Jocs de bous... sense bous!

En el recentment celebrat Congrés de cultura popular i tradicional de les Terres de l'Ebre i dins l'àmbit temàtic de Bous vàrem poder conèixer diferents jocs d'introducció a aquest món, adreçats als més petits, i que es poden fer sense els animals.
Alguns d'aquests jocs van ser:

1. La vaca cega. Necessitem un terreny de joc ampli i ple d'obstacles. Els jugadors s'agrupen en parelles. Un d'aquests farà de bou i li taparem els ulls amb un mocador. L'altre jugador l'haurà d'anar guiant des de la distància, tot cridant-lo, fins que arribi al lloc establert -si hi ha molts participants es pot fer el joc en grups i, sobretot, cal tenir en compte que depenent del nombre de jugadors la cridòria és impressionant!-.

2. Els retalladors. Delimitem clarament un terreny de joc -si es vol en forma de plaça de bous- i en un espai hi marcarem una mena de tancat on hi haurà el bou. Un dels jugadors farà de bou i portarà al cinturó i per la part de l'esquena tot de cintes penjades en vercor. A la vegada portarà un parell d'adhesius que intentarà enganxar a qualsevol dels altres jugadors que fan de retalladors. Com és sabut, els retalladors han de posar-se per davant del bou evitant que els toqui i acostant-s'hi el màxim possible. Doncs bé, aquest és l'objectiu dels retalladors que aconseguiran un punt cada cop que estirin una cinta del bou evitant ser tocats per aquest amb una enganxina. Si un retallador rep una enganxina ha de sortir del terreny de joc i esperar que un altre retallador aconsegueixi prendre-li una cinta al bou i li porti a aquest -és la manera de salvar-lo o de permetre que torni a fer de retallador-.
3. Els anelladors. Per aquest joc necessitem quelcom que simuli el més realment possible un bou -durant el congrés vam disposar d'un bou de cartró pedra fermat damunt una carretilla que va fer les delícies dels més petits!-. Com també bé sabeu les demostracions d'anelladors consisteixen en intentar posar tantes anelles com sigui possible en alguna de les banyes del bou. En aquest joc l'objectiu és el mateix evitant, lògicament, ser agafat per la carretilla!.

Exposició Jocs tradicionals a les Terres de l'Ebre

Dintre del programa del congrés de cultura popular i tradicional de les Terres de l'Ebre vam poder veure, per primer cop, una exposició centrada en els quatre àmbits que tractava el congrés: gastronomia, música i dansa, bous i jocs tradicionals.
La mostra, que segons sembla serà itinerant, és formada per 8 grans plafons magníficament il·lustrats amb fotografies de cada apartat i amb un text introductori. A continuació us adjunto el text de Lavega, Costes i Pubill que acompanyava els dos plafons dels jocs tradicionals:

A- Els xiquets omplien els carrers i ara als patis de les escoles.
De vegades, se sent dir és que ara, els xiquets i xiquetes ja no juguen com abans. I la persona que ho diu no va errada, els xiquets i xiquetes segueixen jugant però ho fan d’una forma diferent i en altres llocs.
Si abans els espais de joc eren els carrers i les places del poble i les nits d’estiu les aliades, ara els nois i noies continuen jugant al pati de les escoles o a casa.
Aquest canvi d’espais ha motivat que també ho facin el tipus de jocs.
Si volem que els xiquets i xiquetes coneguin el nostre patrimoni lúdic, cal que els pares i els educadors es conscienciïn que jugant ens formem i ens fem grans i que si formen part de la cultura d’un territori estem també practicant amb la nostra història.

B- Del treball i l’oci a l’esport Molts dels esports que actualment coneixem han sorgit d’altres pràctiques que estaven allunyades de les fites esportives tal com les coneixem ara.
Les regates de muletes o pontones que ara tornem a veure pel riu Ebre o pel mar naixen de la feina que duien a terme els pescadors o els qui empraven les barques per transportar...
Els concursos d’arrossegament de cavalls no són més que processos de deportivització d’aquelles feixugues feines d’estirar el tiràs o el barquet pels camps d’arròs. Entre l’esport i la feina sorgí pel mig la disputa, el desafiament de quin cavall de tots era el més fort i també el valor econòmic que representava el vendre un cavall que guanyava als altres.
Les tirades de bitlles actuals sorgeixen d’aquelles tirades improvisades en les tardes dels diumenges a les places dels pobles de les Terres de l’Ebre, quan juntament amb el trinquet o el joc de cartes no hi havia massa cosa per distreure’s.

C- Els jocs i la festa
Pal ensabonat al riu o a les platges de les nostres costes, curses de sacs, la paella emmascarada, curses de pedres, curses d’ous... Tots són jocs que hem practicat i encara practiquem en els dies de les nostres festes majors (altres han passat a millor vida com la solta d’ànecs al riu o al mar).
A les Terres de l’Ebre seguim mantenint un ventall molt ampli de jocs i diversions. Els dies de Pasqua, als entorns de les ermites o els masos es juga a saltar a corda, el vidu o a la gallina cega.
A Vinebre per Sant Miquel es fa el curiós joc de la corretja. A Ascó, Garcia o la Sénia es fan curses de cavalls, rucs i matxos, així com per Sant Blai a la Fatarella se’n fan de rucs. A Prat de Comte, per Festa Major d’estiu, es fan curses de pedres, de taleques, de cresol i de l’ou.
En aquest breu apunt encara hauríem de parlar de les curses de pontones o muletes que es duen a terme en el marc de la festa major de pobles riberencs com ara Flix, Móra la Nova i Móra d’Ebre; o l’important calendari de curses pedestres, on destaquem especialment la de la diada de l’Ermita de Sant Roc a Paüls-.

