre del 2021

Nina feta amb panotxa i fulla de panís

Aquesta nina ha estat fet per José Manuel Garcia Fernández, investigador, col·leccionista i artesà de joguines tradicionals fetes amb elements de l'entorn natural. A més, ell és un dels promotors del centre d'interpretació de la joguina "Recuncho das Argalladas", que es troba en un magnífic pazo de la localitat de Vilanova de Lourenzá (Lugo).



dimarts, 3 d’agost del 2021

Ninots de rames d'auró

L'estiu permet fer sortides per la natura més relaxades ja que el dia es més llarg i podem gaudir de les escapades més estona. És un bon moment per fixar-nos més en l'entorn natural -flora, fauna i elements geològics- i posar en pràctica la nostra habilitat per a fer petites joguines. 
Seguint el fantàstic llibre Joguines de la natura, de Christine Armengaud, aquest cop he buscat un arbre característic de les zones ombrívoles de la serra de Montsant o Prades, l'auró.

Les rametes de l'auró es disposen de forma característica. Si trobeu les rametes seques les podeu agafar i amb molta facilita aconseguireu l'estructura que us recordarà la figura humana.
Busqueu algun aglà o boletes de ginebró o de savina i col·locades a la part superior de la rama faran la funció de caparrons!


 
 
Sens dubte una distracció senzilla per a posar en pràctica quan es va amb canalla per la muntanya. 

dijous, 15 de juliol del 2021

Taller de construcció de joguines a la biblioteca Pere Anguera de Reus

La biblioteca municipal Pere Anguera de Reus segueix amb el programa d'estiu on la lectura i els jocs en són els protagonistes durant els mesos de juliol i agost. Aquest dimarts hem seguit construint joguines i instruments de canya a partir del llibre Auca de jocs d'Ascó...
Aquest dimarts han triomfat els paracaigudes:



I en particular les nines de canya, inspirades en les nines que fan els nens i nenes de l'Atles, i que com veieu a les imatges han sortit totes precioses, cadascuna amb el toc personal que li ha donat el seu creador/a.







Si esteu interessats en aquests tallers poseu-vos en contacte a través d'aquest correu.

dijous, 3 de juny del 2021

Nina de terracota

Nineta de terracota del segle XI localitzada a la plaça de Sant Jaume de Tortosa. La trobareu al Museu de Tortosa.

dissabte, 29 de maig del 2021

La pepa Marga

Ahir, la Marga, ens va fer un regal inesperat i entranyable: una pepa que amb la mirada i el vestit ho diu tot d'un temps... Com no podia ser d'altra manera, a aquesta pepa li hem posat de nom Marga!
Mil gràcies!!!!

dilluns, 24 de maig del 2021

Se'ns gira feina!!!!

 
Amb aquests camps plens de roelles se'ns gira feina!!!!

dimarts, 23 de febrer del 2021

Nines retallables

A una exposició que pretén mostrar L'Univers dels jocs i els joguets populars no hi podien faltar les entranyables nines retallables, amb els seus vestits i tota mena de complements. Segur que quan la trobeu us tornaran al cap milers d'anècdotes i records. 
 
Lloc: Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta  
Dates: fins al 28 de febrer de 2021   
Contingut: més de 450 jocs i joguets populars de la col·lecció de Biel Pubill

dimarts, 16 de febrer del 2021

La Lupita us espera al Museu de les Terres de l'Ebre

La Lupita mexicana, de paper maixé, us espera a una de les vitrines de l'exposició L'Univers dels jocs i els joguets populars. Aquest tipus de nina és una de les joguines clàssiques a l'imaginari infantil de Mèxic. Podríem dir que, en un moment o altre, ha entrat a totes les llars d'aquest país, gràcies a això molts artesans que treballen amb aquest material poden seguir vivint del seu treball.

Lloc: Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta  
Dates: fins al 28 de febrer de 2021   
Contingut: més de 450 jocs i joguets populars de la col·lecció de Biel Pubill

dissabte, 22 de febrer del 2020

La nina de l'abundància


Secularment l'home ha tingut la necessitat de creure en les virtuts de certs objectes o elements de la natura als quals atorguen poders màgics o sobrenaturals. Disposar d'un fetitxe o un amulet dóna seguretat a qui el portar i, en el seu imaginari, el protegeix.
Les cultures prehispàniques d'Amèrica tenien també les seves creences en relació als poders de determinats objectes. El pas del temps ha fet que alguns d'aquests objectes prenguessin una fesonomia concreta, és el cas dels petits ekekos i de les nines de l'abundància fetes amb llabors diverses. 

dissabte, 16 de febrer del 2019

Taller de construcció de nines berbers


Aquí teniu diferents models de nines berbers fetes a l'institut de Flix amb l'orientació i la traça de dues mares que ens van ensenyar com se les feien de menudes. Sens dubte, una molt bona pràctica!

divendres, 25 de gener del 2019

El joc a les comunitats d'aprenentatge

A l'institut de Flix hem donat un petit però ferm pas en el treball amb les anomenades comunitats d'aprenentatge. Les comunitats d'aprenentatge proposen la transformació global del centre, vinculant el professorat, les famílies, i els agents educatius del territori amb accions adreçades a l'assoliment de l'èxit educatiu de tot l'alumnat i la superació dels conflictes. 
Amb aquest propòsit hem volgut encetar aquest camí obrint la porta a que els pares dels nostres alumnes ens facin aportacions del seu saber i del seu coneixement. 
És així com ens vam posar en contacte amb la Mouna, mare de la Chaimaa Chemlal, demanant-li de venir al centre, a les aules de 1r d'ESO, a explicar i ensenyar com fer nines amb material de l'entorn natural. Hem d'agrair la seva total predisposició des d'un primer moment i el fet que ella mateixa busqués la Fatima, mare de l'Osama Ghaddari, per a venir a fer aquest taller.
Vam demanar que vinguessin perquè, tal com promou el Departament d'Ensenyament, a través de les comunitats d'aprenentatge es consolida el model de centre inclusiu i acollidor. Ambdues, la Mouna i la Fatima, són nascudes al Marroc i de petites jugaven amb nines que es feien elles mateixes. El fet d'explicar la seva experiència, de mostrar com amb elements tant senzills es poden fer joguines entranyables, de sentir-se protagonistes i escoltades pels nois i noies sens dubte afavoreix aquesta inclusió per part de tota la comunitat educativa.
Haver escollit com a taller construir una nina no és a la babalà. Hem lligat aquesta activitat al projecte compartit amb el CdA d'Empúries "A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys". Recordem que des de fa un seguit de cursos el nostre institut du a terme un projecte centrat en l'estudi i interpretació dels models lúdics d'època grega i romana al llarg del curs i que finalitza, cada any, amb una estada a l'Escala on l'alumnat pot dur a la pràctica els jocs apresos en els mateixos indrets que, suposadament, els realitzaven els nens i joves emporitans fa més de 2.000 anys. 
En el marc d'aquest Treball de Síntesi, entre d'altres, l'alumnat fa una performance on simula l'acte d'ofrena de les nines a les deesses com a símbol de pas de l'edat infantil a l'adulta. Enguany, quan ens desplacem a Empúries, les nines que oferiran seran les que han après a fer gràcies a l'ajut inestimable de la Mouna i la Fàtima.