Fer l'estaquirot

F. Vera: Estaquirot amb casc de banyes, Palma de Mallorca. 2009
(feu clic sobre la imatge per veure-la ampliada)

Parlàvem l'altre dia de souvenirs fotogràfics, dels llocs on implícitament o explícita s'ens assenyala la fotografia a fer, però, evidentment, el tema no restava tancat de cap manera (ni crec que quede tancat avui).
No fa gaire anys, als centres de les ciutats començaren a apareixer els estaquirots, una ocupació que em semblava una bona eixida per a actors sense feina. L'estaquirot, en el seu bell inici es disfressava com si fos una estàtua o un ninot i restava totalment quiet fins que algú deixava caure una moneda al recipient preparat a l'efecte. Aleshores l'actor "actuava" mogut per la recompensa. No passà massa temps, però, en què els qui s'hi dedicaven a fer d'estaquirot trobaren que una gran part del públic no pagava per l'actuació, sinó per fotografiar-los, de manera que a hores d'ara aquell component actoral sembla haver desaparegut i els estaquirots ja no em semblen actors sinó "romans" del Colisseu, personatges grotescs disposats a posar-se, amb la seua disfressa cada vegada menys acurada, davant la càmera de qualsevol fent el numeret amb els acompanyants de qui aixeca l'aparell. Aquí ja no és que s'hi done únicament una reiteració de la imatge, sinó que el resultat (sense la vista espectacular o l'enquadrament mediatitzat pel tòpic) té garantida la més absoluta de les mediocritats.
Però, no obstant això, no vulll dir que calga pegar a fugir només trobar-nos amb un estaquirot, ni que aquest no resulte "fotografiable". No es fotografia solament el que ens agrada, com no s'escriu o es pinta només del que s'estima, també pot adreçar-se l'objectiu de la càmera a aquelles coses que ens desagraden i fins i tot a les que ens repugnen sense que per això la nostra mirada implique l'aprovació.
La disposició dels elements, l'enquadrament, el punt de vista, posen en relació tot allò que introduïm a la imatge i n'elimina per sempre més el que obviem, el que queda en el fora de camp. En fotografiar no sols reproduïm allò que hi ha davant la càmera, sinó que categoritzem les coses que hi apareixen tot dotant-les de significat. Eixe control conscient de la mirada és qui determina, la major part de les vegades, la diferència entre una foto banal i una imatge colpidora.