Una entrevista a l'ARTS

A l'ARTS, parle de draps bruts i altres qüestions, a propòsit de la concessió del premi Enric Valor a la meua novel·la "El paradís a les fosques".

La bona lletra 13 07 03 18 Narradors intern i extern

El narrador és una de les peces clau de qualsevol relat i, la tria, una de les decisions més importants que ha de prendre l'escriptor. Dels tipus bàsics de narrador i les seues implicacions parlem en el lliurament número 13 de "La bona lletra", la secció del programa Plaerdemavida on ens ocupem de tècniques, recursos i curiositats literàries.

Ací pots recuperar els programes sencers de Plaerdemavida i ací els podcasts de la secció. Bona part dels continguts de "La bona lletra" els trobaràs en L'arquitectura de la ficció. Claus per a escriure narrativa que vaig publicar en 2017.

Les veus i la boira, a la Fira del Llibre de València

La Fira del Llibre de València ha programat un club de lectura sobre la meua novel·la Les veus i la boira. Serà el 3 de maig, a les 18.30h al recinte de la fira (Sala Museu 1). L'activitat va dirigida tant a clubs de lectura ja constituïts com a lectors individuals. Per a participar-hi, cal inscriure's en aquest enllaç: http://firallibre.com/event/trobada-de-clubs-amb-vicent-uso/

Anit, a Castalla

Anit, a Castalla, vaig viure una nit molt especial. Pel premi Enric Valor, és clar, que em van concedir per la novel·la El paradís a les fosques, un premi de prestigi que m'ha fet molt de goig obtenir. Per trepitjar els carrers on va nàixer i va viure el senyor Valor, com el coneixien per ací, una figura enorme de la nostra cultura, a qui no sols admire sinó a qui guarde afecte perquè vaig tenir l'ocasió de conèixer-lo i la seua bonhomia i el seu caràcter humil i afable em van deixar una empremta profunda. Per l'acte, organitzat amb cura i mimant-ne els detalls, davant d'un auditori ple. Però sobretot em va impressionar la resposta de la gent de Castalla, que venia a felicitar-me en allaus, i a fer-se fotos amb mi i a comentar-me què els havia semblat l'acte, i les meues paraules i a dir-me que es llegirien la novel·la. No hi havia estat mai, a Castalla, i em van acollir amb una familiaritat immensa, com si em conegueren de sempre. I, entre totes les anècdotes que s'anaven succeint, vull destacar la figura d'una dona, que es va acostar al moment d'acabar-se l'acte i em va dir que la seua mare havia conegut Enric Valor, que n'havien tingut relació, i que volia mostrar-me una cosa. I va traure una carpeta blava, de gomes, una d'aquelles on abans es guardaven els documents importants, però menuda, molt menuda, i la va obrir i em va mostrar, mentre em deia que estava segura que m'agradaria el que anava a veure, una estampeta antiga, gairebé translúcida, i la va girar del revés i em va assenyalar un nom, escrit en lletres daurades, i em va preguntar, sap què és, açò? I jo, encara atabalat per les emocions de l'acte, no vaig saber reconèixer l'objecte, i ella em va aclarir, sol·lícita, "el recordatori de la primera comunió del senyor Valor". I em va emocionar, no tant trobar-me un objecte antiquíssim, una relíquia, podríem dir, lligat íntimament a la vida del lingüista de Castalla, sinó la generositat d'aquella dona que, abans d'acudir a l'acte, va pensar en mi (tot i que encara no sabia qui era) i va creure que, ja que el premi du el nom d'Enric Valor, potser al guanyador li agradaria veure aquella penyora de l'homenot de Castalla. I va prendre's la molèstia d'agafar la carpeta i presentar-se davant meu i mostrar-me aquell recordatori. Em vaig emocionar, no cal dir-ho.