Cabanes al llac de Calvet

Infinitat de cabanes fetes amb troncs d'arbres pels voltants del llac de Calvet. 

Cabana a tocar del riu Unarre

Què veieu a la imatge a banda d'arbres sense fulles, neu i muntanyes? Hi sabeu trobar una cabana?

Costa de veure, oi? doncs imagineu-vos com està de camuflada a la primavera i l'estiu quan els arbres són plens de fulles! Aquesta magnífica cabana es troba a la sortida del poblet d'Unarre, a un centenar de metres d'aquest, remuntant el riu que porta el mateix nom.

És la típica cabana que tot infant ha somniat en tenir. Aquella que sols podia "viure" en les pel·lícules de Peter Pan o de Tarzán! Està aixecada ben bé 3 metres del terra i s'hi accedeix gràcies a una escala de fusta. Tancada amb baranes també de fusta i una coberta de rames. Quina delícia!

Els minairons del bosc del Gerdar

A prop d'Esterri i de València d'Aneu, pujant cap al Port de la Bonaigua, hi ha el bonic i frondós Bosc del Gerdar. Allí hi ha una bonica sendera, que passa pel mig del bosc a tocar del rierol de la Bonaigua, que et porta fins el llac Negre de Cabanes. En aquest fantàstic paratge boscós hi viuen, diuen, els minairons!

Un minairó és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirinenca, des del Pirineu fins al País Basc.

La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o en un canut d'agulles i quan l'amo el destapa surten exigint "què farem?, què direm?". Si no li manes feina et maten. Moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i, desesperat, els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.

Caminant per la sendera que s'obre pas per aquest bosc tan espès no és difícil creure veure algun minairó que es belluga pel mig la molsa, o escoltar el soroll que fan quan treballen sense parar... 

I potser teniu sort i trobeu les restes d'alguna de les construccions que, molt hàbilment, fan per desig d'algú o altre que els ho demana. Algú que li agrada tant el paratge que voldria quedar-s'hi per viure intensament el bosc.

En qualsevol cas és una excursió del tot aconsellable que es pot fer tant a l'estiu coma l'hivern -això sí, si vas ben equipat i portes unes raquetes de neu!-.

Iglú a Esterri d'Àneu

Aquest cap d'any la neu ha estat generosa al Pirineu i a la zona d'Esterri d'Àneu tothom, des dels més petits fins els més grans, hem pogut gaudir d'aquesta ja fos esquiant, passejant amb raquetes, deixant-nos anar amb els trineus, tirant-nos boles de neu, fent ninots... I en mig de tot plegat he trobat aquesta magnífica obra d'enginyeria! un iglú en un dels carrers d'Esterri.

Fixeu-vos que l'iglú té propietari, tal com indica al cartell, i a l'entrada mateix hi treu el cap un bon tió! 

I encara en un altre carrer proper hem pogut veure com estaven construint-ne un altre. Molt bona feina! Felicitats!