Mirades creuades

Durant molt de temps el pintor Antoni Miró (Alcoi, 1944) i el poeta Miquel Martí i Pol (Vic, 1929-2003) van intercanviar cartes. Les missives i algunes trobades esporàdiques, l’interés per l’obra respectiva, va fructificar en una amistat profunda. Fa poc, l’Institut d’Estudis Catalans va promoure una exposició que mostra aquest diàleg entre els dos artistes, una mostra que incideix en la relació entre el poeta i el pintor i entre les seues maneres de fer.
I és un goig que aquesta exposició, que ja ha pogut ser visitada a Barcelona o a Elx, arribe a Vila-real i que ho faça de la mà de l’Associació Cultural Socarrats. La inauguració la farem demà divendres als salons d’exposició de la Caixa Rural,a les 20 hores.
La mostra reuneix quadres i collages dels que Antoni Miró va fer basant-se en el poemari “Suite de Parlavà”, de Martí i Pol, fets amb diferents tècniques: dibuix, pintura, fotomuntatge o gràfica digital. No es tracta tant de transformar el llenguatge poètic en llenguatge visual sinó de mostrar com la poesia pot alimentar la pintura i viceversa. I, per als Socarrats, suposa el primer acte d'un programa cultural molt ambiciós, que hem organitzat dins del conjunt d'actes de proclamació de la Socarrada Major 2010, Maria del Mar Bonet, que recollirà el guardó el dissabte 5 de febrer, en un sopar homenatge. Un programa que es completa amb un cicle de conferències molt interessant. Ja en seguirem parlant.

De protestes i versos

Ahir, estimada Clarisse, vaig acostar-me a la plaça Major de la Vila, a fer costat a la gent que es manifestava en contra del conseller d’Educació i les seues instruccions per boicotejar l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Per cert, que he llegit aquests dies que el Consell ha col·locat el fill del conseller en un despatxet de la Ciutat de la Justícia, en una plaça que no consta en l’organigrama. Un oblit que no els ha impedit dotar-la amb una nòmina ben sucosa per als temps de crisi que corren: 3000 euros, diuen. Un diners que no tenen per a dotar el jutjat de Nules, on s’instrueix (amb penes i treballs) el cas on està imputat Carlos Fabra, ja veus quina mà ens mena les regnes.
N’hi havia gent vinculada a partits d’esquerra, a la manifestació, i part del col·lectiu docent del poble, però vaig vore pocs pares i em va vindre al cap que, efectivament, els pares hem delegat en excés les nostres responsabilitats educatives en l’escola. Tant, que ni tan sols ens preocupem quan els polítics de torn utilitzen els nostres fills com a munició d’una guerra indecent. Però no vull avorrir-te amb la repetició d’unes raons que ja et vaig exposar l’altre dia.
No sé si et vaig dir que dijous que ve presentaré una conferència del professor Antoni Furió, que parlarà de la figura de Jaume I. L’acte l’organitza la regidoria de Promoció Lingüística, que dóna així per conclós el cicle d’actes amb què ha commemorat l’aniversari del fundador de la Vila. Un any en el qual, curiosament, el mateix consistori ha decidit de retirar l’estàtua del rei de la plaça Major, la mateixa on ahir ens manifestàvem i que vaig poder xafar després de tants anys d’obres. Segons diuen, van a recol·locar l’efígie del rei en un jardí nou de trinca, en la perifèria de la Vila –tot i que no massa lluny del centre-, una zona que avui encara és un solar inhòspit, sense traces del magnífic verger que ens volia vendre el regidor. Em diuen que l’artista ha acceptat la pèrdua de jerarquia del monument, potser perquè li han encomanat certs treballs complementaris. El trasllat, en tot cas, té una lectura simbòlica, perquè Jaume I representa com ningú el nostre passat, els vincles que ens uneixen amb catalans i aragonesos (que ens separen, doncs, dels castellans), la identitat pròpia que els nostres governants no perden ocasió de laminar, la llengua que voldrien extingida. Una identitat que va entendre molt bé un poeta que, avui, tot just avui, fa cinc anys que ens va deixar. Parle, ja ho saps, d'en Miquel Martí i Pol, amb qui -en la veu de Jordi Bosch- et deixe.