Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Michael Ende. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Michael Ende. Mostrar tots els missatges

Quan els noms de fada no fan por...

El conte de Michael Ende El secret de la Lena tracta sobre una nena que, en vistes que els seus pares li duen la contrària, decideix posar-hi remei visitant una fada. Aquesta li ofereix un encanteri que dividirà a la meitat el tamany dels seus pares cada vegada que no li vulguin fer cas. L'última xifra que se'ns dóna són 10'5cm la mare i 11'5 el pare.
Text amb algun subtil toc d'humor, així com la dosis justa de dramatisme. Tot i el to sinistre que envolta el llibre gràcies en gran part a les inquietants il·lustracions de Jindra Capek, penso que no acaba d'estar al nivell d'altres contes d'Ende com els seus clàssics Momo o La història interminable. Per exemple, el nom de la fada. Fada Francesca Fetillera... és qüestió de punts de vista, però a mi em sembla poc aconseguit. No lliga amb el deix misteriós i fantàstic de com arribar fins a ella. Té nom de veïna del costat, massa amable. Una mica més de terror no li aniria malament.
Segurament la traducció hi deu jugar el seu paper. Si n'aconsegueixo una versió que em faci canviar d'opinió us en penjo la recomanació.

No seria forassenyat atribuir part de l'èxit d'El secret de la Lena a la moralina final. En resum ens ve a dir que s'ha de fer cas del que ens diuen els pares, però sense exagerar; o que s'ha de fer cas del que ens diuen els fills, però sense exagerar. Buscar l'equilibri, escoltar-se i aquest tipus de coses. Adequat, doncs, per treballar valors a casa o a l'escola.

Michael Ende + Jindra Capek (il·lustrador) El secret de Lena (Cruïlla, 2008). La primera edició en català va ser el 1992.