Toros, llibertat de vot i disciplina de partit

Ahir, l’executiva del PSC va acordar donar llibertat de vot als seus diputats i diputats al Parlament de Catalunya en la votació sobre la prohibició, o no, de les curses de toros. El fet té una transcendència que no podem amagar i, molt probablement, facilita el camí cap l’abolició definitiva de les corrides a Catalunya.

Com a membre signant del manifest “socialistes a favor de l'abolició de les corrides” estic molt satisfet de la resolució. La tasca incessant, moltes vegades anònima, duta a terme per molts militants socialistes antitaurins -reitero per enèsima vegada que no crec adequada la paraula “antitauri”- ha aconseguit el seu propòsit: que els representants socialistes al Parlament tinguin, en aquest cas, llibertat de vot; que puguin votar en consciència.

Com a membre i militant del PSC estic orgullós de la meva organització. S’ha fet el que s’havia de fer. Cap resolució del partit, cap congrés, cap programa electoral parlava del tema dels braus; per tant, davant de les diferents i legítimes posicions dels afiliats partidaris o no de les curses de braus el més coherent era acordar el que s’ha fet: la llibertat de vot dels seus diputats.

La decisió, però, de donar llibertat de vot no és gratuïta i com a una de les primeres conseqüències ens trobem amb l’ inici d’un interessant debat: és necessària la disciplina de vot per part dels diputats d’un determinat partit? Un cop donada la llibertat de vot una vegada, sempre serà així?

La meva opinió és la següent. En principi el sistema parlamentari del que ens hem dotat fa que les persones que es presenten sota un programa comú es deguin a una disciplina comuna; en els temes que estan recollits en el programa electoral o en documents congressuals -per tant ja debatuts, votats i assumits- no hi ha d’haver possibilitat de discrepància en el vot.

En canvi, crec que sí que cap la llibertat de vot entre els parlamentaris d’un mateix partit si en el tema a debatre no hi ha prèviament una postura definida. Pels socialistes catalans el cas del braus n’és un exemple clar, com també ho podria ser el dels transgènics. Donar llibertat de vot per un tema concret no ha de significar, ni molt menys, obrir la capsa de pandora. La disciplina dins d’un mateix grup parlamentari és necessària, trair-la comporta no complir amb els compromisos amb l’electorat.

Continuarà...

Assignatura pendent: transgènics

Una de les principals avantatges d’escriure un bloc és que si vols ser una mica variat has de prendre postura en molts temes diferents. Et fa repensar postures que tenies arraconades, desades en el calaix de la memòria. La veritat que per mi no és gens fàcil escriure de tants temes sense por d’equivocar-me, de dir no el que és políticament correcte si no el que opino. Penso que el nombre de lectors d’un bloc no és el més important, penso que primer de tot cal que personalment surti content del que escric, penso que és important que algunes persones segueixin el que dic , que m’ho discuteixin, que dialoguem.

Durant aquest pocs mesos que escric, només cinc, al bloc he parlat de molts temes: bicicletes, inauguracions, actuacions policials, Barcelona, violacions, vagues , pederàstia, democràcia, animals, Les Corts, poetes, Amèrica, política, pobresa, còmics, feminisme, publicitat, ciberactivisme, Robin Hood i molts més temes. Sempre he pres postura, no m’amago de les meves idees, n’estic orgullós. A vegades critico al meu partit, no em sé estar callat. Els meus fills sovint em diuen que faig la pilota, no és veritat, escric tal com em surt del cor però amb el cap. Sóc responsable de tot el que publico.

Avui al Periódico hi un extens article sobre els aliments transgènics, per demà diumenge hi ha convocada una manifestació per reclamar al Parlament que accepti la iniciativa per prohibir els organismes modificats genèticament. Em trobo en un dilema, haig de confessar-ho: sobre el transgènics no tinc una opinió presa. Als meus temps – aquells que et formes les opinions de base que t’acompanyaran al llarg de la vida- no se’n parlava. No he discutit mai amb ningú del tema. Crec que el meu partit, el PSC, no en té tampoc una postura definida, al menys jo no la conec. No sé que opinar, no tinc prou elements o no els he volgut tenir. Ara ja és hora que tingui un criteri propi. (Si teniu arguments, en pro i/o en contra, ja sabeu...seran ben rebuts)

En aquest tema no em puc mullar, ... encara. És una de les meves assignatures pendents. L’aprovaré algun dia?