F. Vera: Al bany. Berlín. 2004
Amb relativa freqüència, tot i que no sempre, fotografie les habitacions dels hotels, dels hostals o de les pensions en els quals m'hi he hostatjat. La raó per la qual ho faig no sabria massa ben bé bé definir-la, però tot apunta a una mena de necessitat quasi biològica, qui sap si semblant a aquella de marcar el territori, tot aixecant la pateta, que tenen els gossos, perquè trobant-nos en viatge, l'espai reduït de l'habitació d'un hotel és l'únic reducte "propi" —al marge de l'aparell fotogràfic— de què, temporalment, disposem.
No m'hi he parat mai a enllestir tot un conjunt de fotografies d'habitació d'hotel, ni, de moment, he considerat la possibilitat de fer-ne cap sèrie. Tampoc no estic segur de què moltes d'aquestes imatges anassen enllà de la simple anècdota, però, ves per on, m'ha semblat oportú d'apuntar el cas. I no només perquè siga jo qui fa aquesta mena de fotografies, sinó perquè, em sembla, és un gènere bastant estés entre els fotògrafs: Lee Friedlander, Robert Frank i Josef Koudelka, per exemple, ens han deixat imatges d'aquesta mena; Koldo Chamorro en confesava la quantitat d'autorretratrats que s'havia fet en habitacions de "fondes infectes" i alguns autors, fins i tot han arribat a fer de les habitacions d'hotel el leit motiv del seu treball i en el cas d'Abelardo Morell l'habitació de l'hotel esdevé, ella mateix, càmera obscura i les seues fotografies metàfora de la mirada interior que aquesta mena d'indret suposa.
Una habitació d'hotel sol ser, per al comú de la gent, un indret on descansar i endreçar-se mentre s'hi està de visita a algun lloc i en el que es valora sobre tot la comoditat i la varietat de serveis. Per a un fotògraf, l'habitació de l'hotel no sempre és l'indret còmode i confortable on reposar, sinó el lloc on es posa en ordre el material acumulat al llarg del dia, on s'estructuren les idees per al treball de l'endemà, on es prenen notes i es planifica la jornada i, finalment el lloc on s'hi troba amb ell mateix, on es fa possible aquella mirada interior. I com la manera que tenim els fotògrafs de mirar interiorment passa indefectiblement per la càmera, no hauria de resultar estrany que acabem fotografiant qualsevol racó d'aquell espai on ens trobem.
Recorde que fa uns anys, bastants, en atreure'm diverses fotografies d'autors variats que tractaven el tema se'm passà pel cap la peregrina idea de comissariar una exposició sobre pollastres. Ara, però, i encara que la idea també ho siga, de peregrina, m'encantaria comissariar-ne una d'habitacions d'hotel. Seria divertit i, al mateix temps, una manera personal de compartir la intimitat de la mirada.
