"De quan de Sant Cebrià del Rosselló en dèiem Saint-Cyprien"

Un de tants (Club Editor, 2009)

Lluís Ferran de Pol

De quan de Sant Cebrià del Rosselló en dèiem Saint-Cyprien , aquest era el títol de la primera part del recull de textos de Lluís Ferran de Pol De lluny i de prop ( publicat a l’editorial Selecta el 1973). Club Editor va recuperar aquests textos el 2009 per publicar-los sota el títol Un de tants. També s’inclouen en aquest volum els fragments escrits per l’autor durant la batalla de l’Ebre, l’anomenat Dietari de l’Ebre.

Els diferents textos que integren Un de tants ens narren el camí seguit per Ferran de Pol des de la Batalla de l’Ebre fins que aconsegueix embarcar-se al Sinaia per exiliar-se a Mèxic. L’autor era capità d’artilleria de l’exèrcit republicà quan acaba la guerra. El conflicte havia esclatat en el moment en què Ferran de Pol preparava les seves oposicions a notari i ja havia obtingut reconeixement en l’àmbit literari amb Tríptic.

L’autor es considera “un de tants” que van creuar a França el fred hivern de 1939, el seu relat ens mostra de manera lúcida i clara la dramàtica situació viscuda pels refugiats espanyols en aquest país. Seguirem el pas de la frontera, l’esgotament, la fam i l’arribada a la platja que es convertirà en camp de concentració. Ferran de Pol és capaç de narrar amb una gran sensibilitat la vexació a la que es veuen sotmesos. Expressa d’una manera solidaria la duresa de l’estada a la platja, la seva veu és la veu de molts, combina les vivències individuals amb les col·lectives. Ferran de Pol aprofundeix en una reflexió sobre la condició humana.

La brutalitat de la seva situació de presoner contrasta amb allò que en un altre moment havia estat un alleujament:

Vaig d’un cantó a l’altre. M’esforço a distreure’m. Tinc uns quants llibres, els que em van acompanyar al front i que allí, en un clar de calma m’agradava tan de rellegir. Provo de fullejar-los. Les meves mans negres de brutícia semblen potes d’ós damunt el paper. Ni els meus dits saben girar les pàgines del llibre, ni el meu esperit arriba a assolir la significació de les paraules. La meva ànima esgarrapa la superfície dels poemes i el sentit en rellisca: m’han sortit urpes. Sóc dins una presó de bestialitat i només entenc el remolí de passions que en mi alça una paraula: pa...

Refugiat republicà a la platja de Saint-Cyprien

Amor, adesiara sento mon pensament

que un sacre horror l’assalta en sa tranquil·la via:

a l’un costat vas tu, l’usada companyia...

Llenço el llibre. Enfonso les mans sota els meus parracs i m’entretinc a matar-me els polls. El cruixit que fan en esclatar entre les meves ungles m’arriba a ser agradós.

La visió que ens mostra Ferran de Pol és profundament crítica, amb una voluntat objectiva i valenta, però al mateix temps hi apareixen imatges carregades de simbolisme com és habitual en la seva obra.

Clou el volum Dietari de l’Ebre, text inèdit fins aquesta edició, i que es podria sumar a altres cròniques del front que sembla ser van ser impulsades pel conseller Carles Pi Sunyer. Ferran del Pol fixa aquí la seva mirada en allò més quotidià de la vida al front.

Aquest llibre el trobem dins de la col·lecció La cara fosca de les lletres on també trobem l’experiència de Francesc Grau-Viader al front de l'Ebre narrada a Dues línies terriblement paral·leles. Els dos llibres van ser editats al mateix temps ampliant la memòria dels escriptors catalans a la Guerra Civil.

Vida d'un gos

Portada de The Hogarth Press

Flush

Virginia Woolf (Austral, 2010)

Tots els que han conviscut algun cop amb un animal domèstic s’hauran preguntat moltes vegades el que devia pensar, o el perquè d’alguna mirada o d’algun estrany estirabot de la bèstia. Virginia Woolf s’interroga també sobre aquestes qüestions però escull per a fer-ho un cocker spaniel amb pedigrí que havia estat propietat de la poeta victoriana Elizabeth Barrett Browning.

