La
programació d’una tarda de jocs tradicionals dins de la festa de Sant Antoni s’ha
convertit, a Ascó, en una activitat arrelada i esperada, particularment pels
xiquets i xiquetes que des de primeres hores de la tarda deambulen pel pla de l’Església
delerosos per a poder participar en la diversitat de jocs que l’associació
cultural Lo Llaüt organitza des de fa dotze anys.
El
model organitzatiu és molt senzill. Es preparen tot un seguit de jocs populars
i tradicionals en diferents indrets de la plaça i tothom, grans i petits, poden
participar lliurament i gratuïta, posant-se a prova en alguns jocs (corrida de
la forca) i/o competint en d’altres (corrida de pedres).
Com
sempre, una de les proves que va tenir més fidels va ser la de la corrida de la
forca. Recordem que aquesta pràctica ja es recull en els programes de festa major
dels anys quaranta del nostre poble, i que no és fins a finals dels setanta que
desapareix, essent Lo Llaüt qui la recupera el 2001.
La
trencada de tupins és un altre dels jocs pel qual hi passa més gent -enguany se’n
van trencar 70! Pels més petits es prepara cada any el joc de la catxapera i
també juguen força a la trisella (malgrat aquest joc, fins a primer quart de
segle passat fou joc de taberna, joc d’aposta).
Les
corrides de pedres o del cabàs tenen també molt d’èxit però, normalment, qui
corre un cop ja no repeteix, i és que una carrera amb més de 10 pedres ja pot
suposar un exercici que requereix una certa resistència.
El
joc de birles en les darreres edicions també ha tingut una molt bona acollida,
en particular per alguns grupets de joves que, d’un any a l’altre, recorden les
tirades i esperen revalidar el “títol” o, en altres casos, millorar la
classificació obtinguda.
Per
fi, com en els últims tres anys, vam poder gaudir també d’una tirada de caça
fardatxo que van dinamitzar els amics de la Cia. de Jocs l’Anònima. Som
conscients que aquesta no era una pràctica habitual dins dels jocs de festa
major, tanmateix no hem d’oblidar tampoc que fins els anys cinquanta sí que era
habitual que pels nostres pobles, quan s’acostaven festes o hi havia fires, hi
arribessin firaires que organitzaven tirades al colom o, més modernament, es
muntessin parades de tir amb escopetes d’aire comprimit. Ens agradi o no la
justificació el que és ben cert és que la tirada amb caça fardatxos acapara l’interès
de grans i petits, sense distinció de sexe, i que no ens estranyarà veure el
pare que xala més que el fill tirant amb la fona!
