divendres, 29 de gener del 2016

Musée du jouet de Melines (Mechelen)


El museu de Melines, a mig camí entre Anvers i Brussel·les, és possiblement un dels millors museus de joguines d’Europa, no sols per la quantitat i qualitat de les peces que s’exposen sinó també pel concepte expositiu, el fil argumental, la disposició de les joguines a les vitrines, el “joc” amb l’espai... i, per culminar-ho tot, el joc que provoquen amb el visitant fent-lo protagonista de l’obra Jocs d’infants, de Peter Bruegel. I és que disposen d’una sala àmplia, molt àmplia, on es presenta sobredimensionat i en tres dimensions el famós quadre i fan entrar, literalment, al visitant en l’obra del pintor flamenc. Realment és un museu pensat i ben pensat, amb sensibilitat, recreant espais i pensant-los per a ser zones viscudes lúdicament.



Si a més teniu la sort de coincidir amb una exposició temporal aleshores el plaer és doble! En aquests moments està oberta l’exposició Toy stories: patrimoine multiculturel du jeu.
 
 
Un cop més els espais estan molt ben pensats i els objectes exposats amb senzillesa però de forma atractiva, es fan mirar.



Trobareu més informació en aquest enllaç.

 

dimecres, 27 de gener del 2016

Musée du jouet de Bruxelles


Em va dir un bon amic que al museu del joguet de Brussel·les s'hi havia d'anar. Li vaig fer cas. I si voleu que us digui la veritat... no sé si us ho recomanaria!!! Les instal·lacions, l’estat de conservació del museu i de les peces exposades denoten que està en hores baixes. El museu es troba al número 24 de la Rue de l’Association, a la capital belga. Exteriorment diríem que és un edifici antic però ben conservat. Sols passar el llindar de la porta farà canviar d’opinió: joguines escampades arreu, caixes de cartró plenes de joguines apilades arreu (per les escales, els passadissos, a les sales...). La presentació de les peces no està ni de bon tros millor. Per dir-ho d’una forma irònica: hi ha més joguines mortes que vives! És a dir, que moltes joguines han caigut dels expositors i ningú ha passat a posar-les de nou en peu. L’estat, ja us dic, deplorable. Penso fins i tot si no estan a punt de tancar-lo!




Què el salva? La bona voluntat i la predisposició de l’impulsor del museu ja fa més de trenta anys el qual, quan veu que hi ha prou clientela, apareix i fa reunir tothom en un d’aquells espais caòtics del museu. Aleshores treu una maleteta i de dintre va extraient petites joguines de corda –noves- que posa en funcionament davant els ulls expectants dels nens.
El preu d’entrada... exagerat pel què veureu i tal com ho veureu!!!
Trobareu més informació en aquest enllaç.

dilluns, 25 de gener del 2016

Exposició Petits soldats de la Grande Guerre


La Porte de Hal, al Boulevard du Midi, 150 de Brusseles, acull fins el 31 de gener l'exposició Petits soldats de la Grande Guerre.



La mostra es troba a la planta superior d'aquesta antiga porta d'entrada a la ciutat de Brussel·les. Hi trobareu, molt ben presentat, tot de joguines relacionades amb la primera gran guerra mundial, particularment figures de soldats d'ambdos bàndols i maquetes. Trobem a faltar, potser, més varietat d'altres jocs com podrien ser els de tauler.

 
Trobareu més informació en aqueste enllaç.

dissabte, 23 de gener del 2016

La Festa de Sant Antoni d'Ascó a CANAL 21

El programa Fet Aquí! de Canal 21 presenta un bon resum del què és la Festa de Sant Antoni d'Ascó, festa declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional de Catalunya.


Vetaina a Gant i Bruges

 

A les imatges Vetaina ens presenta alguns racons de les boniques ciutats de Gant i Bruges (Flandes).



Entre les curiositats Vetaina ha trobat a Bruges unes escultures en les bases d'unes imatges incrustades a la paret de l'ajuntament de la ciutat on apreixen tres personatges que sembla que juguin al borinot.

 

dimarts, 19 de gener del 2016

Un viatge pel món a través dels jocs de tauler



Des del passat divendres 15 i fins al diumenge 24 es pot veure, a la Sala d'exposicions de l'Antic Hospital d'Ascó, la mostra Un viatge pel món a través dels jocs de tauler. Es tracta d'una col·lecció de més de setanta jocs de tauler de 23 països diferents que intenten apropar al visitant a aquest món del joc no tant mostrant com es juga sinó valorant els materials i objectes de joc, comparant-los entre països o regions, reflexionant sobre els usos que en fan i quin és el missatge que donen.

