La literatura que es fa a Castelló estarà ben representada a la Fira Internacional del llibre de Guadalajara (Mèxic), una de les més importants del món. De la mà de l’Associació d’Editors del País Valencià, demà mateix, l’escriptor Pep Castellano participarà –amb Teresa Broseta, Carles Cano, Llorenç Giménez i Enric Lluch- en una taula rodona que pretén mostrar al públic mexicà la vitalitat de la literatura infantil i juvenil que es fa en català al País Valencià. Castellano ha escrit relats per a infants, joves i adults. Recentment, ha guanyat el premi Josep Pasqual i Tirado, amb “Dotze contes i mig”, i el Carmesina, amb “Els pirates no ploren”.CUADERNOS: Com se sent, després d'haver estat convidat a participar en una de les majors cites mundials del món del llibre?
PEP CASTELLANO: Molt afortunat. La fira del llibre de Guadalajara és una de les més importants del món i és una sort poder estar-hi present. A més, vaig acompanyat de bons amics. Entre tots mirarem de fer entendre a aquella gent de l'altra banda del món l'estat de la literatura al nostre país, feta en la nostra llengua. També ens han convidat a participar en la FIL Infantil, un programa, per a què els lectors se'n facen una idea de la magnitud de la fira, pel que passen més de 300.000 xiquets.
C: Com veu la literatura infantil i juvenil a casa nostra? Creu que les claus que l'alimenten poden funcionar també en altres llocs del món?
PC: Jo la veig bé. El nostre és un mercat editorial fragmentat, limitat a l'àrea geogràfica del País Valencià i esclau del sistema educatiu i així i tot encara hi ha gent que escriu amb ofici i llibertat, i fa sentir la seua veu. Pel que fa a les claus que utilitza, poden funcionar arreu del món. Els temes que toca la LIJ valenciana són universals: amor, xoc entre cultures, amistat, fins i tot la mort. Això fa que siga una literatura perfectament exportable.
C: D'ací a poc eixirà la traducció al castellà de “El rap de la gallina Carolina”. Com ho valora?
PC: Supose que eixirà per a Nadal, però sempre és difícil fer previsions respecte del futur. No és la primera obra que em tradueixen al castellà. Jo escric en català perquè és la llengua amb la qual he jugat de menut i és en aquesta llengua que tinc els meus referents, el meu imaginari. Supose que hi ha certa militància també en l'elecció, però no ho faig expressament, em resulta el més natural del món, em costaria molt escriure en una altra llengua. Ara bé, no em fa res que es puga traduir, ben al contrari, ho valore molt positivament. Crec que es bo i necessari que la nostra literatura siga coneguda fora.
C: Creu que la literatura que es fa ací té la difusió que mereix a la resta de l'Estat?
PC: Jo crec que no té el reconeixement que es mereix, de moment. Ni ací, ni fora. I és important que la gent sàpiga que hi ha persones que han pres la decisió d'escriure en català al País Valencià i que ho fan d'una manera molt decent. Naturalment, per tenir un reconeixement fora, primer s'hauria de tenir a casa, i tinc la impressió que a la majoria dels nostres governants no els interessa massa la literatura feta ací en la nostra llengua. És important que els escriptors valencians deixen de ser invisibles i una manera de fer-ho és potenciant la traducció de la seua obra a d'altres idiomes. De fet, hi ha companys de literatura infantil i juvenil com Joan Pla, Carles Cano o Enric Lluch que fa molt de temps que tenen lectors bascs o gallecs o castellans o francesos... i això és bo.
Publicat a Cuadernos, suplement de cultura del diari Mediterráneo (30/XI/08)