Es pot classificar aquest llibre de Virginia Woolf dins del grup que porten el subtítol una biografia ( on també trobaríem Orlando i Roger Fry) i és precisament d’això del que es tracta, tot i que a les biografies de Virginia Woolf s'hi entrellacen molts elements de ficció. El llibre repassarà la vida del gos de Mrs.Browning, des de la seva criança al camp per part d’una altra literata, Miss Mitford; el pas per Londres a la casa dels Barrett; i les estades a Florència dels Browning.

Però com es pot transmetre el punt de vista d’un gos? L’autora utilitzarà el llenguatge sensual que li és habitual. Buscarà quins poden ser els elements que poden atreure l’atenció de l’animal i intentarà transmetre la manera com Flush percep el món. Construirà a partir de diversos recursos, com ara la sinestèsia, un relat que ens portarà una barreja de sensacions humanes i animals:

Lo correteaba todo con la nariz a ras del suelo, sorbiendo las esencias, o con la nariz vibrante de aromas. Dormía en esta manchas tostada por el sol -¡qué vaho despedía la piedra recalentada!-. Buscaba aquel túnel de sombra -¡qué ácida olía la piedra a la sombra!-. Devoraba racimos enteros de uva madura a causa del olor púrpura que despedían; mascaba y luego escupía las piltrafas endurecidas, de cabra, o los restos de macarrones que cualquier ama de casa había tirado por el balcón ( el olor a cabra y a macarrones es un olor ronco y carmesí). Seguía la desfallecedora dulzura del incienso en la violácea oscuridad de las catedrales, y al husmear el oro de las losas sepulcrales, se ponía a lamerlo.

Woolf utilitzarà el flux de consciència present en moltes de les seves obres, encara que el posa al servei de la seva voluntat d’expressar un punt de vista que no és només el de l’animal. Entremig de les sensacions més instintives que podem atribuir al gos va traspuant la visió de la vida d’una dona dedicada a la literatura, malalta, que ens porta a una reflexió sobre la posició d’aquesta en la societat victoriana. També apareix en la descripció de Londres una crítica a les condicions de vida de les classes populars i el classisme que impregnava la vida social del moment. La distància que li permet el punt de vista de l’animal no hi seria present si la biografiada fos la poeta.

Els Browning

Potser aquest no seria el relat d’un gos, ja que el que un animal percep no es pot transmetre a través del llenguatge humà, així ho expressa l’autora també:

En resumen, se sabía Florencia como jamás se la supo ningún humano, como no la conocieron ni Ruskin ni George Eliot. La conocía como sólo la pueden conocer los mudos. Ni una sola de sus innumerables sensaciones se sometió nunca la deformidad de las palabras.

El llibre acaba amb un apartat de notes de l’autora on aquesta ens presenta quines són les referències reals a Flush en els textos dels Browning o de la família Barrett. És aquí on es descobreix que Flush està enterrat a la cripta de la casa Giudi, residència dels Browning a Florència.

Una lectura entretinguda i plena d'humor i d'amor pels animals. És també un exercici interessant que ens fa pensar sobre quins són els punts de vista en que basem la nostra visió del món.

"Lo hemos visto en Homero, Michael"

Kubrick
Michael Herr (Anagrama, 2001)

Qui esperi trobar un decàleg sobre com fer bon cinema, els secrets d'un dels directors de cinema més reputats, les trifulgues més morboses o els vinagres de la indústria, millor esculli un altre dels molts llibres que parlen de Kubrick. En aquest, Michael Herr parla sobre un amic. Un amic al que admirava i del que va aprendre, sí, però també al que va haver de saber dir que no en algunes ocasions.
Va escriure aquest llibre, diu, per fer justícia a la imatge que la premsa donava de Stanley, sobre tot després de la seva mort i de l'estrena d'Eyes Wide Shut. D'alguna manera, és la biografia de la seva relació d'amistat amb la intenció clara que el lector percebi el genial cineasta més enllà dels tòpics de maníac obsessiu i extravagant. No incideix massa en la filmografia, ni en detalls tècnics o d'interès per a estudiants i professionals del cine (pot ser una mica més en l'últim film). Encara que ens explica un reguitzell d'anècdotes i de converses, la gran majoria telefòniques i eternes, de les que sí podem aprendre i entendre el personatge.
Evidentment, no intenta negar que algunes de les coses que s'expliquen sobre Kubrick són força certes: que era molt dur amb els actors ja fossin estrelles o principiants (molt més del que un podia imaginar a priori); era extremadament perfeccionista, no li agradaven els periodistes ni les sessions de fotos, rodava cada escena les vegades que fes falta fins que sortia el que volia, era un garrepa amb els diners (pagava poc i sabia aconseguir el que volia dels demés ja sigui per amistat o pel prestigi que comportava haver estat en una peli seva) i s'encaparrava amb algunes coses (frases, llibres, autors, etc).

