Vetaina a Japó (1): Tòquio

Aquest estiu passat Vetaina va viatjar a Japó -Japan-. El contrast cultural va ser enorme! Quin societat més organitzada, educada, neta, previsora, rica en valors i patrimoni!!!

Durant els propers dies Vetaina us mostrarà algunes de les ciutats i pobles on va estar: Tòquio, Kamakura, Kyoto, Nara, Osaka, Himeji, Hiroshima, Miyajima, Koyasan, Takayama, Magome i Tsumago, i ho farà mostrant-vos imatges d'alguns dels llocs més emblemàtics o curiosos d'aquestes poblacions acompanyant-les de fotografies de jocs i joguines que va trobar al llarg del camí. Espero que us agradi aquest passeig pel Japó més juganer!    

 Temple budista Senso-ji

Tòquio és una ciutat molt extensa. De fet tota l'illa de Honshu, que és on es troba la capital, està molt i molt poblada, en particular la zona litoral, pla, però això no impedeix que es trobi perfectament organitzada i comunicada. El tren i el metro són mitjans molt utilitzats doncs la seva puntualitat i la gran quantitat donen un servei òptims.

De la ciutat podem distingir diverses zones amb atractius punts per a visitar com el temple Senso-ji al qual s'hi accedeix per un carreró ple de botiguetes que venen joguines i tot tipus d'ofrenes. No us serà difícil trobar algun record simpàtic per a endur-vos. 
És aquí on descobrim un curiós personatge. És un artista construint, i encara més fent volar, hèlices de canya! 

Un altre indret on s'ha d'anar és el mercat Tsukiji, amb peixos de tota mena i petits restaurants on la gent fa cues interminables per a menjar.

Shibuya és la zona de trobada de la gent jove, amb tot de grans comerços tradicionals i també d'alternatius. 

En el famós encreuament de Shibuya trobem el joc que ens acompanyarà tot el viatge: la captura d'en Pokémon Go!

Des d'una de les terrasses que dóna a l'encreuament els aficionats al joc -acabat de sortir fa poc més d'un mes- es capfiquen en anar "capturant" el famós Pokémon, indiferents a la gent que creua el pas de zebra i a tot el què succeeix al voltant.

Però no és l'única zona on trobarem els famosos caçadors. El canal i les muralles que envolten el parc del palau imperial també són zona de cacera -i ja pots anar en compte que els caçadors, per fer més feina, van amb bicicletes mòbil en mà!

I el parc Ueno és l'exemple de la contradicció entre la tradició i la modernitat. En un extrem el parc acull el museu Shitamashi de joguets tradicionals de Japó i, davant mateix, els caçadors de Pokémons, majoritàriament homes -i no pas nens-, es concentren en grups que van anant d'un lloc a un altre perseguint el famós "bitxet"! 

Alguns dels caçadors estan tan aficionats que, com veieu a la imatge de sota, arriben a portar 2 mòbils per a fer la cacera!!!

El Shitamashi museum és un "indispensable" per aquells qui us agradi el món de les joguines tradicionals. És un museu petit, de sols dues plantes, però l'interior està molt ben pensat i distribuït. 

Entre els elements més atractius tenim la reproducció d'una tradicional botigueta de joguines plena de tot d'objectes i joguinetes. 

El segon pis mostra tot un seguit de joguines dins d'aparadors però, a banda, un ampli espai on poder manipular joguines antigues i practicar alguns jocs de tauler japonesos.

Seguint amb museus, independentment que us agradin més o menys, és obligat anar a l'Edo-Tokyo museum (museu de les tradicions). No us pot deixar indiferent! En els seus amplíssims espais hi trobareu grans maquetes amb reproduccions de ciutats de l'època Edo, carruatges, reproduccions de cases i barris antics a mida real i, és clar, un apartat a les joguines d'aquell període amb una ben farcida botigueta on podeu comprar rebellugues, caretes, indiaques, bales, caça boles, cromos, io-ios...

I al costat mateix d'aquest museu la "catedral del sumo", l'estadi que acull les grans competicions d'aquesta disciplina -diuen que els esportistes viuen prop de les instal·lacions i que, per tant, no resulta difícil de trobar-los...-.

A la zona de Ginza, possiblement el centre neuràlgic de Tòquio, on trobem les grans avingudes plenes de grans marques comercials fem una gran troballa. Fixeu-vos bé en la imatge!!!

