La xarxa té la seva conya

Això de la xarxa té la seva conya. Alguns que tenim un bloc i l’intentem mantenir actiu sovint ens preguntem si el que estem fent serveix per alguna cosa. Voldríem saber si els nostres escrits, a part d’acontentar el nostre ego, tenen algun interès per algú que no pertanyi a la teva mateixa tribu. I, a part de controlar via el comptador quantes persones han visitat la teva pàgina, realment és molt satisfactori quan de tant en tant reps una indicació que el que has dit alguna vegada té algun efecte positiu, que ha servit per alguna cosa.

Rebre un missatge d’una persona que no coneixes de res on et demana si la pots assessorar en un tema, el fet d’identificar uns primats, no té preu. I encara és més gratificant el poder solucionar la petició. Aquesta és la situació en que m’he trobat aquesta darrera setmana. Hem compartit coneixements entre persones que no havíem tingut mai un contacte previ. Ens hem enriquit mútuament i això només ha estat possible gràcies a la xarxa i que un dia vaig escriure al meu bloc sobre una femella de mangabei de coroneta blanca!

Nota: a la foto una parella dels primats identificats: els Talapoins (Miopithecus talapoin)

Si estirem fort ...

Estem en època de recessió econòmica i alguns volen aprofitar l’ocasió per desmantellar sense cap tipus de mirament tots aquells avanços socials que s’han aconseguit gràcies a molts anys de lluites, negociacions i compromisos. Aquests "alguns, que tenen noms i cognoms, s’aprofiten que la majoria de la població europea desprès de gaudir durant un llarg període d’anys d’un benestar generalitzat ha oblidat que cal lluitar, dia a dia, per no perdre els drets conquerits.

Ahir alguns, bastants però podrien haver estat molts més, vam sortir en contra la reforma laboral. Malauradament amb això no n’hi haurà prou, és hora de despertar, de treure’ns la son de les orelles! No podem, ni hem, de renunciar a res. Reivindicar i preservar els drets conquerits passa a ser una necessitat imperiosa, és una acte de legítima defensa.

El personatge de la foto, el pitroig americà (turdus migratorius), ho té clar. Sap que si estira ben fort finalment aconseguirà la seva presa, en aquest cas un cuc de terra. La pregunta és: ho tindrem nosaltres els humans tan clar i desenterarrem tots els nostres cucs?

Retorn als orígens, el cas de femella de mangabei de coroneta blanca

Des de sempre els boscos humits de l’Àfrica Occidental (Ghana i Costa d’Ivori) acullen, entre d’altres, una espècie de primats de la família dels cercopitècids: el mangabei de coroneta blanca (Cercocebus atys lunulatus). Malauradament la pressió humana exemplificada amb la sobreexplotació dels boscos i en el consum de la seva carn ha portat a una minva important del nombre d’exemplars de mangabeis que posa en perill el seu desenvolupament natural en llibertat.

Un quants zoològics europeus al voltant de la WAPCA (West African Primate Conservation Action) estan promovent la conservació in situ dels cercopitècids. A Europa Maria Teresa Abelló, conservadora de primats del Zoo de Barcelona, coordina la participació de 13 institucions i una població total de 50 exemplars (27 mascles i 33 femelles). Tot això amb el sol motiu final que en plac el més breu possible es puguin portar a terme la reintroducció dels mangabeis al seu hàbitat natural.

EL Zoo Barcelona ha cedit una femella -Accra-, nascuda al 2005 a la nostra ciutat, al zoo que de la població que precisament porta el seu nom. El zoo d’Accra amb un grup de 13 exemplars és el més gran que existeix en captivitat que amb la nova incorporació incrementa el seu potencial reproductiu i garantir la seva viabilitat futura.