D- Activitats per mantenir el patrimoni lúdic
El món del joc tradicional és ple de missatges, valors i significats importants en tots els àmbits d’estudi i d’aplicació de la cultura popular. Una de les activitats que es porten realitzat a Catalunya des de fa 14 anys és l’escola d’estiu de jocs tradicionals a Horta de Sant Joan, que es coneix amb el nom de la FestCat, i que està organitzada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Cultura Catalana.
Cal destacar també les jornades i congrés -“Els jocs en la història”- , que són organitzades per l’Institut Ramon Muntaner.
En l’àmbit educatiu destaquen iniciatives com el Tradijoc que reuneix als alumnes de primer d’ESO de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, o el Patijoc a les escoles de Primària de la Ribera d’Ebre.
A través del Pla Català de l’esport a l’Escola a les Terres de l’Ebre s’organitzen trobades anuals on el joc tradicional juga un paper predominant

E- El joc encontre de cultures
De vegades quan algú ens explica un joc que es jugava abans sempre ens diu que aquell joc pertany al seu poble i que és l’autèntic. Encara que hi ha honroses excepcions, la majoria de jocs que juguem a les Terres de l’Ebre també es juguen a altres parts del món.
El que fa que els nostres jocs siguin particulars és que són practicats en els nostres carrers, places o camins i per la gent que els transita. És per això pel que un mateix joc és jugat de diferents formes entre pobles propers de les mateixes terres de l’Ebre.
Aquesta característica dels jocs tradicionals, la de la universalitat de la seva pràctica, és la que ens ha de permetre comunicar-nos entre els xiquets de diferents pobles, cultures i religions.
Als ossets o les tabes hi juguen a tot el món amb astràgals de bens o amb pedretes. El mateix passa amb les baldufes, ballarugues o barallugues i tants d’altres jocs i joguines que formen part del nostre imaginari lúdic.

Els jocs tradicionals al Congrés de Cultura Popular i Tradicional de les Terres de l'Ebre

El dissabte 29 de maig els jocs tradicionals van tenir un paper significatiu dins del congrés de Cultura popular i tradicional de les Terres de l'Ebre celebrat al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

A banda d'una exposició sobre els jocs tradicionals de la quan en parlarem en un altre moment, així com d'una exhibició i tallers de jocs, es va dur a terme una taula rodona on es va debatre sobre l'estat actual d'aquesta manifestació amb els objectius de:

• Mostrar la realitat dels jocs i esports tradicionals a les terres de l’Ebre
• Intuir el camí a seguir per al ple desenvolupament de la cultura lúdica a les Terres de l’Ebre.

El professor d'INEFC Lleida Pere Lavega va coordinar la taula on hi van ser presents:

• Jesús Auré -coordinador de Desplegament Territorial i de Relacions institucionals de la Secretaria General de l'Esport- que va parlar de la generalització d’un esport: “el de les regates de muletes o puntones” a les terres de l’Ebre, i al llarg de les seves intervencions va apuntar idees de com l'administració pot contribuir a revitalitzar un esport tradicional.
• Jaume Roda, jugador de bitlles del Club de bitlles de Roquetes que va parlar de l’experiència d'aquest joc com un esport que va sorgir d’una pràctica de lleure i d’aposta. En el seu discurs va destacar el desencís que a vegades mostren els joves a l'hora de practicar-lo més habitualment.
• Oriol Segarra, com a documentalista de la Festa del Renaixement de Tortosa, va destacar la importància d'aquest esdeveniment que és el resultat de la suma d'esforços de l'administració junt amb la iniciativa privada, i compta amb l'entusiasme i seguiment dels tortosins. En la seva intervenció va fer especial referència a l'activitat de la presentació i desfilada de banderes com a pròpia de l'activitat física.
• Finalment la meva intervenció va incidir en la necessitat de treballar el joc tradicional a l’escola com a eix vertebrador d'infinitat d'activitats que poden girar al seu voltant (història, llengua, etnologia, visual i plàstica...). Alhora vaig voler destacar el bon estat de salut que tenen els esports i jocs tradicionals de les Terres de l'Ebre que estan associats o vinculats a les festes i al riu (carreres de muletes i pontones, pal ensabonat, travesses de riu nedant, les birles, el joc de la corretja, estirada de corda...), tanmateix vaig voler, també, cridar l'atenció del perill que corren els anomenats jocs infantils -arreu en general- que han perdut el seu protagonisme als carrers i places.

Per acabar l'acte Pere Lavega va fer una síntesi de les diferents intervencions, així com les que es van produir des del públic assistent, i va referemar la idea que el joc tradicional transmet una gran varietat de valors i actituds que són cabdals per a la nostra societat, i que cal un treball constant des de totes les àrees (administració, entitats i associacions, educació) per a potenciar-los.