Una noia passeja el seu gosset i aquest es queda parat, a l'expectativa, tot observant un gos de peluix, mecànic, que està davant d'una botiga de bolsos de pell!!!

I per acabar aquest recorregut per Tòquio no podíem deixar de visitar les zones més modernes i les que acumulen més comerços de tecnologia. Són els barris de Harajuku i de Akihabara on hi ha tot de tendes d'animé i jocs electrònics.

Aquí les llums de neó semblen no apagar-se en tot el dia cridant al consum i a entrar als comerços de tot tipus, en particular de "pachinko": sistema de jocs semblant als nostres escurabutxaques i que combinen els jocs electrònics amb sistemes de vídeo jocs i els clàssics pinballs!

En aquests locals hi passen hores i hores els japonesos deixant-hi moneda tot buscant d'atrapar un osset o qualsevol altre bitxo de peluix, intentant guanyar un partit de beisbol o futbol virtual, seguint la percussió trepidant d'una bateria... Segur que si aneu a Japó us els trobareu en qualsevol ciutat, són inconfusibles... des del carrer sentireu el soroll estrepitós de la música electrònica que acompanya les màquines!

Un hospital de joguines a Gràcies

Aitana Molina i Neus Valls signen l'article Un hospital de joguines a Gràcia recupera jocs trencats i els dona una segona vida.

Gràcia té un hospital de joguines. Es tracta d'una iniciativa per donar una segona vida a aquells jocs que s'han trencat, descosit o pintat o als quals els falta una peça. L'objectiu és conscienciar sobre el valor de recuperar els objectes. Noemí Batllori recull les joguines en mal estat, les arregla i les dona a entitats d'atenció a la infància.

La Noemí és maquetista de professió i aquesta feina li permet poder dedicar-se a altres projectes quan el volum d’encàrrecs baixa. Però ha estat gràcies a la seva filla Gal·la que s’ha endinsat en el món de les joguines. Tot va començar fent una casa de nines de fusta i a partir d’aquí va començar a donar voltes a la idea de l’hospital.

Així sorgeix l’Hospital de les Joguines, en què arregla joguets vells i trencats i els dona un nou ús en diferents entitats socials. De moment, ja han començat a arribar els primers pacients. Són un trencaclosques en forma d’abecedari de fusta que ha perdut la lletra zeta, un dòmino d’animals al qual li falta una fitxa, uns titelles descosits, contes trencats i una llitera que cau. Cada joguina té la seva fitxa d’ingrés amb el diagnòstic.

La campanya de recollida de joguines ha començat aquest Nadal, però es vol allargar durant tot l’any i crear vincles amb entitats i escoles de Gràcia. La idea de la Noemí és fer una tasca pedagògica amb els més petits per treballar els valors del reciclatge i la recuperació dels objectes. Explica que vol transmetre la idea que les coses tenen vida més enllà de quan es trenquen, per això canviar l’equació de comprar i llençar. De fet, explica que normalment les campanyes de recollida demanen joguines noves en bon estat, ella vol el contrari, que es doni valor a aquells jocs que s’han malmès.

Encara hi ha pocs pacients a l’Hospital de les Joguines, al carrer de la Virtut, número 14, però ja ha començat a donar una segona vida a jocs i joguines que acabarien a la brossa.
Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Tradicional corrida de cavalls, rucs i matxos a Ascó

Ahir diumenge el carrer Clots d'Ascó es va tornar a omplir d'espectadors del poble i molts de fora vila que no es van voler perdre les corrides de cavalls, rucs i matxos que, des del 2000, s'han recuperat en un dels tradicionals circuits on es desenvolupaven dècades enrere.

Per a fer possible la transformació s'omplen els més de dos-cents metres del carrer amb un pam de terra. A banda i banda, protegint les voreres, s'hi col·loquen de fa uns anys ençà unes tanques per evitar que els animals ocupin aquests espais en la seva carrera Clots amunt.

 

Al crit de l'aviador de: Sant Antoni mos guardo! surten els genets. Ara cavalls, ara matxos, ara ruquets... i enfilen la recta, cara amunt, amb el so de fons dels músics. 

I després d'haver gaudit de l'espectacle, de veure els animals passar a tocar de les tanques, d'haver-se sumat a la cridòria col·lectiva i als aplaudiments, ve l'entrega dels premis que, com mana la tradició, són uns magnífics galls i unes grosses cebes. I és que no hem d'oblidar que aquesta particularitat, junt amb moltes d'altres, va fer que la Generalitat de Catalunya reconegues aquesta com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional.