Sis recomanacions per Sant Jordi

I va i el Xavier Aliaga em demana que faça una recomanació per als lectors del Temps amb motiu de Sant Jordi. Però que no han de ser novetats, sinó llibres que, al meu parer, mereixen que tornem a ells. I tres han d'estar escrits originalment en català i els altres tres, no. I, a més, he d'explicar una mica les raons de la tria. M'ho rumie una mica i li envie aquesta llista que segueix. Què us sembla?

• Quatre qüestions d'amor, de Joan Francesc Mira. Una obra que no ha gaudit de la rellevància que mereix. Unes narracions delicioses, subtils i plenes de matisos. Alta literatura.

• Noverint universi, de Joan Andrés Sorribes. Novel·la històrica ambientada a Vallibona en l'època de la pesta del segle XIV, amb uns personatges fascinants, un dibuix precís de la societat feudal, una trama potent i un lèxic que recrea el llenguatge de l'època i que malgrat això resulta de lectura àgil i absorbent. 

• Cita a Sarajevo, de Francesc Bayarri. En la línia que va obrir Truman Capote amb A sang freda, Bayarri utilitza els mecanismes de la ficció per recrear una història real: l'assassinat del general Luburic, el responsable dels camps de concentració nazis a Croàcia, que vivia refugiat a Carcaixent. Un text fascinant a mig camí entre el periodisme i la literatura.

• El hombre que amaba a los perros, de Leonardo Padura. Una novel·la extraordinària sobre la fi de les utopies que pren com a punt de referència l'assassinat de Trotsky. Absolutament imprescindible.

• L'illa, de Gianni Stuparich. Una novel·la breu d'una sensibilitat extraordinària. Narrada de manera senzilla però altament expressiva, furga en l'interior de les persones com poques vegades ho he vist.

• La senyoreta Else, d'Arthur Schnitzler. Explica, a través de monòlegs interiors, els dubtes d'una senyoreta de família bé vinguda a menys que es troba davant la necessitat d'escollir entre dues opcions dolentes. Un mecanisme de rellotgeria absolutament precís. 

"Les veus i la boira", a Vinaròs

De tant en tant, escriure et regala moments com els que vaig viure dissabte passat a Vinaròs. Vam fer la presentació de "Les veus i la boira", però la cosa va anar més enllà de parlar de llibres, de personatges o de llocs com les Columbretes, on s'ambienta la novel·la. Vaig retrobar amics als quals m'estime i que feia temps que no podia abraçar; vaig conèixer dues alumnes del Taller d'Escriptura Narrativa que faig a la UNED i que el segueixen a través de la Xarxa i amb les quals havia intercanviat correus, però no ens havíem vist les cares; vaig conèixer una dona que havia nascut a les illes Columbretes, la filla d'un faroner, com un dels personatges de la novel·la, i un jove lector apassionat de Verne que em va recordar a mi quan era jove. I més gent encara. I sobretot vaig descobrir una llibreria magnífica i una llibretera, Mariola Nos, amb gust per les coses (també a l'hora de llegir), apassionada per la literatura i per la cultura en general, combativa, i que em va acollir amb una calidesa i una amabilitat extraordinàries. Ja sé que hi ha moltes raons que fan d'aquest ofici d'escriure un ofici meravellós, i també sé que aquesta no és de les menors.