Des de fa uns dies, em resulta impossible trobar l'Avui als quioscos. Una decisió empresarial, diuen, n'ha restringit la difusió al Principat. Els valencians i els illencs que vulguem llegir-lo ho haurem de fer per Internet. La distribució al Páis Valencià, les Illes Balears i Madrid era molt deficitària, diuen. I el que no havien fet els anteriors propietaris (Planeta, etc.) ho farà ara el Grup Hermes, els nous titulars del diari, que també editen El Punt. I, una volta més, dóna la sensació que som nosaltres mateixos que estrenyem una mica més el nus que ens ofega. Una volta més, et quedes amb la sensació que no val la pena tan d'esforç, tant desencís, quan són els nostres els primers que es repleguen. Una volta més, però, farem el cor fort i seguirem endavant. Malgrat la defecció de l'Avui.Perquè, de fet, l'Avui es llegia al País Valencià i a les Illes per pura inèrcia. Per compromís amb el primer diari en la nostra llengua. Pel compromís amb el català. Però l'Avui mai no ha tractat el País Valencià i les Illes com un territori propi. Mai no ha intentat guanyar lectors valencians i illencs amb un desplegament informatiu suficient del que ocorria en aquests dos territoris. Ben al contrari, semblava que, d'ací, tan sols els interessaven les notícies relacionades amb el "conflicte valencià". Una visió molt esbiaixada de la realitat valenciana que, cada volta que em desplace a Barcelona, m'he d'esforçar a matisar. Però precisament ara aquest ha deixat de ser el tema. Avui, la notícia és que als quioscos del País Valencià ja només podrem comprar El Periódico, si volem llegir en català les notícies. Una volta més al caragol de la desfeta d'un espai comú de comunicació.