Però el programa no acaba aquí, s’està pendent de la creació d’un hàbitat de semillibertat dins del Parc Nacional d’Ankasa amb el fi que alguns grups comencin a habituar-se a subsistir únicament amb els seus propis mitjans. I, finalment, amb el temps i si tot surt bé els mangabeis pondran tornar a grimpar en llibertat en els mateixos boscos on ho feien els seus avantpassats.

Un cop més la política conservacionista del zoològics europeus facilita la “salvació” i reintroducció d’espècies en greu perill d’extinció. Un camí que s’ha de continuar per preservar la diversitat biològica del nostre planeta tan malmesa per l’ingerència agressiva de l’espècie humana. Aquesta és, fonamentalment, la missió moderna dels zoològics.

El color verd i la fauna ja s’imposen a l’estructura del jardí vertical Tarradellas

Fa tot just deu mesos s’inaugurava el primer jardí vertical de Barcelona. Una espectacular estructura metàl•lica tapava una lletja mitgera que malmetia el paisatge de la confluència dels carrers Berlin i Marqués de Sentmenat al barri de les Corts.

Des del carrer es començaven a entreveure les plantes que els serveis de Parcs i Jardins de la ciutat havien plantat i ja es va anunciar que s’havia de donar un cert temps per tal de deixar créixer i consolidar-les. Els tècnics la van encertar, transcorreguts deu mesos l’inicial i dominant color metàl•lic de l’estructura ha deixat pas a una gama de verds majestuosos i de marrons llenyosos. Les plantes han crescut i la fauna urbana ja n’ha fet casa seva.

Avui, a mig matí, entremig dels marfulls (Viburnum tinus), les heures ( Hedera helix) o la falsa vinya (Parthenocisus quinquefolia) ja he tingut l’oportunitat de veure una parella de pardals (Passer domesticus), però n’estic convençut que entre les plantes de filferro (Muehlenbeckia complexa) o del gessamí blau (Plumbago auriculata) si poden trobar diferents espècies d’insectes, algun petit rèptil, i diferents espècies d’aus.

Per poder observar-los es qüestió de temps (que avui no tenia), paciència i una mica de sort. Us hi animeu?

En Pere Navarro i la nena de la vaca saltirona

Hi ha gent que davant de les adversitats enlloc de llençar la tovallola es creix. Fa més d’un any la foto que il•lustra l’article d’avui em va cridar l’atenció i la vaig arxivar. No sabia ben bé quan i perquè l’utilitzaria però n’estava ben segur que un dia aquesta curiosa imatge encapçalaria un apunt al meu bloc.

Recordo que la foto anava acompanyada d’un comentari que feia referència a la tenacitat de la nena que, donada la seva impossibilitat d’aconseguir un cavall de salts, va ensinistrar la seva vaca per poder practicar el seu esport favorit.

El Congrés que el PSC acaba de tancar em dóna l'oportunitat d'incloure aquesta fotografia entre la meva col•lecció d'històries. La tasca que ens espera a tots és semblant a la d'aquesta noia, que malgrat les dificultats, va ser capaç de fer que una vaca saltés els obstacles hípics. És una qüestió d'intel•ligència, voluntat i habilitat. I una cosa semblant a això és el que li demanem al Pere Navarro, un cop acabat aquest congrés amb el que deixem de llepar-nos les ferides per agafar embranzida i tirar novament cap a endavant, per recuperar el nostre paper referent i vertebrador de la societat catalana. Som això i cal que se'ns percebi així si volem avançar ràpidament cap a la recuperació electoral.

Sintetitzar el Congrés del PSC és senzill. Modernització dels estatuts i del model organitzatiu. Potenciació de l’obertura del partit a la societat. Primàries. Multitud de resolucions. Importants novetats i compromisos en temes tan variats com Europa, medi ambient, les politiques a la societat xarxa, la dació en pagament o l’abolició de l’explotació sexual... Aquests són alguns exemples del que s’ha parlat i acordat. Una revolució i actualització necessària alhora que silenciosa i pacífica dels nostres programes i mètodes de funcionament.