Tom Cruise, Kubrick i Sydney Pollack durant el rodatge d'Eyes Wide Shut

"No quiero dar la impresión de que nunca me sacó de quicio, de que nunca pensé que era un capullo, ni de que su falta de confianza no era a veces un obstáculo y algo poco saludable, ni de que sus exigencias no fueran excesivas. Nada se interponía entre el perro y su chuleta."

Les escasses 120 pàgines (amb un cos de tipo ufanós i d'agrair) compleixen els requisits d'una biografia o, al menys, d'un tipus concret de biografia. Escrita des del punt de vista d'un col·lega de professió i amic, ens situem al bando dels que estimen Stanley Kubrick. En acabar la lectura, sentim un gran respecte pel cineasta, pel que ha significat pel món de l'art en general, l'apreciem també com a persona, aprenem a perdonar-li algunes manies i correm al videoclub a rescatar les seves pelis (per primer cop o per repetir). Herr tanca el llibre amb una reflexió que obre les portes a la nostàlgia. Kubrick tanca un cicle, ens diu, el de la tradició cinematogràfica d'algú nascut abans del 1930.


Personalment, un dels detalls que més m'ha interessat de com Herr descriu el treball de Kubrick és, a banda de l'exhaustiu treball de recerca d'històries, la voluntat de transmetre en el film no el text del llibre en el que es basa en si, sinó la impressió de la primera lectura que en va tenir. Buscar una equivalència visual, explica, d'aquesta primera reacció, probablement més visceral, no pervertida per la relectura ni la reflexió posterior. D'aquí, penso, que els fos difícil d'entendre (a Herr i d'altres amics) la versió del text d'Arthur Schnitzler Relato soñado que Stanley els proposava de fer a Eyes Wide Shut. També hi intervé, és clar, la lectura sempre potencial dels textos, pensant com allò podia traduir-se al cinema, convertir-se en una obra mestra i en un èxit de taquillatge.

Els ulls de Darwin

L'any 2004 l'editorial RqueR va guanyar el Premi Bologna Raggazzi per l'àlbum L'arbre de la vida de Peter Sís. El premi s'atorga durant la prestigiosa Fiera del Libro per Ragazzi de Bologna. Comprenem ràpid per què quan el tenim a les mans. Cuidat al detall i amb unes guardes a les que dedicarem més temps que a d'altres llibres sencers.

Tracta de la vida i miracles de Charles Darwin. Comença amb el seu naixement i, de manera cronològica, arriba fins a la seva mort. Preciós.

A les minucioses il·lustracions descripcions, biografia, notes del dietari que dugué en el viatge a bord del Beagle i el necessari punt de fantasia van de bracet. Com explica Sís a la introducció, parteix dels apunts de Darwin per posar imatges a allò que ell va viure, veure i investigar. Sembla ser que el dibuix va ser la seva passió frustrada, tot i que el detall amb el que realitzà algunes de les descripcions posi immediatament a les nostres ments en tres dimensions allò que explica. Aquesta ha estat una de les feines de l'il·lustrador.

Sí, d'acord, no és un àlbum per llegir abans d'anar a dormir. Però justament, justament!, perquè et crida a mirar-lo de manera detinguda i a retrobar-lo és tan especial. La tipografia i el cos del text en general no estan pensats per als petits lectors. Tanmateix, inclou desplegables amb un to enigmàtic a l'alçada de la pregunta que pretenen respondre: quin és l'origen de les espècies? de ben segur el misteri fascinarà grans i petits.

Treball d'il·lustració altament recomanable i interessant adaptació del llegat de Darwin.

Edició en català:

Peter Sís + Charles Darwin

L'arbre de la vida (RqueR, 2004)

La traducció és de la poeta Marta Pessarrodona