Manuel Chaves Nogales (Espuela de Plata, 2011)
Sobre la defensa de Madrid existeixen molts testimonis publicats, aquest
llibre recull el de Manuel Chaves Nogales que publicà des de l’exili una sèrie
d’articles que narren els esdeveniments que es produïren a la ciutat a partir
de novembre de 1936. El llibre ha estat possible gràcies a la recerca feta per
María Isabel Cintas Guillén. És interessant el periple que seguí aquesta
investigadora de la Universitat de Sevilla fins a poder recuperar els textos
que reposaven en arxius de diferents països. La investigació buscava aclarir
quin fou el camí que seguí Chaves Nogales
quan va marxar a l’exili a finals de 1936. Aquest periodista sevillà es definia a si mateix com
a petit burgès, és un dels periodistes més importants de la seva època pel rigor amb que exercia el seu ofici. Chaves
Nogales havia seguit tots els esdeveniments claus a Espanya i era coneixedor d’allò que passava en altres
països europeus, dels seus viatges a Rússia, Alemanya i Itàlia sorgirà la seva visió profundament crítica cap al feixisme i el comunisme.
De fet no se sap del cert
sota quines circumstàncies Chaves Nogales escrigué aquests textos, perquè es
sabia que ell havia sortit de Madrid en el moment en que el govern republicà
abandona la ciutat, però allò que s’acaba deduint d’aquest text i altres
testimonis del moment és que Chaves Nogales hauria tornat a la ciutat i hauria
entrevistat al general Miaja. Els textos, que es publicaran a Mèxic i a Londres
al llarg del 1938, sorgeixen en part de la seva tornada a Madrid i d’altra banda d’allò que el seu germà,
militar a les ordres del general, li hauria pogut explicar de la defensa de la
ciutat. Seran escrits amb posterioritat,
un cop exiliat a França. Al llibre també es recuperen els dibuixos que
acompanyaren la publicació dels articles
a Mèxic fets per l’il·lustrador Jesús Helguera. S'ha de dir que el disseny del volum amb aquest gust retro és molt atractiu.
 |
| Manuel Chaves Nogales |
En aquesta crònica Chaves
Nogales anirà narrant els diversos episodis de la defensa sorgint el general
Miaja com un dels protagonistes. La capacitat de lluita i de compromís del vell
general són descrites per Chaves Nogales amb admiració, en remarca la seva
habilitat en la difícil relació amb la Junta de Defensa de Madrid i amb Largo
Caballero, però també busca fer-ne el
retrat humà. També els ciutadans, la seva voluntat de resistència i les
penúries que passen apareixen en primer pla en altres moments. Altres protagonistes que apareixeran jutjats
severament seran els anarquistes i els comunistes, apareixen submergits en les
seves confrontacions sectàries, com exaltats, remarcant el seu coratge
mediatitzat pel seu fanatisme ideològic.
Manuel Chaves Nogales
reconstruirà alguns dels episodis més importants de la defensa de Madrid,
allunyat ja del focus de la guerra, exiliat, apartat per les seves opinions que
resultaven incòmodes a ambdós bàndols. Busca narrar amb la màxima objectivitat
els fets, amb un profund sentit crític, sobretot amb aquells que actuen d’una
forma fanàtica i totalitària. No és aquesta una crònica condicionada per la
propaganda sinó que expressa clarament el punt de vista del periodista.
