Aquest rastre està de dol (per Ray Bradbury)

Aquest rastre està de dol. Dimecres, a Los Angeles, moria Ray Bradbury, l'autor -entre altres- de la novel·la "Fahrenheit 451", un dels personatges de la qual -Clarisse- dóna nom a aquest bloc. No puc dir, malgrat tot, que siga un gran lector de Ray Bradbury: no he passat, de fet, del "Fahrenheit", una novel·la que admire per moltes raons, entre les quals l'originalitat amb què ens adverteix del perill del feixisme (simbolitzat en la crema de llibres) i la confiança que diposita en les persones i en la literatura per combatre'l. Un feixisme que tenim -incipient, si voleu, però igualment nociu- a la vora de casa: el president illenc, José Ramon Bauzá, n'és una mostra ben actual, que només podrem combatre si treballem junts, coordinats com els resistents de la novel·la de Bradbury. Deia que conec poca cosa de l'autor que ara s'ha mort, tot i que alguna volta m'han temptat les "Les cròniques marcianes", ni que fóra perquè -d'entrada- eren l'antitesi d'una de les lectures juvenils que més em van impactar: "La guerra dels móns", de H. G. Wells, i a la qual he tornat més tard amb satisfacció. Si en aquesta, eren els marcians que envaïen la Terra, en la de Bradbury són els terraqüis que viatgen a Mart. Aquest és, pam dalt pam baix, tot el meu bagatge de literatura futurista, un gènere amb el qual em costa empatitzar. Potser per això, no he seguit de prop Bradbury. Siga com siga, aquest rastre està en deute amb ell. Descanse en pau.

Qui és Clarisse?

Ray Bradbury, en la línia d'Aldous Huxley o de Georges Orwell, ens presenta a la novel·la "Farenheit 451" una societat controlada per un poder omnímod, que -seguint la màxima romana panem et circensis- intenta evitar que els ciutadans tinguen pensaments propis. Així, unes televisions enormes entretenen -i domestiquen- la gent. Els llibres estan prohibits. I el cos de bombers és l'órgan repressor que controla que ningú tinga la temptació de conservar-los. Montag, el protagonista de la novel·la, és un bomber que du una vida com la de tants: va i ve de la feina a casa i de la casa a la feina sense preguntar-se el perquè de les coses. A casa, la dona passa les hores pendent de la pantalla, sense fer-li cas, ni a ell ni a ningú. Un dia, mentre passeja, Montag troba Clarisse, una jove que pertany a una família mal vista, una jove que, contra el que determinen les normes oficials, no viu obnubilada per la televisió i que fins i tot es planteja d'anar més enllà del que les autoritats consideren convenient. La jove obre la ment del bomber, li parla de l'existència dels llibres i fa nàixer la inquietud a dins de la ment de Montag. A mesura que avance l'acció, anirem esbrinant que, en la perifèria del sistema, una organització de resistents lluita, a través de la memorització de textos, contra la destrucció del saber humà que propicien les autoritats. Cada resistent -i aquesta és una de les idees més originals de la novel·la- es converteix, per la via d'aprendre'l de memòria, en un llibre ambulant. Clarisse només apareix en la primera part de la novel·la i encarna no sols el detonant narratiu de la conversió de Montag, sinó sobretot el poder dels llibres com a generadors de reflexió i, per tant, de consciència, de capacitat crítica. De lucidesa. Clarisse, com dic, desapareix aviat, però aleshores Montag ja està infectat d'aquesta curiositat que el poder percep tan nociva: el desig de conèixer. I és per això que decidirà seguir-ne les petjades que n'han romàs. El rastre de Clarisse, en definitiva.