Cuentos
humorísticos
Mark Twain (Editorial
Navona, 2010)
“Tota la literatura nord-americana moderna
prové d’un llibre de Mark Twain, Les
aventures de Huckleberry Finn” deia
Hemingway i situava a Twain en el centre de la seva tradició. Twain és un autor
fonamental pel dinou americà al costat de Melville. Destacarà pel seu caràcter aventurer, curiós
i profundament crític però també pel seu sentit de l’humor que apareixerà com a
tret fonamental en els seus llibres.
Twain va escriure molts contes humorístics. Els considerava esbossos,
apunts sense més pretensió. Però la innocència aparent de les seves històries
deixava al descobert una gran capacitat d’anàlisis de la societat que l’envoltava. Els seus contes també reflecteixen els
seus periples vitals. Dins del recull que en va fer la Editorial Navona, amb traducció i pròleg de Carme Font, trobem escenaris
que provenen dels seus viatges (Europa o EEUU), la seva estada entre els miners
de Nevada, l’experiència com impressor i periodista, entre altres moments singular de la seva biografia. Els personatges que hi
apareixen són caricatures, retrats deformats d’allò que Twain coneixia.
El conte que encapçala el recull La célebre rana saltarina del condado de
Calaveras, parteix de les anècdotes relatades a les tabernes pels miners
dedicats a l’extracció de la plata a Nevada. També trobarem aquests miners a El
gato de Dick Baker. A part de caràcter humorístic que tenen aquests contes,
Twain mostra la seva sensibilitat per l'observació social i recull personatges d’un món destinat a desaparèixer.
 |
| Cabana on diuen que Mark Twain va escriure La célebre rana saltarina del condado de Calaveras |
Dins del llibre trobarem altres contes que
provenen de les experiències viatgeres de Twain. L’autor ja havia parlat de la
seva estada Europea a Los inocentes en el
extranjero . Aquí veurem com ridiculitza tan als viatgers (La tumba de Adán) com els qui pretenen
fer negoci amb els turistes (Nuestro
guia italiano). A La dieta europea
composarà una divertida caricatura sobre els hàbits alimentaris a ambdós costats de l’Atlàntic,
on el protagonista tindrà una clara (i obsessiva) predilecció per allò que
cuinen a EEUU.
Twain es submergeix en l’exageració per
fer arribar els seus personatges a les situacions més extremes i absurdes. Alguns dels contes són exercicis hiperbòlics.
A Una noche en vela un excusionista
camina més de nit dins de l’alberg que a les seves caminades diürnes, a La
experiencia de los McWilliams con la difteria una mare de família histèrica
farà anar de corcoll tota la família amb la seva obsessió per la salut, l’obsessió
pels remeis miraculosos la trobem a Una
dosis medicinal, podria seguir
enumerant personatges obsessius i catastròfics,que fan passar una estona ben divertida a costa dels seus fracassos i frustracions, però m'aturo aquí.
Tanca el volum, de manera apoteòsica, Cómo
edité un períodico sobre agricultura , on un ridícul editor substitut ens
farà saltar alguna llàgrima (de riure, naturalment) amb la seva combinació d’ineptitud
i supèrbia.
Si els vaticinis
negres sobre el futur us tenen angoixats aquesta és una bona lectura per
divertir-vos i oblidar-vos de primes de risc i altres deliris. Twain és una figura central en la literatura
americana però també ocupa un lloc ben alt entre els autors que dominen l’humor.
De fet jo no en tinc prou amb aquest llibre, aviat hi haurà un segona part
d’aquest post.
