Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amos Oz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amos Oz. Mostrar tots els missatges

La bici com a moneda de canvi

No us deixeu enganyar. La bicicleta de Sumkhí no va sobre una bicicleta, encara que en sigui el fil conductor. El mateix protagonista ens ho adverteix de bon principi:
  
Y en cuanto a mí, que tengo más o menos once años y dos meses, he cambiado por completo, cuatro o cinco veces, en el curso de un solo día. Así que ¿por dónde empezaré a contar mi historia? ¿Por el tío Zémaj o por Esti? Cualquiera de los dos serviría. Pero creo que empezaré por hablar de Esti.

És una història de canvis i l'escenari on succeeixen, Israel; però sobre tot, és una història d’amor, sinó de què Sumkhí s’hauria decantat per començar parlant-nos d’Esti? Vivim amb ell les transformacions que pateix al llarg del dia (i de l’endemà) que tracten els eixos fonamentals de l’amistat, la traïció, el posicionament polític, l’amor i la família. Tot se’ns explica de manera fluida i serena. Els detalls que ens va donant l’autor, els elements secundaris, són la part més treballada i, per a mi, interessant del text. Un exemple seria com ens explica la diferència entre dues famílies a partir del menú habitual del seu sopar. No em refereixo a un contrast referent només al nivell adquisitiu, sinó als tarannàs vitals de cadascuna.

L’empremta pacifista d’Amos Oz hi és present. És molt bonica la manera com tracta i posa en escena el context de l’obra: Jerusalem als anys quaranta sota mandat anglès. Personatges clau com l’oncle Zémaj –l’únic que ha marxat, ha viatjat i que és titllat d’estraperlista– o el pare d’Esti –home raonable que tracta al protagonista com a un adult– serveixen de contrapunt a la resta de família de Sumkhí (paral·lela a l’opinió popular).

Per últim, un breu apunt. En el meu cas vaig llegir l'edició de Siruela en castellà que anava acompanyada d'unes il·lustracions de Joaquín Peña Toro. És una pena perquè dóna la sensació que, llevat de la que serveix de coberta que és a tot color, les imatges no estiguessin pensades per a anar impreses en blanc i negre i en general aporten poc al text.

A l'edició de Cruïlla, de factura diametralment oposada, les il·lustracions són de Miguel Gallardo.
S'han fet diferents edicions per a públic adult o juvenil d’aquest llibre escrit per Amos Oz el 1978. El podeu trobar:
                                     En català: La bicicleta d’en Sumkhí (Col. El vaixell de vapor, Cruïlla, 2004)
                                     En Castellà: La bicicleta de Sumji (Siruela, 2005), (DeBolsillo, 2006)