Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Víctor Català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Víctor Català. Mostrar tots els missatges

No apte per damisel·les

Drames rurals
Víctor Català ( Selecta, 1968) *

Imatge de l'edició de 1948
Quan veiem el nom de Víctor Català un dels records que ens pot venir al cap és el de la lectura obligatòria de Solitud. Per alguns aquest pot ser positiu i per altres negatiu, depenent del professor o de l’humor que tinguéssim quan vam llegir aquesta novel·la. Si el record era negatiu cal alliberar-se d’aquest llast perquè ens trobem amb lectures que sempre valen la pena.

La lectura de Drames rurals ens situa davant de la primera publicació de narrativa de Caterina Albert el 1902, també és el moment en que decideix prendre el nom de Víctor Català per tal d’ocultar la seva identitat femenina. La cruesa d’aquests Drames rurals feia encara més necessària aquesta ocultació ja que era inconcebible en aquell moment que una dona pogués escriure aquesta mena d’històries. Curiosament el “prec”, que serveix de pròleg a l’edició conjunta de les narracions, interpel·la a una “damisel·la ciutadana” prevenint-la de la duresa del que trobarà a continuació:

(...) Aquest és un aplec dels pedruscalls que et deia, de formes anguloses i endurides, invariable a través dels segles, i no et pot plaure a tu, que et mires la pedra adulterada pel cisell i per l’enginy dels homes, com tampoc te plauria el pom de flors silvestres, que guardo en món sarró de romiatge, puix tot són flors senzilles, primitives; unes inoloroses; les altres, de fragàncies extremades que fan girar la cara al qui no hi està fet, i que repugnarien a ton nas fi, d’aletes tremoloses, acostumat a les olors discretes i a tos ulls, que gaudeixen dels tirats neurastènics de les flors de saló i d’hivernader.(...)
Amb aquesta advertència començarem la lectura trobant-hi històries on els personatges són extrems, curtits per la misèria i la duresa de la vida al camp. La violència, la baixesa moral marquen tots els relats. Captaires, pastors, parricides, suposades bruixes, capellans... conformen els personatges d’aquest univers. També hi trobarem una gran varietat de caràcters femenins maltractats, desfigurats o envilits per aquest món opressiu.

L'autora
Tot això ho trobarem emmarcat per la celebrada riquesa del vocabulari de l’autora, poc amiga de la normativització. Les descripcions dels paisatges i dels personatges són evocadores i precises prefigurant el que després trobaríem a Solitud. L’habilitat alhora de crear un personatge com el Met de les Conques ens parla de la capacitat de l’autora en aquest sentit. No podem negar que les arrels del ruralisme de l’obra de Caterina Albert les trobem en la seva admiració per Àngel Guimerà, però ens veurem com l’autora fa evolucionar els personatges dins d’aquest món simbòlic afegint-hi una alta dosi de penetració psicològica.

Potser aquest no és un llibre que trobem a les taules de les llibreries però cal buscar a les postades per recuperar una autora que ens proporciona una lectura excel·lent.

* Edició pescada a la 59ª Fira del llibre antic i d’ocasió, podeu trobar a les llibreries la d'Edicions 62 (també en e-book).

Bonus track