Al Congrés també hem parlat de persones, de les que han sortit de la direcció i de les que han entrat. De noves funcions, de nous encàrrecs. Tot amb força bon rotllo cosa que quan es parla de persones i del seu futur sempre és difícil. I el bon rotllo és cosa de tothom però s’ha pogut fer gràcies al talant negociador i integrador d’en Pere.

En Pere Navarro, al igual que la noia de la vaca, té un gran repte a superar: motivar al PSC i a la seva gent a recuperar la credibilitat davant de la ciutadania, a assolir l’hegemonia social que ens ha de dur a obtenir, en un termini raonablement curt, de nou l’hegemonia política.

Recuperar l’hegemonia... segur que en Pere solet no ho aconseguirà però el que sí pot fer es encapçalar el moviment que farà que totes les persones socialistes de Catalunya es mobilitzin per obtenir-ho. Sabem que serà difícil per si ens ho demana allà estarem.

Espectacles animals

A la mil•lenària Xina, a la terra dels uigurs, com a molts altres contrades del planeta, es distreuen amb espectacles esperpèntics basats en el patiment gratuït dels animals. En aquest cas és la lluita bocs. Una cabronada pels pobres animals...

Tot per la pasta

En aquest món que ens ha tocat viure hi ha gent, i animals, que són capaços de fer qualsevol cosa per la “pasta”. A la foto en teniu la prova.

El volcà i els llangardaixos

Els llangardaixos gegants de l’illa de Hierro estan de pega. Si les continues sacsejades de la terra que està sofrint l’illa continuen, o finalment es produeix una erupció volcànica, els més de 250 llangardaixos que es crien al Centro de Reproducción e Investigación del Lagarto Gigante de El Hierro, hauran de ser traslladats donat que l’espai on viuen corre un gran perill per possibles despreniments.

El llangardaix gegant de Hierro (Gallotia simonyi) que pot arribar a mesurar uns 75 cm és una espècie endèmica de l’illa de Hierro. Es creu que en llibertat en poden existir al voltant de 400 exemplars. Donat que és un dels rèptils més amenaçats i catalogat com a en perill d’extinció tot els que es faci per salvaguardar l’espècie és molt important.

(No puc parlar de llangardaixos sense recordar el poema de Gracía Lorca)

EL LAGARTO ESTÁ LLORANDO

El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.

El lagarto y la lagarta
con delantaritos blancos.

Han perdido sin querer
su anillo de desposados.

¡Ay, su anillito de plomo,
ay, su anillito plomado!

Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.

El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.

¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!

¡Ay cómo lloran y lloran.
¡ay! ¡ay!, cómo están llorando!

Les aparences enganyen o la transformació radical d’en Trias

Al món animal no tot és el que sembla. Ningú diria, sense veure els seus progenitors, que aquesta cria de langur platejat (Trachypithecus cristatus) amb aquest color taronja tan espectacular un cop adulta tindrà un color gris fosc metal•litzat.

El mateix passa en el món de la política, no tot és el que sembla. Ningú diria fa un any que el llavores candidat a l’alcaldia de Barcelona Xavier Trias, autoproclamat socialdemòcrata i amb pinat de bon jan, es transformaria d’una forma radical un cop assolida l’alcaldia.

Per no fer-me gaire pesat només un poso dos exemples:

1.- Aturar d’arrel la política de llars d’infants públiques i proposta de concertació de les llars d’infants privades.

2.- Proposta de pujar d’una manera notòria el preu dels transports públics.

En Trias té una manera molt peculiar d’interpretar la socialdemocràcia i sobretot d’entendre el que és el repartiment de la riquesa. Reparteix només pels “seus” i no als qui més ho necessiten.

Tornant al símil del regne animal en Trias ha evolucionat d’una manera espectacular de bon xai a llop ferotge. Quin canvi!