«Pots descobrir més d’una persona en una hora de joc
que en un any de conversa», Plató (428-347 aC).

El joc és inherent a l’ésser humà. Des de sempre l’home ha jugat i a través del joc ha après a entrar en societat, a respectar les normes dels qui comparteixen l’espai comú i a aprendre les relacions dels membres dins la comunitat. Els jocs són, doncs, testimonis muts de maneres pretèrites de relacionar-se i d’entendre la vida, les formes d’oci, el context...
Conèixer un indret a través dels jocs d’una època determinada, esbrinar com sorgeixen, la seva funció, qui els protagonitzava, qui els potenciava o els permetia, com van evolucionar i degut a què ens ajuda a conèixer la història. Però si a més, com deia Plató, en els nostres viatges podem compartir una estona de joc amb les persones, podrem saber com viuen avui i intuir quina societat tindran demà. 
Diguem a què i com jugues i et diré com ets! Jocs semblants amb materials i entorns diferents. De les pedres, closques, pinyols, ossos, pals... a les fitxes i daus més sofisticats. Dels forats i ratlles gravades a la pedra o al terra a taulers de paper, plàstic, roba, cartró o elaborats amb ivori o fustes nobles. Del joc improvisat al camp, al carrer o al mercat als confortables locals de joc.
Aquesta petita mostra us proposa un viatge lúdic pel món a través dels jocs de tauler. Però més enllà del reconeixement o no d’aquests, és una invitació a reflexionar sobre els materials amb què estan fets així com a valorar el disseny, el text i les il·lustracions que els acompanyen, i a predir i a entendre quin tipus de societat i quina cultura els ha produït.
L’exposició us invita doncs a compartir instants juganers viscuts, allunyats en l’espai i el temps, dels quals n’ha quedat, si més no, un tauler de joc.


La mostra va acompanyada, també, per 3 grans reproduccions dels jocs de tauler editats per la nostra associació, Lo Llaüt. Així tenim el joc de La corrida del ruquet (2005), Assetjats (2012) i Sant Antoni mos guardo! que fou presentat el passat dijous a l'escola Sant Miquel d'Ascó. Tots aquests jocs tenent per objecte el gaudi, lògicament, però també donar informació sobre el patrimoni de la nostra població i fer-ne difusió.
A la imatge veiem a Jaume Ferrús Serra, il·lustrador del joc al costat de la reproducció d'aquest. .
Les persones interessades en adquirir aquests jocs de tauler, al preu de 5 euros, es poden posar en contacte a través d'aquest enllaç. 
 
Trobareu més informació en aquests enllaç del Diari de Tarragona i en aquest altre de la Generalitat de Catalunya.

dilluns, 18 de gener del 2016

Sant Antoni d'Ascó... dies i nits màgics!


Mai millor dit! Enguany la Festa de Sant Antoni d'Ascó (Festa Patrimonial d'Interès Nacional) ha estat envoltada d'esdeveniments i moments màgics. Un dels més espectaculars, possiblement, va ser la iniciativa dels majorals de fer una encesa de la foguera diferent. És així com a l'hora prevista va fer acte de presència a la plaça de l'església un enorme cavall, un enginy mecànic, muntat per una amazona que duia una torxa. El cavall va anar desplaçant-se lentament pel costat de la foguera fins que el clavari d’enguany, amb l’ajut d’una escala, va pujar a prendre el relleu de la torxa i, tot seguit, acompanyat de la resta de majorals, autoritats, hereus, pubilles i damisel·les van encendre la foguera que anunciava que la part més lúdica de la festa de Sant Antoni d’Ascó s’encetava.


 
Els actes lúdics més tradicionals de la festa són les corrides de cavalls, rucs i matxos que es programen durant els tres dies que dura la festa. Els dos primers dies, el divendres 15 i el dissabte 16 es van fer, com en els darrers anys, al circuit de la Fontxinxella, a l’entrada del poble venint de Camposines. Van ser corrides molt seguides pels espectadors que s’hi van aplegar. A les imatges veiem les de cavalls:



Tot seguit les de matxos:



I les de rucs:



 
Però no us penseu que sigui tan fàcil això de les corrides. Pujar ja és complicat, però aguantar-se pot ser un repte difícil d'aconseguir. No deixeu de veure les imatges d'aquest jove que mereix tots els nostres elogis davant els esforços per no caure!



El darrer dia de les festes, i des de fa una quinzena d'anys, s'ha recuperat un vell circuit urbà, el que durant moltes dècades del segle passat s’acabava al carrer dels Clots. El carrer, que avui està asfaltat, pateix una total transformació la matinada del diumenge. Les màquines i els camions treballen a un ritme frenètic per omplir, en poques hores, el carrer d’arena fina fent possible la metamorfosi. El carrer ja és preparat per a les corrides!



Però el programa de la festa encara reserva una bona sessió lúdica. Es tracta de la tarda del dissabte que, des de l'any 2000, es guarda per a recuperar jocs de plaça. Aquesta activitat, que és organitzada per l’associació cultural Lo Llaüt, s’inicia cap a les 16:30 i durant dues hores es proposa tot de jocs tradicionals –i no tant tradicionals- adreçats a tothom, grans i petits.
Enguany potser podríem parlar d’una de les edicions més lluïdes: molta participació de nens, joves i adults; xivarri i diversió entre els jovenots jugant a les birles on hi va haver moltíssima pugna; corrides de pedres de nois i noies; nous jocs com el de la rana –recordem que un bar de la població va tenir durant molts anys un joc d’aquest al seu establiment-, així com un joc de nova creació que hem batejat amb el nom de Enllaça la cua!
 


 
A continuació en teniu una mostra. Per començar, la tirada de birles que va aglutinar tota la jovenalla en un disputat concurs!!!



El caça fardatxo va tenir tiradors de totes les edats... i també mestres!



No podia faltar tampoc la corrida de cintes o de la forca, on hi van pujar també grans i petits.



Que també van participar a les corrides de pedres:


 
En aquest enllaç trobareu un vídeo de José Ramón Gracía de l'animada i competitiva corrida de pedres que van fer David Sans, David Morales, Edgar Pallejà i Biel Pubill.
La trencada de tupins va ser un dels jocs més esperats pels petits. En van trencar seixanta!


 
I per tancar la tarda de jocs, com sempre, una estirada de corda entre casats i solters, i casades i solteres!!!
 


dimarts, 12 de gener del 2016

SANT ANTONI MOS GUARDO! un joc de tauler per difondre la festa d’hivern d’Ascó


L’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó edita SANT ANTONI MOS GUARDO!, un nou joc de tauler que més enllà de la diversió i el gaudi pretén donar a conèixer tots i cadascun dels elements que particularitzen la festa i pels quals ha estat reconeguda Festa Patrimonial d’Interès Nacional. 
 
El proper dijous 14 de gener, a les 15:30 hores i a la sala d’actes de l’Escola Sant Miquel, tot just acabin d’enlairar-se els coets que anuncien l’inici de la Festa de Sant Antoni d’Ascó, tindrà lloc la presentació del joc de tauler Sant Antoni mos guardo
Seguint la línia encetada amb els jocs “La corrida del ruquet” (2005), “Xafa-la!” (2006) i “Assetjats” (2012), l’associació cultural Lo Llaüt edita aquest nou joc amb la idea de donar a conèixer i difondre el nostre patrimoni festiu més preuat: la festa de Sant Antoni, amb tots els ingredients que la fan tan viscuda i volguda pels asconencs.
 

I és que la festa de Sant Antoni ha esdevingut un dels millors aparadors que presenta la vila d’Ascó. Una celebració que es perd en l’antigor i que ha sabut mantenir en el temps tot un seguit d’elements inalterables que l’han convertit en festa patrimonial d’interès nacional.
La festa d’hivern d’Ascó manté tres blocs clarament definits que la particularitzen:

·  la vessant religiosa, que recorda l’origen de la festa i l’advocació al patró, i que es visualitza en les figures dels majorals –organitzadors de la festa per períodes de tres anys-, la plega –capta de diners que antigament servia per sufragar les despeses de la festa-, els Tres Tombs i la benedicció dels animals, la imatge del Sant que cada any és custodiada per una família del poble, així com la missa major i la processó.

·  la vessant lúdica, que com en tota bona festa, aglutina al seu voltant estones de diversió, i en el nostre cas, també de competició. Parlem de les corrides de cavalls, matxos i rucs, que cada migdia de la festa omplen el circuit de Sant Antoni o bé les voreres del carrer dels Clots. Corrides que tenen el seu propi protocol, des de l’aviador amb el seu ‘Sant Antoni mos guardo!’ fins a la victòria de l’animal –no del genet-, passant pels tradicionals premis. Així com tampoc podem obviar la tarda de jocs tradicionals a la plaça, on petits i grans reviuen la corrida de la forca, la cursa de pedres, la tirada de birles o l’estirada de corda, entre d’altres.

·  la vessant social permet fer de la celebració un espai per compartir, en aquest cas, amb una gran foguera al pla de l’església que roman encesa els tres dies de la festa. Al seu voltant es balla una vegada i una altra la Jota d’Ascó. És fàcil que ens marxin els peus només d’escoltar els acords de la jota interpretats pels músics locals. Una dansa senzilla amb dos passos bàsics, el passeig i el punteig, i que també es coneix com Ball de Coques, ja que tot i que cada cop menys, abans era habitual que les paralles la ballessin amb una coca a la mà.

Tots aquests elements configuren una festa particular que Lo Llaüt ha tingut interès en donar a conèixer, ara, des d’una vessant lúdica a través d’un joc de tauler que recull tots i cadascun d’aquests elements que apareixen il·lustrats de la mà de Jaume Ferrús, amb dibuixos atractius i divertits, quasi naïfs, que inviten a jugar.
El joc, ideat per Biel Pubill i Josep M. Raduà, té un preu de venda de 5 euros, està imprès dins d’una carpeta rígida que en obrir-se mostra tot el taulell (42cm x 30cm), i va acompanyat d’una bosseta amb 4 fitxes i un dau. Així mateix a les guardes es recull informació dels orígens del joc així com dels elements que particularitzen la festa.
 

Una pinzellada històrica
Sant Antoni mos guardo! és un joc d’atzar senzill de jugar. Deriva d’un antic joc hindú anomenat moksha-patamu. Originàriament era emprat per a la instrucció religiosa o moral. A través d’aquest els monjos bramans ensenyaven que el bé i el mal coexisteixen dins l’home, i que una vida de virtut -simbolitzada per escales- ajuda l’individu a progressar cap a la perfecció última o nirvana. En contraposició la maldat humana -representada per la serp-, conduïa irremeiablement a reencarnacions en formes d’animals inferiors.
En el joc original cada escala corresponia a una determinada virtut: la llei, l’honestedat, la generositat, el saber, l’ascetisme... enfront la desobediència, la vanitat, la vulgaritat, l’avarícia, l’odi, l’orgull, la luxúria... tot un joc entre la recerca de l’espiritualitat davant les temptacions de l’home a la terra. I en el nostre cas tot un recordatori a la tradició de les “temptacions de Sant Antoni”?
A Plató se li atribueix la frase: «Pots descobrir més d’una persona en una hora de joc que en un any de conversa», i nosaltres afegiríem que “hi ha jocs que et permeten aprendre i recordar fets, esdeveniments i particularitats de la nostra història i del nostre patrimoni lúdic festiu”. Aquest és l’objectiu amb el qual s’ha dissenyat aquest nou joc de tauler d’Ascó: SANT ANTONI MOS GUARDO! 

FITXA TÈCNICA: SANT ANTONI MOS GUARDO!
Idea, comentari històric i descripció del joc:     
Biel Pubill i Soler
Josep M. Raduà i Serra
Il·lustració: Jaume Ferrús i Serra
Edició: Associació Cultural Lo Llaüt
Amb el suport dels Majorals de la Festa de Sant Antoni (2014-2016) i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó
Impressió: Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 500 exemplars
Preu: 5 euros
Dipòsit legal: T-1629-2015
Ascó (Ribera d’Ebre), gener de 2016


Un viatge pel món a través dels jocs de tauler
Coincidint amb la presentació de Sant Antoni mos guardo! Lo Llaüt ha organitzat una exposició de jocs de tauler d’arreu del món que es podrà veure des del 15 al 17 de gener a la sala d’exposicions de l’Antic Hospital.
La mostra presenta prop de setanta jocs de taula de la col·lecció de Biel Pubill, tots ells originals, que donen a conèixer la riquesa i varietat d’aquest tipus de joc. Hi podrem trobar diferents jocs de societat, de recorregut, d’atzar i d’estratègia, així com un ampli ventall de daus, fitxes i taulers (roba, llana, cartró, fusta, plàstic, metall...).
L’exposició és tota una invitació a veure amb altres ulls el món a través del joc. 



Ja ha sortit el número 16 de Món aualé


La revista que dirigeix l'amic Jordi Climent ha sortit de nou. En aquesta ocasió hi trobem:

·      El Laomuzhuqi i altres jocs mancala de Xina. S’expliquen alguns jocs mancala jugats al Sud-oest de la província de Yunnan, a la Xina, en indrets on passava “la Ruta de la Seda del Sud”, una ruta comercial primerenca entre la Xina i l’Índia, a través de Myanmar (l’antiga Birmània).
·         Pàgines centrals. Podeu veure una fotografia de Kelly Flyng, feta l’any 2013 on un xiquet i una xiqueta juguen en dues files de set forats excavats a terra, a Sittwe, Myanmar (l’antiga Birmània).
·       16è Campionat internacional d’aualé de Catalunya. Es parla del 16è Campionat Internacional d’Aualé de Catalunya que es va celebrar el dissabte 12 de desembre de 2015. L’organització va anar a càrrec dels experimentats jugadors d’aualé Egoitz Campo (Oware eta Joko Estrategikoen Euskal Elkartea) i Salvador Cases. 
·         Aprenem a jugar al Sungka. Hi ha un joc mancala ben conegut a Filipines que és anomenat Sungka jugat gairebé exclusivament en dues files de set forats i un forat magatzem a cada extrem. Sovint es diu que el Sungka està relacionat, almenys, amb els mancala Congk(l)ak (Malàisia, Singapur, Indonèsia), Dakon (Java), Chon(g)ka (Mariannes), Tchonka (Cèlebes), Naranj (Maldives).
Algunes coses que potser ningú t’havia explicat sobre el joc mancala Sungka. Es parla de quins personatges van ser els primers en mencionar-lo i descriure les regles, d’algunes supersticions i costums relacionades amb el joc, i d’altres fets que potser ningú us havia explicat.
·         Glossari. Part 16. En aquesta ocasió s'explica que, en determinats casos, alguns jocs mancala es juguen amb peces de dues o més mides diferents: unes peces regulars que tenen un valor i unes altres,  lleugerament més grans, que tenen un valor superior.
·         El racó del col·leccionista (XVI). Es mostra una targeta postal de Sierra Leone de principis del segle XX. Es tracta d’una foto acolorida en la que dos homes juguen al Warri en un tauler de fusta de dues files de sis forats. També es mostra una segell de Guinea Equatorial en el qual es veu un tauler Songo.


El número 16 de Món aualé (Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 4 número 4 octubre - desembre 2015) està disponible online. Es pot llegir de forma gratuïta en aquest enllaç.
 

dilluns, 11 de gener del 2016

Vetaina passa el Nadal a Brussel·les


Vetaina ha passat el Nadal a Brussel·les i us ensenya algunes imatges de la il·luminació de la ciutat i de les atraccions dels mercats de Nadal.



Passejant per la rue de l'Ecuyer va topar amb una gegantesca xarranca al mig del carrer... però els vianants no estaven pel joc!



diumenge, 10 de gener del 2016

Exposició: Un viatge pel món a través dels jocs de tauler


En el marc de la festa de Sant Antoni d'Ascó -Festa d'Interès Nacional de Catalunya- l'associació cultural Lo Llaüt organitza una exposició de jocs de tauler d'arreu del món. La mostra recull més de seixanta jocs de tauler dels cinc continents que permet fer-se una idea de la riquesa d'aquest temàtica, tant per la varietat de jocs com pels materials amb què estan fets (cartró, roba, fusta, plàstic...).


En motiu de l'exposició s'ha editat aquest díptic amb imatges del ric platrimoni lúdic compartit.


L'exposició es podrà veure de divendres a diumenge, de 18:00 a 21:00 a la sala d'exposicions de l'Antic Hospital d'Ascó.
Podeu consultar el Programa de la Festa de Sant Antoni d'Ascó en aquest enllaç.

divendres, 8 de gener del 2016

Jocs per la medina de Tunis


Passejant pels carrerons de la medina de Tunis et ports trobar amb curioses sorpreses, com ara un grup de nois fent un flèndit de monedes!



O dins dels socs no és gens difícil trobar-se els venedors fent passar l'estona jugant a cartes, davant les seves parades!


 
En canvi, a l'entrada de la medina -a la Porta de França- no us serà gens difícil trobar-vos algun venedor de baldufes. Ara bé, si el que voleu és aquelles baldufes tradicionals típiques del Tuníssia heu d'anar al mercat central i preguntar! Les venen en bosses de 25 unitats!!!!