Prop de dues-centes persones van vindre dimarts a la sala d'actes de l'Institut Francesc Tàrrega a escoltar Eudald Carbonell. Tot un èxit que, si bé es fonamenta en l'interés que desperta el fenòmen d'Atapuerca, també té molt a vore amb el treball de la gent de l'Associació Cultural Socarrats per divulgar la convocatòria i estar al cas que res no fallara: enhorabona.
La qüestió és que vam assistir a una exposició ben travada de les aportacions més significatives del jaciment burgalés, seguida amb interés pels assistents que, després, van interrogar el ponent amb preguntes que delataven consistència i que, malauradament, vam haver de tallar quan es va fer hora. Vam conèixer, doncs, què s'ha fet durant aquests darrers 30 anys a Atapuerca, però també vam poder esbrinar la concepció que té el professor Carbonell del seu treball. La perspectiva ampla amb què aborda els problemes del món actual. I la seua convicció que cal avançar en el camí d’un progrés conscient, genuïnament humà, que, a través de la socialització de la ciència i la tècnica, ens conduïsca cap a la consolidació d’una consciència crítica d’espècie integrada per valors com la integració de la diversitat, l’equilibri energètic en el planeta o la planetització, que ell contraposa a la globalització. Una consciència que s'oposa radicalment a l’esterilitat del pensament únic i homogeneitzador. Una invitació, en definitiva, a replantejar algunes qüestions en un sentit diferent, més ample. Una reivindicació del sentit crític, que ens fa tanta falta.
La qüestió és que vam assistir a una exposició ben travada de les aportacions més significatives del jaciment burgalés, seguida amb interés pels assistents que, després, van interrogar el ponent amb preguntes que delataven consistència i que, malauradament, vam haver de tallar quan es va fer hora. Vam conèixer, doncs, què s'ha fet durant aquests darrers 30 anys a Atapuerca, però també vam poder esbrinar la concepció que té el professor Carbonell del seu treball. La perspectiva ampla amb què aborda els problemes del món actual. I la seua convicció que cal avançar en el camí d’un progrés conscient, genuïnament humà, que, a través de la socialització de la ciència i la tècnica, ens conduïsca cap a la consolidació d’una consciència crítica d’espècie integrada per valors com la integració de la diversitat, l’equilibri energètic en el planeta o la planetització, que ell contraposa a la globalització. Una consciència que s'oposa radicalment a l’esterilitat del pensament únic i homogeneitzador. Una invitació, en definitiva, a replantejar algunes qüestions en un sentit diferent, més ample. Una reivindicació del sentit crític, que ens fa tanta falta.