Xenofòbia manipuladora a les rodalies de la Monumental

Avui diumenge 25 de setembre, complint una decisió històrica del Parlament de Catalunya es “celebrarà” la darrera 'corrida' braus a Barcelona. Així es posa el punt final al que han estat molt anys de reivindicacions i al que moltes persones considerem, amb diferents adjectius, una salvatjada.

Però la prohibició de les curses de braus no agrada a tothom, ahir una dia abans de la darrera “corrida”, la plaça Monumental plena de gom a gom protestava en contra la proscripció sota els crits de “llibertat“. Entenc, que no comparteixo, la seva indignació: han perdut el que ells creuen un dret i clamen per recuperar-lo. Espero, sincerament i democràtica, que no ho aconsegueixin...

Però la meva intenció no era parlar-vos de toros, volia denunciar el que algunes organitzacions polítiques sense escrúpols fan: la manipulació intencionada d’un sentiment d’indignació per portar l’aigua al seu molí. Intentar treure suc del malestar dels “procorrides” de toros -em nego a donar-los el títol de protaurins- i repartir pamflets amb mentides xenòfobes a les rodalies de la plaça de braus no té nom. És senzillament repugnant, intolerable i detestable. No sé si el pamflet de PXC pot ser un tema per portar a la fiscalia, però sí que tinc clar que els demòcrates de tots colors hauríem d’aïllar a partits com Plataforma per Catalunya.

Nota final: espero que ben aviat podrem abolir els correbous, els bous embolats i la resta d’espectacles violents amb animals. La lluita continua...

Un ocell molt llaminer

Pels parcs de Stockolm és fàcil veure aquesta mena de còrvids. Són petits i juganers. Sempre estan remenant a veure que troben per menjar.

Aquests en concret ha trobat una llaminadura i se la està cruspint, esperem que no li pugi gaire el sucre!

(Per cert si algú em pot donar més informació sobre aquest mena de còrvid serà ben rebuda. Gràcies)

Tarda de dissabte

Pel que es pot veure a la foto els esquirols també tenen llargues tardes de dissabte d’estiu. Els humans ens amaguem de la calor a la corrent d’aire o davant d’un bon aire condicionat. Els animals fan el que poden, la becaina l’esquirol de la foto ens demostra que està ben “planxat”.

Parasitisme animal i parasitisme polític

Avui només quatre ratlles per reflexionar.

Fins els més profans saben de l’habilitat de les femelles dels cucuts (Cuculus canorus) que aprofiten els nius altres espècies d’ocells per posar-ne un ou i deixar que el covin i , un cop nascut el pollet, que l’alimentin.

En política també existeixen el paràsits. Són aquells que es creuen que el “xiringuito” és seu, que tot si val si afavoreix els propis interessos o els dels que l’envolten.

Crec que amb això ja he dit prou, ara que cadascú en faci les seves interpretacions i en tregui conclusions.

Nota: al qui pugui interessar a la foto podeu veure una boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) alimentant un pollet de cucut (Cuculus canorus)

Desig de llibertat

Una cria decomissada de pangolí a qui uns "dolents" han manipulat el futur.No calen gaires paraules, oi?

La revolta dels animals

El 5 de juny de 1989 es va captar una imatge a la plaça Tiananmen de la capital xinesa. Un home anònim, sol i desprotegit, plantava cara al poder aturant-se davant d’una llarga filera de tancs. Amb la seva acció aquell “rebel desconegut” es va transformar en símbol de lluita i rebel•lia espontània contra l’opressió.

A la foto d’avui, un cigne (Cygnus Cygnus) sembla que vulgui emular a l’home del tanc. Sol, sense defensa, només obrint les seves ales intenta aturar el tràfec dels voltants de Londres. La difícil convivència entre “civilització” i món natural entra, un cop més, en contradicció. Avui el cigne s’ha revoltat, les agressions humanes han superat la línea vermella. El cigne ha dit prou.